Obre el menú principal

Enric Ainaud i Sánchez

(S'ha redirigit des de: Acadèmia Ainaud)

Enric Ainaud i Sánchez (Alacant, 7 d'abril de 1875Barcelona, 26 d'abril de 1958) fou violinista, compositor i pedagog valencià, director de l'Acadèmia Ainaud.[1]

Infotaula de personaEnric Ainaud i Sánchez
Biografia
Naixement 7 abril 1875
Barcelona
Mort 26 abril 1958 (83 anys)
Activitat
Ocupació Empresari, compositor, pedagog i violinista
Família
Germans Manuel Ainaud i Sánchez i Josep Ainaud i Sánchez
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

De pare francès i mare andalusa, fou el quart de 7 germans. S'havia format a l'Escolania de la Mercè i al Conservatori del Liceu (estudis de solfeig, teoria, piano i violí), on va obtenir el primer premi. Als vint anys va anar dos anys a París, a estudiar sota la direcció del violinista M. Haygot i del mestre Pablo Vidal d'harmonia. A la capital de França contactà amb els grans mestres Vincent d'Indy i Eugène Gigout, del qual en foren consellers. Entrà a formar part de l'Orquestra de Concerts de l'Òpera de París.

A Barcelona, intervingué en l'Associació Íntima de Concerts, com a director artístic, i va pertànyer a algunes formacions cambrístiques: fou primer violí adjunt amb l'Orquestra Pau Casals quan aquest la fundà l'any 1919; formà part com a viola, del quartet integrat per Mathieu Crickboom, Casals i Rocabruna; actuà com a violí solista en l'Orquestra Catalana de Concerts.

Abans de la Segona Guerra Mundial, va ser nomenat pel govern francès Chevalier de la Légion d'Honneur, corresponsal de l'Association Française d'Expansion et d'Échanges Artistiques de París, dependent del Ministeri d'Instrucció Pública de França.

Va ser professor d'Educació Musical a l'Escola Normal de la Generalitat de Catalunya i professor de violí i viola de l'Acadèmia Musical de la Casa de Caritat. L'any 1905 fundà i dirigí una acadèmia de música amb el seu nom. L'Acadèmia Ainaud, dedicada preferentment a la docència del violí, gaudí d'un prestigi derivat a la tradició que venia del Conservatori reial de Brussel·les, el més prestigiós en aquesta disciplina, portada a Barcelona per Crickboom, un violinista belga arribat l'any 1895 i estretament vinculat a la música catalana; aquest sorgí de l'Acadèmia de la Societat Catalana de Concerts, fundada per Crickboom, quan el 1906 aquest deixà la residència barcelonina; comptà, entre d'altres, amb la col·laboració de J. Comellas i Ribó en l'harmonia i el contrapunt tenint entre altres alumnes el barceloní Rosend Masriera i Vila.[2] L'acadèmia inicialment estava situada a la Gran Via de les Corts Catalanes, als baixos de la casa on visqueren els seus dos germans solters, Joan i Neus, i fins i tot en Manuel durant molt de temps. Més tard, l'acadèmia es traslladaria al carrer Canuda. De l'Acadèmia han sortit violinistes de prestigi, com el malaurat terrassenc Vicenç Vellsolà i Aymerich (1891-1916).[3]

El 1923 va col·laborar a la Revista Catalana de Música.[4] Va donar nombroses conferències i va publicar diferents obres pedagògiques, entre les quals la traducció espanyola del mètode de solfeig de Gédalge, d'ensenyament musical basat en l'educació metòdica de l'oïda. És autor d'unes cançons infantils harmonitzades (1935) i d'un mètode de violí, en el qual plasmava els seus coneixements didàctics sobre la matèria, i infinitat de peces per a aquest instrument (sol i també per a piano). També va comercialitzar partitures sota el pseudònim de John Milter.[1][2]

Està enterrat al cementiri del Sud-Oest de Barcelona (Montjuïc).

BibliografiaModifica

  • Història de la música catalana, valenciana i balear. vol. IV Del Modernisme a la Guerra Civil 1900-1939. Edicions 62. 
  • Diccionario enciclopédico de la música. Central Catalana de Publicaciones (E.P.S.A). 
  • Diccionari biogràfic. Albertí. 
  • Emilio Casares Rodicio (dir.). Diccionario de la música española e hispanoamericana (en castellà), 1999. 

ReferènciesModifica

  1. «Enric Ainaud i Sánchez». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 33, p. 761. ISBN 84-239-4533-2. 
  3. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 807, p. 214-15. ISBN 84-239-4567-7. 
  4. Millet, Maria Dolors. Revista Catalana de Música i Vibracions

Enllaços externsModifica