(2) Pal·les

(2) Pal·les
	Una imatge ultraviolada de Pal·les que mostra la seva forma aplanada, presa pel Telescopi Hubble
Descobriment
Descobridor	Heinrich Wilhelm Olbers
Data de descobriment	28 de març de 1802
Lloc de descobriment	Bremen
Altres designacions	cap
Epònim	Atena i Pallas (en)
Classificació	Cinturó d'asteroides ; (Família Pal·les)
Elements orbitals
	Època 26 de novembre de 2005 (JD 2453700.5)
Excentricitat (e)	0,231
Semieix major (a)	2,773 UA
Periheli (q)	2,133 UA
Afeli (Q)	3,412 UA
Període orbital (P)	1686,333 dies
Velocitat orbital mitjana	17,65 km/s
Inclinació (i)	34,841°
Longitud del node; ascendent (Ω)	173,152°
Argument periheli (ω)	310,448°
Anomalia mitjana (M)	92,795°
Característiques físiques
Dimensions	570×525×500 km
Massa	2,2×1020 kg
Densitat	2,8 g/cm³
Gravetat superficial	0,18 m/s²
Velocitat d'escapament	0,32 km/s
Període de rotació	0,32555 dies
Classe espectral	B
Magnitud absoluta	4,13
Albedo	0,159
Més informació
Identificador JPL	2000002

(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gran i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.

Va ser trobat per Heinrich Wilhelm Olbers el 28 de març de 1802, mentre realitzava observacions per a localitzar i determinar l'òrbita de Ceres, usant les prediccions del gran matemàtic Carl Friedrich Gauss. Olbers el va batejar en honor a Pal·les Atenea, deessa grega de la saviesa. La seva òrbita està situada en la part central del cinturó d'asteroides però resulta molt inclinada i excèntrica per a un asteroide gran. La seva composició és única però prou semblant a la dels asteroides de tipus C.

Estudis sobre Pal·lesModifica

Pal·les ha estat observat ocultant una estrella diverses vegades. Mesures acurades dels temps d'ocultació han ajudat a donar-li un diàmetre precís. Durant l'ocultació del 29 de maig de 1979 es va informar del descobriment d'un possible satèl·lit diminut, amb un diàmetre d'1 km. No obstant això, no ha estat confirmat. Basant-se en la interferometria de clapat, en 1980 es va informar d'un satèl·lit molt major amb un diàmetre de 175 km. La seva existència va ser posteriorment refutada.^[1]

Si la missió Dawn té èxit estudiant a Ceres i Vesta, podria ser estesa per cobrir també Pal·les.

CuriositatsModifica

L'element químic pal·ladi (nombre atòmic 46) va ser batejat en honor seu.

ReferènciesModifica

↑ Compilació d'anuncis de satèl·lits d'asteroides amb refutacions, si n'hi ha hagut.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: (2) Pal·les

[1] Compilació d'anuncis de satèl·lits d'asteroides amb refutacions, si n'hi ha hagut.

[1]