Zincostaurolita

mineral nesosilicat

La zincostaurolita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'estaurolita, del qual n'és l'anàleg mineral amb zinc, fet pel qual rep el seu nom.

Infotaula de mineralZincostaurolita
Fórmula químicaZn₂Al9Si₄O23(OH)
Epònimestaurolita i zinc Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusBrunegg pass, Turtmann Valley, Wallis (Valais), Suïssa
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AF.30
Nickel-Strunz 9a ed.9.AF.30 Modifica el valor a Wikidata
Dana52.2.3.3 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 7,853Å; b = 16,534Å; c = 5,639Å; β = 90(5)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Colorincolor
Duresa7 a 7,5
Lluïssorvítria, resinosa
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent
Densitat3,78 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,722 nγ = 1,734
Birefringènciaδ = 0,012
Pleocroismenon-pleochroic
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1992-036
SímbolZst Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La zincostaurolita és un silicat de fórmula química Zn₂Al9Si₄O23(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. És incolora i la seva duresa a l'escala de Mohs és de 7 a 7,5.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zincostaurolita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

Jaciments

modifica

La zincostaurolita ha estat trobada a l'illa de Samos, a Grècia; a la mina Bleikvassli, Hemnes, Nordland, a Noruega; al riu Kozhim, República de Komi, Regió econòmica del Nord, a Rússia i a les valls del Matt i del Turtmann, Valais a Suïssa.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Zincostaurolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Zincostaurolita» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 26 octubre 2016].