Obre el menú principal

Zalla és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Encartaciones. Limita al nord amb Sopuerta; a l'oest amb Sopuerta i Balmaseda; al sud amb Valle de Mena (Burgos); al sud-est amb Gordexola i a l'est amb Gueñes.

Infotaula de geografia políticaZalla
Banderita de zalla.svg Escudo de Zalla.svg
Vista de zalla.jpg

Localització
 43° 12′ 51″ N, 3° 07′ 52″ O / 43.2140298°N,3.1310266°O / 43.2140298; -3.1310266
EstatEspanya
AutonomiaPaís Basc
ProvínciaBiscaia
ComarcaEncartaciones
Població
Total 8.379 (2018)
• Densitat 270,03 hab/km²
Predomini lingüístic basc
Geografia
Superfície 31,03 km²
Altitud 96 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Javier Portillo Berasaluce
Identificador descriptiu
Codi postal 48860, 48850 i 48869
Fus horari
Codi de municipi INE 48096
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

En el segle IX, la repoblació que va afectar a Sopuerta i Karrantza en el segle VIII, durant el regnat d'Alfons I el Catòlic d'Astúries, va afectar a Zalla. Aquest fet ho demostra la llegenda de Rubio Díaz d'Astúries, que passà de Lleó a viure a la Vall de Salcedo. Al marge de la llegenda, el fet demostra l'augment de la població i la fundació del Senyoriu de Salcedo, sota l'autoritat de Don Rubio. En el segle XII apareix Zalla en els documents. En aquest segle es va edificar la primera església de San Miguel de Zalla. En la baixa Edat Mitjana, va sofrir amb especial virulència les guerres de bàndols fins a la promulgació del Capitulat de Chinchilla de Monte-Aragón per part dels Reis Catòlics en 1480. Aprovat en 1394 el primer Fur de les Encartaciones, Zalla forma parteix de la Junta general de les Encartaciones des de llavors, com a concejo o república. El Concejo de Zalla (Çalla) es reunia enfront de l'Església de San Miguel. Zalla tenia un Alcalde que jutjava causes civils i criminals com a representant del Rei d'Espanya, càrrec que s'aconseguia per designació real, mitjançant compra de la vara per homes influents al Rei, fins que els veïns de Zalla reunits en Assemblea van decidir comprar ells mateixos la vara d'Alcalde, que els va ser concedida en 1694 per Carles II. El Síndic era qui representava a Zalla a la Junta d'Avellaneda, regia l'Ajuntament i s'encarregava de la hisenda municipal.

En 1630, Zalla s'uneix a la Junta del Senyoriu de Biscaia de Guernica, com anteiglesia independent, abandonant-la en 1740 per desavinences amb el Govern vizcaíno. En 1800 és obligada de nou per decret real a unir-se a ell com totes les Encartaciones. Durant tota l'Edat Moderna, Zalla sustentava la seva economia en la producció siderurgica tradicional amb multitud de ferreries a les ribes del Cadagua, i la producció de farina en molins hidràulics. També va tenir rellevància en l'agricultura, la producció de blat de moro i txacolí i es va veure afectat d'alguna forma pel comerç que passava per Balmaseda des de Castella. La industrialització va arribar a Zalla a la fi del segle XIX. Les ferreries van entrar en crisi i van arribar noves fàbriques com Paperera Espanyola, Fàbrica de Paper de Fumar i la Societat Elèctrica Urrutia. En la segona meitat del segle XX, el municipi viu una expansió important convertint-se en el primer municipi de les Encartaciones quant a població.

En 1997, l'assassinat de José María Aguirre Larraona, agent de l'Ertzaintza, per part d'ETA, va fer que els focus de la premsa nacional van posar els seus objectius en Zalla, ja que Aguirre era veí del municipi. De la mateixa manera, en l'any 2000, el regidor del Partit Popular del País Basc en Zalla, Israel Núñez va rebre una pallissa per part de simpatitzants de l'esquerra abertzale mentre passejava per la propera localitat de Balmaseda i Gemma Beltrán, regidora del PSE-EE es va veure obligada a dimitir del seu càrrec per l'obligació d'haver d'anar escortada per les amenaces d'ETA.

Cultura popularModifica

El poble de Zalla és conegut sobretot per la seva mitologia en on van estar molt esteses les supersticions en malignes éssers sobrenaturals, bruixots i bruixeria, on milers de devots que es creien posseïts pels esperits malignes passaven a l'any a la recerca de l'exorcisme corresponent, així als naturals de Zalla se'ls anomena per antonomàsia "Bruixots". Aquestes creences han sobreviscut fins al segle XXI de mans d'escriptors i artistes que han nascut i crescut amb la màgia de la mitologia entre els quals cal destacar Patxi Xabier Lezama Perier amb interpretacions dels malignes éssers sobrenaturals, bruixots i bruixeria de Zalla.

PolíticaModifica

Eleccions Municipals 2019: El PNB (Partit Nacionalista Basc); torna a ser la llista més votada a Zalla. La formació jeltzale, liderada per Juanra Urkijo Etxeguren, desbanca Aralar a l'alcaldia des de 2011:

Partit Polític Nombre de vots % de vots a candidatures vàlides Regidors
Partit Nacionalista Basc (PNB) 2.106 41,88% 6
Aralar (EBB / A) 2.087 41,50% 5
Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) 352 7,00% 1
Euskal Herria Bildu (EH Bildu) 444 8,83% 1

Corporació municipal

Alcalde Juanra Urkijo Etxeguren, PNB
Regidor Kepa Lambarri Camilo PNB
Regidor Rosana Martinez Perez PNB
Regidora Nerea Portugues Martinez PNB
Regidora Raquel Unzueta Terreros PNB
Regidora Oihane Gonzalez Corino PNB
Regidor Portavoz Joseba Andoni Zorrilla Ruiz Aralar
Regidor Portavoz Unai Diago Santamarina Aralar
Regidor Portavoz Maria Gallarreta Ariño Aralar
Regidor Portavoz Iñaki Ochoa Fernandez Aralar
Regidor Portavoz Monica Encinillas Garcia Aralar
Regidor Portavoz Nela de Diego Ruiz Euskal Herria Bildu(EH Bildu)
Regidor Portavoz Josu Montaban Goicoeches PSE-EE(PSOE)
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 José Miguel Ochoa Peña PNB 19/04/1979
1983 - 1987 José Miguel Ochoa Peña PNB 28/05/1983
1987 - 1991 José María Gómez Basaguren PNB 30/06/1987
1991 - 1995 Leandro Capetillo Larrinaga PNB 15/06/1991
1995 - 1999 Leandro Capetillo Larrinaga PNB 17/06/1995
1999 - 2003 Leandro Capetillo Larrinaga PNB 03/07/1999
2003 - 2007 Leandro Capetillo Larrinaga PNB 14/06/2003
2007 - 2011 Leandro Capetillo Larrinaga PNB 16/06/2007
2011 - 2015 Javier Potillo Berasaluze Aralar 11/06/2011
2015 - 2019 Javier Potillo Berasaluze Aralar 13/06/2015
Des del 2019 Juanra Urkijo Etxeguren PNB 15/06/2019

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica


Enllaços externsModifica