(2) Pal·les
(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gran i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.
![]() Una imatge ultraviolada de Pal·les que mostra la seva forma aplanada, presa pel Telescopi Hubble | |
Descobriment | |
---|---|
Descobridor | Heinrich Wilhelm Olbers |
Data de descobriment | 28 de març de 1802 |
Lloc de descobriment | Bremen ![]() |
Altres designacions | cap |
Epònim | Atena i Pallas (en) ![]() ![]() |
Classificació | Cinturó d'asteroides (Família Pal·les) |
Elements orbitals | |
Època 26 de novembre de 2005 (JD 2453700.5) | |
Excentricitat (e) | 0,231 |
Semieix major (a) | 2,773 ua |
Periheli (q) | 2,133 ua |
Afeli (Q) | 3,412 ua |
Període orbital (P) | 1686,333 dies |
Velocitat orbital mitjana | 17,65 km/s |
Inclinació (i) | 34,841° |
Longitud del node ascendent (Ω) | 173,152° |
Argument periheli (ω) | 310,448° |
Anomalia mitjana (M) | 92,795° |
Característiques físiques | |
Dimensions | 570×525×500 km |
Massa | 2,2×1020 kg |
Densitat | 2,8 g/cm³ |
Gravetat superficial | 0,18 m/s² |
Velocitat d'escapament | 0,32 km/s |
Període de rotació | 0,32555 dies |
Classe espectral | B |
Magnitud absoluta | 4,13 |
Albedo | 0,159 |
Més informació | |
Identificador JPL | 2000002 ![]() |
Va ser trobat per Heinrich Wilhelm Olbers el 28 de març de 1802, mentre realitzava observacions per a localitzar i determinar l'òrbita de Ceres, usant les prediccions del gran matemàtic Carl Friedrich Gauss. Olbers el va batejar en honor a Pal·les Atenea, deessa grega de la saviesa. La seva òrbita està situada en la part central del cinturó d'asteroides però resulta molt inclinada i excèntrica per a un asteroide gran. La seva composició és única però prou semblant a la dels asteroides de tipus C.
Estudis sobre Pal·lesModifica
Pal·les ha estat observat ocultant una estrella diverses vegades. Mesures acurades dels temps d'ocultació han ajudat a donar-li un diàmetre precís. Durant l'ocultació del 29 de maig de 1979 es va informar del descobriment d'un possible satèl·lit diminut, amb un diàmetre d'1 km. No obstant això, no ha estat confirmat. Basant-se en la interferometria de clapat, en 1980 es va informar d'un satèl·lit molt major amb un diàmetre de 175 km. La seva existència va ser posteriorment refutada.[1]
Si la missió Dawn té èxit estudiant a Ceres i Vesta, podria ser estesa per cobrir també Pal·les.
CuriositatsModifica
L'element químic pal·ladi (nombre atòmic 46) va ser batejat en honor seu.
ReferènciesModifica
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: (2) Pal·les |
- Catchall Catalog of Minor Objects: (2) Pallas Arxivat 2006-06-23 a Wayback Machine. (anglès)
- L'òrbita de (2) Pal·les
- Imatges de (2) Pal·les