Alfredo Landa Areta
Alfredo Landa Areta (Pamplona, Navarra, 3 de març de 1933 - Madrid, 9 de maig de 2013)[1] va ser un actor de cinema espanyol.
Nom original | (es) Alfredo Landa |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 3 març 1933 Pamplona (Navarra) |
Mort | 9 maig 2013 (80 anys) Madrid |
Causa de mort | malaltia d'Alzheimer |
Activitat | |
Ocupació | actor, actor de cinema |
Activitat | 1957 - 2007 |
Família | |
Cònjuge | Maite Imaz (?-2013) |
Premis | |
| |
Descrit per la font | Obálky knih, |
|
Biografia
modificaEl seu pare era capità de la Guàrdia Civil, pel que va passar la seva infància entre Catalunya i el País Basc. Als 6 anys va traslladar-se a viure durant quatre anys a Figueres[2] amb la família.[3] Va començar a estudiar Dret a Sant Sebastià, però on va començar a participar en obres teatrals de la Universitat i això li va despertar la vocació d'actor. Va marxar a Madrid per dedicar-s'hi, i a principis dels anys 60 va començar a participar en algunes obres, com "El cenador", en la qual va treballar al costat de Julia Gutiérrez Caba. L'any 1962 va començar a treballar al cinema, sent els seus primers treballs com a actor de doblatge. La primera pel·lícula en la qual va treballar ja com a actor va ser "Atraco a las tres" (1962), de José María Forqué. En aquesta primera etapa de la seva carrera va alternar el cinema amb el teatre. D'aquesta època podem citar títols com "Casi un caballero" o "De cuerpo presente", així com un petit paper a "El verdugo" de Luis García Berlanga.
A partir dels 70 va començar el que més tard va ser denominat com "el landismo", una sèrie de pel·lícules que va donar el cinema espanyol, sense cap qualitat cinematogràfica ni de fons, en les quals es representava a l'espanyol com un personatge reprimit, inculte, fanfarró i masclista, el que els seus creadors justificaven defensant que representaven al "espanyol mitjà". D'aquesta època podem citar pel·lícules com "Vente a ligar al Oeste", "No desearás la mujer del vecino" o "Fin de semana al desnudo".
A partir de la transició, però, la carrera d'Alfredo Landa va donar un gir inesperat, participant en pel·lícules de qualitat i sota les ordres de prestigiosos directors com Juan Antonio Bardem, amb qui va rodar "El puente", considerada com un dels seus millors treballs, o Luis García Berlanga, amb "La vaquilla". D'aquesta època són també les seves intervencions en "Los santos inocentes" de Mario Camus, "Las verdes praderas" de José Luis Garci, o "El bosque animado" de José Luis Cuerda. És de destacar també "El crack", llargmetratge que va obtenir molt d'èxit en el seu moment, i del qual es va fer una seqüela, en la qual Landa fa una molt bona interpretació d'un detectiu privat.
Pel que fa a la televisió, també va tenir èxits en algunes sèries com "Tristeza de amor", "Lleno, por favor" o "Por fin solos", entre altres. Va rebre el Premi del Festival de Cinema de Cannes de 1984 a la millor actuació masculina, que va compartir amb Francisco Rabal per l'actuació de tots dos en "Los Santos Inocentes". Va ser nominat 7 vegades als Goya, aconseguint dos per les seves pel·lícules "El bosque animado" i "La marrana", i un altre que se li va concedir el 2007 per la seva trajectòria artística. En aquest mateix any 2007, al Festival de Cinema Espanyol de Màlaga va anunciar la seva retirada de la professió. Altres pel·lícules destacables de la seva filmografia són "Los paraísos perdidos", "Bandera negra", "Tata mía", "El río que nos lleva" o "Canción de cuna". El 2003 va ser homenatjat a la Mostra de València, on li atorgaren la Mostra d'Or. Com a curiositat, cal dir que era un expert jugador de mus.[4]
Filmografia
modificaCinema
modifica
|
|
|
Televisió
modifica- Gran Teatro (1962)
- El hombre, ese desconocido (1963)
- Confidencias (1963-1965)
- Primera fila (1964-1965)
- Escuela de maridos (1964)
- Estudio 1 (1965-1966)
- El tercer rombo (1966)
- Tiempo y hora (1966-1967)
- Ninette y un señor de Murcia (1984)
- Tristeza de amor (1986)
- Media naranja (1986)
- El Quijote de Miguel de Cervantes (1991)
- Lleno, por favor (1993)
- Por fin solos (1995)
- En plena forma (1997)
- Los Serrano (2003)
Teatre
modificaSelecció
- Los caciques (1962), de Carlos Arniches.
- La loca de Chaillot (1962), de Jean Giraudoux
- La difunta (1962), de Miguel de Unamuno
- Eloísa está debajo de un almendro (1962), de Enrique Jardiel Poncela
- Los verdes campos del Edén (1963), d'Antonio Gala
- Ninette y un señor de Murcia (1964), de Miguel Mihura
- Un paraguas bajo la lluvia (1965), de Víctor Ruiz Iriarte
- El alma se serena (1968), de Juan José Alonso Millán
Premis i nominacions
modificaPremis
modificaAny | Premi | Categoria | Títol | Resultat |
---|---|---|---|---|
1980 | Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5] | Millor actor | Las verdes praderas | Guanyador |
1982 | Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5] | Millor actor | El crack | Guanyador |
1984 | Festival Internacional de Cinema de Canes[5] | Millor actor | Los santos inocentes | Guanyador |
1985 | Fotogramas de Plata[5] | Millor actor de cinema | Los santos inocentes | Nominat |
1985 | TP d'Or, Espanya[5] | Millor actor | Ninette y un señor de Murcia | Guanyador |
1986 | Premis ACE[5] | Millor actor | Los santos inocentes | Guanyador |
1987 | TP d'Or, Espanya[5] | Millor actor | Tristeza de amor | Guanyador |
1988 | European Film Awards[5] | Millor actor | El bosque animado | Nominat |
1988 | Fotogramas de Plata[5] | Millor actor de cinema | ¡Biba la banda! El bosque animado El pecador impecable |
Nominat |
1989 | Premis Goya[5] | Goya al millor actor | El bosque animado | Guanyador |
1989 | Premis ADIRCAE[5] | Millor interpretació | Sinatra | Guanyador |
1989 | Fotogramas de Plata[5] | Millor actor de cinema | Sinatra | Nominat |
1989 | Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya[5] | Millor actor | Sinatra | Guanyador |
1989 | Premis Goya[5] | Goya al millor actor | Sinatra | Nominat |
1990 | Premis Goya[5] | Goya al millor actor | El río que nos lleva | Nominat |
1993 | Premis ADIRCAE[5] | Millor actor | La marrana | Guanyador |
1993 | Fotogramas de Plata[5] | Millor actor de televisió | El Quijote de Miguel de Cervantes | Nominat |
1993 | Premis Goya[5] | Goya al millor actor | La marrana | Guanyador |
1993 | Premio Unió Actors, Espanya[5] | Millor interpretació protagonista de cinema | La marrana | Nominat |
1994 | Fotogramas de Plata[5] | Millor actor de televisió | Lleno, por favor | Nominat |
1994 | TP d'Or, Espanya[5] | Millor actor | Lleno, por favor | Guanyador |
1994 | Premio Unió Actors, Espanya[5] | Millor interpretació protagonista de televisió | Lleno, por favor | Nominat |
1995 | Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5] | Millor actor | Canción de cuna | Guanyador |
1995 | Premis Goya[5] | Goya al millor actor | Canción de cuna | Nominat |
1996 | Premis ACE[5] | Millor actor | El rey del río | Guanyador |
2003 | Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5] | Millor actor | Historia de un beso | Nominat |
2004 | Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5] | Millor actor | La luz prodigiosa | Nominat |
2004 | Premis Goya[5] | Goya al millor actor | La luz prodigiosa | Nominat |
2008 | Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5] | Millor actor | Luz de domingo | Guanyador |
2008 | Fotogramas de Plata[5] | Millor actor de cinema | Luz de domingo | Nominat |
2008 | Premis Goya[5] | Goya d'Honor | Guanyador | |
2008 | Premis Goya[5] | Goya al millor actor | Luz de domingo | Nominat |
2008 | Premio Unió Actors, Espanya[5] | Millor actor protagonista de cinema | Luz de domingo | Guanyador |
- Honors
- Cavaller Gran Creu de l'Ordre del Dos de Maig, 2 maig 2007
Referències
modifica- ↑ Ordóñez, Marcos «Muere Alfredo Landa, mito del cine español». El País, 09-05-2013 [Consulta: 9 maig 2013].
- ↑ Clara, Josep. Històries de frontera. Cassà de la Selva: Gavarres, 2020, p. 47. ISBN 978-84-949933-3-6.
- ↑ «Mor als 80 anys l'actor Alfredo Landa». 324cat, 09-05-2013. [Consulta: 5 setembre 2019].
- ↑ «Biografía de Alfredo Landa» (en castellà). biografias. [Consulta: 20 febrer 2014].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 5,23 5,24 5,25 5,26 5,27 5,28 5,29 5,30 5,31 5,32 «Alfredo Landa -Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 20 febrer 2014].