Zarra

municipi del País Valencià
Aquest article tracta sobre el municipi. Vegeu-ne altres significats a «Telmo Zarraonaindía».

Zarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.

Infotaula de geografia políticaZarra
Bandera de Zarra.svg Escut d'armes
Escut d'armes
Zarra 9.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Zarra respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 05′ 30″ N, 1° 04′ 36″ O / 39.0917°N,1.0767°O / 39.0917; -1.0767Coord.: 39° 05′ 30″ N, 1° 04′ 36″ O / 39.0917°N,1.0767°O / 39.0917; -1.0767
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesVall de Cofrents-Aiora Modifica el valor a Wikidata
Població
Total346 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat6,96 hab/km²
GentiliciSarrí, sarrina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície49,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud605 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialRequena
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan José Rubio Navarro Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46621 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46263 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46263 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webzarra.es Modifica el valor a Wikidata

Entre els segles xviii i xix tingué indústria manufacturera, i és tradicional la fabricació de forques, bastons i altres instruments de fusta, especialment la de lledoner. La seua economia, però, es basa en l'agricultura tant de regadiu com de secà. També és important l'aportació de la ramaderia i la de l'apicultura.

GeografiaModifica

El relleu és abrupte i muntanyós, especialment en la part central del terme, on a banda i banda del riu Zarra s'alcen les serres de Atalayas (982 msnm) i del Puntal (887 m). En la part occidental s'hi troben diverses planes que recorden ja les planícies manxegues, mentre que en el costat oposat, a l'altura de la capital municipal, la vall del riu s'eixampla i dóna lloc a alguns horts que es reguen amb l'aigua que la Séquia Mare extrau per l'assut dels Molins i que després regarà una major extensió en el terme de Teresa de Cofrents.

El terme municipal de Zarra limita amb les localitats d'Aiora, Xarafull i Teresa de Cofrents, totes elles de la comarca de la Vall de Cofrents.

La vegetació clímax correspon a l'alzinar, però amb prou faenes queden algunes carrasques en la seua part més occidental. En les muntanyes hi ha pins, savines, romanís i aliagues, si bé la desforestació és bastant acusada. El clima és de tipus mediterrani.

Des de València, s'accedix al municipi a través de l'A-3, prenent després la N-330 i posteriorment la CV-445.

HistòriaModifica

Són escasses les dades sobre el poblament antic al terme municipal, sent vagues totes les notícies que es coneixen. No obstant això, en la Cova Valle existixen restes prehistòriques, possiblement del període neolític, segons es deduïx de la troballa de mitja punta de fletxa de sílex. També hi ha notícia, segons Sarthou Carreres, del descobriment de diverses làpides romanes i àrabs en el seu territori.

L'etimologia del topònim Zarra és amb molta probabilitat d'origen basc (topònim procedent de la repoblació castellanoaragonesa de cristians vells) i significaria "antic" en contraposició amb el topònim Zara d'origen àrab que haguera sigut l'evolució d'Al-Zahara i significaria "La flor". La primera governació de la vall després de la Reconquesta es va establir a Zarra, va ser la població on es van establir els primers cristians vells arribats de Castella, Navarra i Aragó.

Té el seu origen en el castell musulmà que Jaume I va conquerir i va donar a Castella en virtut del Tractat d'Almizra, per a passar definitivament al Regne de València el 1281. El senyoriu del lloc van mantindre'l, des de mitjan segle xiv, els ducs de Gandia. Zarra va ser lloc de moriscos de la parròquia de Xarafull fins al 1535, any en què se'n va separar. El municipi va resultar molt afectat per l'expulsió dels sarraïns, ja que comptava amb 240 focs el 1609; de la qual es va recuperar lentament. En el període 1822-1833 va formar part de l'efímera província de Xàtiva en virtut de la divisió provincial que van fer les Corts de Cadis.

EconomiaModifica

La seua economia és bàsicament agrària. La superfície conreada suposa el 24,5% de la total del terme. Dins del regadiu trobem bresquilles, pomes, figues, cireres, així com dacsa, alfals i hortalisses. En les riberes de les séquies i en algunes partions dels camps creix amb profusió el lledoner, que és emprat per a la fabricació de forques i garrots per una reduïda indústria local. En secà es troben cereals, ametlers i la vinya; la resta queda en guaret. El sector ramader compta amb caps de bestiar llanar, algunes granges avícoles i de porcí, i més de 200 ruscs. La indústria es reduïx a un taller de tipus familiar, on es fabriquen forques i garrots, ja que ha desaparegut la indústria manufacturera que existia durant els segles XVIII i xix.

El 29 de gener de 2010 Zarra es postulà com a candidat per allotjar el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) per residus radioactius que es planteja construir per donar servici a tot l'Estat espanyol.[1] Pocs mesos més tard el govern de la Generalitat Valenciana feu públic el seu temor que es decidira ubicar-hi el MTC, descartant altres candidatures com Ascó.[2]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica de Zarra
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2014
516 462 442 438 416 424 400 442 492 547 484

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), 2 de l'agrupació d'electors Unidos por Zarra (UPZ) i 1 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Zarra

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Ángel Pérez Boluda 141 54,65% 4 ( +3)
Unidos por Zarra   Juan Escudero Carmona 79 30,62% 2 ( +2)
Partit Popular   Emiliano Rubio Rubio 37 14,34% 1 ( -1)
Altres candidatures[a]     0 (  -4)
Vots en blanc   1 0,39%
Total vots vàlids i regidors 258 100 % 7
Vots nuls 0 0%
Participació (vots vàlids més nuls) 258 85,15%**
Abstenció 45* 14,85%**
Total cens electoral 303* 100 %**
Alcalde: Ángel Pérez Boluda (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[3] JEZ Requena,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldiaModifica

Des de 2018 l'alcalde de Zarra és Ángel Pérez Boluda, primerament per l'Agrupación de Electores por Zarra (AEPZ), i des de 2019 pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV).[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Juan José Rubio Navarro PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Juan José Rubio Navarro AEPZ[b] 16/06/2007 --
2011–2015 Juan José Rubio Navarro AEPZ 11/06/2011 --
2015–2019 Juan José Rubio Navarro
Ángel Pérez Boluda
AEPZ
AEPZ
13/06/2015
15/03/2018
Renúncia
--
Des de 2019 Ángel Pérez Boluda PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Llocs d'interésModifica

NotesModifica

  1. L'Agrupació d'Electors per Zarra (AEPZ), que no es presentà a les eleccions de 2019, perdé els 4 regidors obtinguts el 2015. El que va ser cap de llista per aquesta formació en 2015, Ángel Pérez Boluda, es va presentar pel PSPV tornant a aconseguir l'alcaldia. Alguns dels membres de l'AEPZ crearen la nova agrupació electoral Unidos por Zarra (UPZ).
  2. AEPZ són les sigles de l'Agrupación de Electores por Zarra.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica