Armstrongita

L'armstrongita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de Neil Armstrong (1930-2012), astronauta nord-americà que va trepitjar la Lluna.

Armstrongita
Fórmula química	CaZr[Si₆O15]·3H₂O
Epònim	Neil Armstrong
Localitat tipus	pegmatita de Dorozhnyi, massís Khan Bogdo, Desert de Gobi, Mongòlia
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EA.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EA.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/H.34
Dana	72.5.4.1
Heys	14.10.22
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 14,04Å; b = 14,16Å; c = 7,81Å; β = 109,55°
Grup espacial	grup espacial C₂
Color	marró fosc a marró clar
Macles	polisintètiques, per rotació en [100]
Exfoliació	{100} (en) i {001} (en)
Tenacitat	molt fràgil
Duresa	4,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc marronós
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,562 a 2,593 g/cm³ (mesurada); 2,71 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,563 nβ = 1,569 nγ = 1,573
Birefringència	δ = 0,010
Dispersió òptica	forta r < v
Impureses comunes	Ti, Al, Y, TR, Fe, Mg, Na, K
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1972-018
Any d'aprovació	1973
Símbol	Asg
Referències

Característiques

L'armstrongita és un silicat de calci i zirconi, de fórmula química CaZr[Si₆O₁₅]·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma cristalls de fins a 2 centímetres i agregats. Forma macles polisintètiques, per rotació en [100]. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'armstrongita pertany a «09.EA: Fil·losilicats, amb xarxes senzilles de tetraèdres amb 4-, 5-, (6-), i 8-enllaços» juntament amb els següents minerals: cuprorivaita, gillespita, effenbergerita, wesselsita, ekanita, apofil·lita-(KF), apofil·lita-(KOH), apofil·lita-(NaF), magadiita, dalyita, davanita, sazhinita-(Ce), sazhinita-(La), okenita, nekoïta, cavansita, pentagonita, penkvilksita, tumchaïta, nabesita, ajoïta, zeravshanita, bussyita-(Ce) i plumbofil·lita.

Formació i jaciments

Es troba en pegmatites de granit alcalines, en el contacte entre el granit arfvedsonita amb xenòlits de roques volcàniques fèlsiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, microclina, albita, aegirina, arfvedsonita, monacita, synchesita, titanita i d'altres titanosilicats. Va ser descoberta l'any 1973 a la pegmatita de Dorozhnyi, al massís Khan Bogdo (Desert de Gobi, Mongòlia). També a Mongòlia se n'ha trobat a Hovd Aimag, al massís de l'Altai. L'armstrongita també es troba a Dubbo (Nova Gal·les del Sud, Austràlia) i al Quebec.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armstrongita