Ana Raquel Satre
Ana Raquel Satre (Montevideo, Uruguai, 14 de maig de 1925 - Lanzarote, Illes Canàries, 18 de desembre de 2014) fou una soprano uruguaiana.[1][2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1925  Montevideo (Uruguai) |
| Mort | 18 novembre 2014 (88/89 anys) Lanzarote (Las Palmas) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Cant |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Gènere | Òpera |
| Veu | Mezzosoprano |
| Instrument | Veu |
    
| |
Biografia
modificaDescendent de pare francès i mare espanyola, va néixer a Montevideo en 1925.[4] Va ser coneguda pel pseudònim «Mimí».
Va estudiar cant al Conservatori Nacional de Montevideo amb la soprano francesa Ninon Vallin com a professora. Amb 17 anys va ser seleccionada per cantar en Il matrimoni segreto de Domenico Cimarosa.
Es va presentar en diversos escenaris sud-americans per interpretar el rol principal d'Eurídice de Jacopo Peri, Fiordiligi de Così fan tutte de Mozart i Cleòpatra de Giulio Cesare de Händel.
La seva primera actuació a Europa va ser al Wigmore Hall de Londres, en el marc dels recitals organitzats per l'agent Lies Askonas (1913-1996), i va ser ben rebuda per la crítica. En el Festival d'Ais de Provença va interpretar a Eurídice en Orfeu i Eurídice de Gluck, amb Gérard Souzay en el paper d'Orfeu. Es va presentar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en La Fenice de Venècia i el Teatre Real de la Moneda de Brussel·les entre altres escenaris europeus. També va estar present en els festivals de Spoleto i de Madrid, per una invitació de Gian Carlo Menotti, on va interpretar The Consul (obra del propi Menotti) i va participar en diversos concerts.
En el Liceu de Barcelona va participar en desembre de 1967 en una producció de l'òpera Werther de Jules Massenet.[5]
Amb l'auspici del Australian Elizabethan Theatre Trust (AETT) va realitzar una gira per Austràlia que va incloure Sydney, Melbourne, Brisbane, Perth i Adelaida. Al Festival d'Adelaide va rebre la medalla de l'òpera 1963 del Premi Internacional de Música Harriet Cohen, per la seva interpretació de Donna Elvira en Don Giovanni de Mozart i Violetta en La traviata de Verdi. Va realitzar diverses gires per Gran Bretanya, Àustria, França, Itàlia, Nord i Sud-amèrica. Es va presentar en el Festival King's Lynn, Norfolk, amb el pianista Gerald Moore i amb l'assistència de la Regna Mare del Regne Unit.
La discogràfica Decca Records va enregistrar les seves interpretacions de Lucia di Lammermoor de Donizetti, Lola en Cavalleria rusticana de Mascagni, i Emilia en Otello de Verdi, amb Mario del Monaco, Renata Tebaldi i Herbert von Karajan.
En 1963 va interpretar en alemany a Judith en la pel·lícula Herzog Blaubarts Burg, versió televisiva de El castell de Barbablava de Béla Bartók, amb per la Süddeutscher Rundfunk, la ràdio i televisió pública de Baden-Württemberg, Alemanya Occidental.
Va cantar amb els directors Paul Paray, Lamberto Baldi, Tullio Serafin, Georges Prêtre, Sir John Pritchard, Sir Charles MacKerras, Eric Simon i Herbert von Karajan, presentant-se en concerts amb la companyia de Gerald Moore, Julian Bream, Geoffrey Parsons i Ivor Newton.
Va ser esposa del guitarrista clàssic Patrick Bashford.
Enregistraments
modifica- Emilia en Otello de Verdi, dirigida per Herbert von Karajan amb l'Orquestra Filharmònica de Viena (Decca 1961, 411618).[6]
- Lola en Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni, dirigida per Tullio Serafin amb l'Orquestra de l'Acadèmia Nacional de Santa Cecilia de Roma (Decca).
Pel·lícules
modifica- Herzog Blaubarts Burg (El castell de Barbablava) (1963)
Referències
modifica- ↑ «Murió la soprano uruguaya Ana Raquel Satre». El Observador, 22-11-2014. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2014 [Consulta: 21 març 2015]. Arxivat 15 de desembre 2014 a Wayback Machine.
- ↑ «Los días con Ana». Montevideo Portal, 21-11-2014 [Consulta: 21 març 2015].
- ↑ «Falleció la soprano uruguaya Mimi Satre». El País. Arxivat de l'original el 2014-11-22 [Consulta: 21 març 2015].
- ↑ «Londres: los Festivales de Música, Danza, Cinema y Canción de Bromsgrove». La Vanguardia, 20-05-1965, pàg. 53.
- ↑ «Calendario de audiciones». La Vanguardia, 02-12-1967, pàg. 57.
- ↑ «The 100 Best Classical CDs». The Times, 64960 sec.3, p.26, 21-05-1994 [Consulta: 22 març 2015].
Enllaços externs
modifica- Lloc oficial d'Ana Raquel Satre Arxivat 2015-02-06 a Wayback Machine. (en anglès)