Artsruní

família noble
(S'ha redirigit des de: Ardzruni)

Els Artsruni foren una família armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del segle viii el Vaspurakan, on van assolir el títol reial. Duien el títol hereditari d'Ardzuvuni, equivalent a porta-àligues. Els prínceps Artsruni eren una dinastia Oròntida que va ser establerta pels reis Artàxides d'Armènia a la frontera de Mèdia encara que posteriorment va reclamar descendència de Senaquerib d'Assíria. A més del seu estat d'Albag, amb el principal castell d'Hadamakert, a la vall alta del Zabus (Zab), els Artsrunis semblen haver exercit abans del 371, també el Vitaxat d'Adiabene. Poc després de l'abolició de la monarquia arsàcida el 428, van adquirir el principat de Mardpetakan lligat al càrrec de gran camarlenc. El seu ancestre llegendari fou Sanasar. Els prínceps Artsruni eren els encarregats dins la cort armènia de portar les insígnies reials al regne.

Infotaula d'organitzacióArtsruní
Արծրունիների զինանշանը.jpg
Dades
Tipuscasa noble i nakhararq Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Apostòlica Armènia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació338 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part denoblesa armènia Modifica el valor a Wikidata

Després del 340 Zora Reixtuní, en protesta pel tracte que el rei donava a l'església, es va revoltar contra Tigranes VII d'Armènia. Els Artsruni, dirigits per Vashé, es van unir a la revolta. Tigranes va atacar a Zora al Timoriq (província de Kordjaiq o Gordiene) i aquest, abandonat pels seus soldats, es va rendir. Tigranes va ordenar l'extermini de les famílies Reixtuní i Artsruni dels que només es van salvar dos membres, Tadjat Reixtuní (nebot de Zora) i Shavasp Artsruni, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian.

Vers el 363 Merujan Artsruni (junt amb Vahan Mamikonian) va passar a Pèrsia amb Shapur II (310-379). El 368 la traïció de Merujan Artsruni, que va guiar als perses cap Armènia, els va permetre atacar pel sud per Altzniq i Dzophq, i van saquejar les tombes reials i van ocupar Tigranocerta. Merujan fou governador d'Armènia del 368 al 369. Segons Moisès de Khoren, Sembat Bagratuní, lloctinent de Muixel Mamikonian el cap nacional, va fer presoner a Merujan Artsruni i el va castigar posant-li una corona de ferro roent al cap que el va matar, però segons Fauste de Bizanci, Merujan es va penedir abans de la batalla i va retornar al camp armeni, i no va morir fins força després.

El 482 els Artsruni, després de vacil·lacions, van entrar a la rebel·lió nacional.

Vers el 596 el nakharar Vardan Artsruni, i molts altres, foren cridats a la cort del rei persa. Aquests nakharars van ajudar al rei a combatre al seu oncle rebel Vishtahm, que fou derrotat en una batalla prop de Rayy. Vers el 598 Varazshapuh Artsruni també combatia pel rei persa.

En la guerra entre Pèrsia i Bizanci, els perses van fer presoner al nakharar Vasak Artsruni, que havia pres partit pels romans d'Orient, i que fou crucificat a la ciutat de Cesarea de Capadòcia (611) que després fou evacuada a l'arribada d'un exèrcit grec.

El 656 els Artsruni que havien estat lleials als àrabs en la lluita contra els romans d'Orient, van veure incrementat el seu patrimoni, i els abans poderosos Reixtuní van perdre el Bznuniq i van quedar com a vassalls dels Artsruni.

El 705 el Califa va decidir eliminar als nakharars i entre els assassinats hi havia Grigor i Kurion Artsruni. Els seus fills foren portats a Damasc per ser educats sota la fe musulmana (706).

Vers el 752 el governador àrab, Al-Mansur, que era germà del califa, va donar les possessions dels bagràtides a Vaspurakan als Artsruni, que ja hi tenien possessions, i que des de llavors hi van exercir l'hegemonia.

El 773 els Amatuni i els Teruni van esdevenir els seus vassalls. Van heretar el 867 el Principat d'Andzevatsiq; entre el 772 i el 890, van estendre el seu govern a tot el Vaspurakan i als prínceps Bagràtides de Kogovit i de Tamoritis; i en el segle XI al príncep Bagràtida de Moxoene. El 908, amb Khachcik-Gagik Artsruni, van assumir el títol de reis de Vaspurakan. El 1021, sota la doble pressió de les invasions dels seljúcides i la diplomàcia romana d'Orient, el rei Senaquerib Joan va abdicar a favor de l'emperador Basili II, i va rebre uns dominis en compensació a Capadòcia mentre el seu regne es va convertir en una província romana d'Orient. Després d'haver tingut un breu paper en la formació d'Armènia en l'exili i haver governat Tars per l'emperador, la casa dels Artsruní va desaparèixer de la història.

Per la història entre el segle viii i el XI vegeu Vaspurakan.

Llista de nakharars artsruniModifica

  • Vatshé, vers 320-345
  • domini de la corona vers 345-355
  • Shavasp (fill de Vatshé), vers 355-360
  • Merujan (fill), vers 355-369 o 371
  • Babken o Babik (fill), vers 369 o 371-410
  • Vasak, vers 390
  • Alan (fill) ?
  • Vatshé (fill), vers 410-430
  • Mershapuh (fill), vers 430-460
  • Shavasp, vers el 415
  • Vatshé, vers el 428 spandarat vers el 428
  • Nershapuh, vers 440
  • Shavasp, vers 450
  • Arshavir, vers 450
  • Merujan, vers 451
  • Khoren, vers 451
  • Apersam, vers 451
  • Shengin, vers 451
  • Barkev, vers 451
  • Tadjat, vers 451
  • Iashkur, vers 483
  • Sahak, vers 485
  • Desconeguts vers 500-596
  • Vardan, vers 596
  • Varashapuh, vers 598
  • Vasak, mort el 611
  • Desconeguts vers 600-680
  • Grigor, vers 680-705
  • Korion, mort el 705
  • Vahan (fill de Grigor) vers 705-742
  • Sahak (fill) 742-768
  • Hamazasp (germà) vers 754-768
  • Hamazasp (fill de Sahak) 768-786
  • Gagik (germà de Sahak i Hamazasp) 768-?
  • Hamazasp (fill), vers 771-778 (sol 772-773)
  • Sahak (germà), vers el 771-772 i 773-778 (mort 778)
  • Merujan (germà) vers 773-778, sol 778-785
  • vacant 785-788
  • Diversos prínceps 788-826
  • Ashot (fill d'Hamazasp) vers 826-852 i 859-875
  • Gurguèn (germà) 852-853
  • Vasak Kovaker (fill) 854
  • Gurguèn Apupelsh (fill d'Ashot) 854-857
  • Grigor Derenik (germà) 857-859
  • Ashot (restaurat) 859-875
  • Grigor Derenik (segona vegada) 875-885
  • Sargis-Ashot (fill) 885-904
  • Gagik Abu Morvan, regent i usurpador 885-897
  • Gagik (germà de Sargis Ashot) 904-936, rei des del 908
  • Gurguèn (germà) 904-916
  • Ashot-Derenik (fill de Gagik) 936-953
  • Hamazasp-Abusahl (germà) 953-972
  • Ashot-Sahak (fill) 972-983
  • Senaquerim (fill) 983-1028 (rei a Sebaste 1022-1026)
  • Gurguèn-Kashik (germà) (de Mardastan i Antzevatsiq 963-997)
  • Atom (fill) (al Antzevasiq del 997 fins a almenys el 1023)
  • Nicèfor Komnin (regent a Vaspurakan 1022-1027)
  • David (fill de Senaquerim) 1026-1065
  • Atom (fill) 1065-1081
  • Abusahl (germà) 1065-1081
  • Ocupació romana d'Orient 1081-1083
  • Ocupació seljúcida 1083

Branca d'ishkhans a Karin i SasunModifica

    • Desconeguts 1021-1160
    • Qurd vers 1160-1190
    • Sadun vers 1190-1210
    • Sherbaruk vers 1210-1230
    • Sadun vers 1230-1260
    • Ocupació dels mongols 1260

BibliografiaModifica

  • Eranshahr nach der Geographie des Ps. Moses Xoranac'i, per Joseph Marquart/Markwart, Berlin, 1901, (alemany), accessible a [1]
  • CYRIL TOUMANOFF, INTRODUCTION TO CHRISTIAN CAUCASIAN HISTORY: II: States and Dynasties of the Formative Period, Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [2].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artsruní