Antoni Romañà i Pujó
Antoni Romañà i Pujó (Barcelona, 21 de març de 1900 - Sant Cugat del Vallès, 12 d'octubre de 1981) fou un matemàtic i astrònom català jesuïta, gran impulsor de l'Observatori de l'Ebre.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 març 1900  Barcelona |
| Mort | 12 octubre 1981 (81 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Religió |  Companyia de Jesús |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Director de tesi | Josep Maria Plans i Freyre |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Membre de | |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Premis | |
.svg){kind=small}
Biografia modifica
Antoni Romañà nasqué a Barcelona el 1900, fill d'Ignasi Romañá i de Montserrat Pujó.[1] El 1917 va ingressar a la Companyia de Jesús a Gandia i, simultàniament, a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i doctorà en Ciències Exactes, amb una tesi sobre Criteris d'existència d'òrbites tancades. Tant en la llicenciatura com en el doctorat obtingué la qualificació de premi extraordinari. Estudià Teologia a Innsbruck. El 1934, després d'una estada d'especialització a la Universitat de Viena, s'incorporà a l'Observatori de l'Ebre com a cap de les seccions de Magnetisme i Electricitat Terrestre i Atmosfèrica. Durant la guerra civil espanyola, el 1937, s'hagué de traslladar a Barcelona i guanyar-se la vida impartint classes de Batxillerat. El 1938, davant l'avenç de l'exèrcit nacional, l'Observatori fou desmantellat i els aparells transportats a l'Empordà. Els danys foren irreparables.
A la mort del director de l'Observatori, el doctor Lluís Rodés i Campderà, el 1939, Antoni Romañà en fou nomenat nou director. Hagué d'emprendre la tasca ingent de tornar a posar en funcionament les instal·lacions i fer front a les penalitats de la postguerra i, de retruc, a la impossibilitat de trobar subministraments a l'estranger, a causa de la Segona Guerra Mundial. De mica en mica es van anar superant els esculls i es van poder recomençar els estudis de les variacions ràpides del camp geomagnètic i les observacions solars. El 1950 va aconseguir un filtre de Lyot que permetia l'observació de part de l'espectre solar. El 1955 hom va inaugurar-hi el primer sondejador de la ionosfera a la península Ibèrica. El 1959, el primer radiotelescopi solar i un fotoheliògraf de Lyot que afegia al filtre la capacitat de la fotografia. A partir d'aquí, l'activitat a l'Observatori es multiplicà i Romañà hagué d'atendre múltiples compromisos. Entre ells, el de recuperar la confiança de les institucions científiques internacionals per a la imatge d'Espanya, molt malmesa per la involució política soferta.
Va anar a la Guinea Equatorial, llavors colònia espanyola, a observar l'eclipsi total de sol del 25 de febrer de 1952.
El 1957, a Copenhaguen, i el 1959, a Utrecht, va presidir sengles simposis sobre variacions ràpides del camp geomagnètic. També va organitzar a Madrid diverses assemblees internacionals (1965, 1969, 1970).
Fou nomenat conseller del CSIC, president del Patronat Alfons X el Savi, President de la Unión Nacional de Astronomía i Ciencias Afines, Vicepresident de la Sociedad Astronómica de España y América, President de la Secció d'Astronomia, Geodèsia i Geofísica de l'Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, Cap del Servei Internacional de Variacions Magnètiques Ràpides i Corrents Tel·lúrics i membre de diverses acadèmies: de Número de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid (des de 1959), Corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i d'una munió d'europees i americanes.
Romañà es mantingué en el càrrec de director de l'Observatori fins a 1971, quan va demanar-ne el relleu per motiu de l'edat però va continuar treballant-hi fins que s'hagué de retirar per malaltia al Seminari de Sant Cugat, on morí el 12 d'octubre de 1981, als 81 anys.
Obres publicades modifica
La seva obra escrita és molt extensa, supera el centenar de publicacions i gira a l'entorn de les ciències de la Terra, el Sol i l'atmosfera terrestre i la reflexió històrica i filosòfica sobre l'activitat científica. Algunes obres destacables són:
- El llamado efecto-Tierra en la actividad solar (1944-1945).
- El predominio de las manchas solares al Este del meridiano central y la inclinación de sus ejes hacia el Oeste (1948).
- Contribución al estudio de la influència de la Luna en las corriente Telúricas (1949).
- Sobre el carácter general de la clasificación de las bahías geomagnéticas y su ley de aparición durante el día (1950).
- Le Monde, son origine et sa structure aux regards de la Science et de la Foi (cinc edicions en francès de 1935 a 1959 i traduït a l'anglès, italià, alemany i castellà).
- The Range of the diurnal magnetic variation in Spanish Guinea near the Equator (1957).
- Las Corrientes Telúricas en Tortosa a fines del siglo pasado (1957).
- Provisional Atlas of Rapid Variations (1958).
- Geomagnetic data: Rapid variations (anual, des de 1957 fins a 1980).
- Sobre algunas singularidades de la curva de frecuencia de horas con pc en los Observatorios de la zona ecuatorial (1962).
- Idea sobre el estado actual de la Cosmología (1966).
- El problema de la vida fuera de la tierra (1969).
- La difusión del sistema de Copérnico en el mundo (1973).
Dedicatòria modifica
El 2001 li fou dedicat l'asteroide (19783) Antoniromanya, descobert a l'Ametlla de Mar, per Jaume Nomen, en record de la seva figura científica i humana i de l'amistat i exemple que prodigà al descobridor.
Referències modifica
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1900, número de registre 2984.
Enllaços externs modifica
- Biografia, fotografies i bibliografia completa al web del Grup d'Estudis Astronòmics Arxivat 2012-02-13 a Wayback Machine. (castellà)
- Ressenya biogràfica a la Relació d'Acadèmics de la Real Academia de Ciencias (pàg. 20) (castellà)
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Augusto Sánchez Pérez |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 4 1959-1981 |
Succeït per: Miguel de Guzmán Ozámiz |