Obre el menú principal

Arquebisbat d'Agrigent


L'arquebisbat d'Agrigent (italià: Arcidiocesi di Agrigento; llatí: Archidioecesis Agrigentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília. El 2012 sumava amb 469.000 batejats al voltant de 479.700 habitants. Actualment està dirigida per l'arquebisbe Francesco Montenegro.

Infotaula de geografia políticaArquebisbat d'Agrigent
Archidioecesis Agrigentina
Facade - Cathedral of Agrigento - Italy 2015.JPG
La Catedral d'Agrigento

Localització
Arcidiocesi di Agrigento.png
 37° 19′ 00″ N, 13° 35′ 00″ E / 37.31666667°N,13.58333333°E / 37.31666667; 13.58333333
Itàlia Itàlia
Sicilian Flag.svg Sicília

Capital Agrigent
Parròquies 194
Conté la subdivisió
Població
Total 479.000
• Densitat 157,51 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Regió eclesiàstica Sicília
Superfície 3.041 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació segle I
Patrocini Gerland d'Agrigent
Alfons Maria de Liguori
Catedral San Gerlando
Organització política
• Arquebisbe metropolità Francesco Montenegro
Altres

Lloc web diocesiag.it
Modifica les dades a Wikidata

TerritoriModifica

El territori de l'arquebisbat és un dels més grans de Sicília. S'estén sobre una superfície de 3.041,89 km², i està dividit en 194 parròquies.

Situat a la part sud-occidental de Sicília, al sud limita amb el mar. Els seus límits es corresponen als de la província d'Agrigent, i ocupa 43 municipis: Agrigent, Alessandria della Rocca, Aragona, Bivona, Burgio, Calamonaci, Caltabellotta, Camastra, Cammarata, Campobello di Licata, Canicattì, Casteltermini, Castrofilippo, Cattolica Eraclea, Cianciana, Comitini, Favara, Grotte, Joppolo Giancaxio, Lampedusa e Linosa, Licata, Lucca Sicula, Menfi, Montallegro, Montevago, Naro, Palma di Montechiaro, Porto Empedocle, Racalmuto, Raffadali, Ravanusa, Realmonte, Ribera, Sambuca di Sicilia, San Biagio Platani, San Giovanni Gemini, Sant'Angelo Muxaro, Santa Elisabetta, Santa Margherita di Belice, Santo Stefano Quisquina, Sciacca, Siculiana i Villafranca Sicula.

La província eclesiàstica comprèn dues diòcesis sufragànies: Caltanissetta i Piazza Armerina.

La seu arquebisbal està situada a la ciutat d'Agrigent, on es troba la Catedral de San Gerland

HistòriaModifica

Sobre l'origen de l'església agrigentina no hi ha notícies precíses, però les restes existents, com les catacombes d'Agrigent i Naro, les tombes segurament cristianes existents a diverses zones del territori i, sobretot, una petita basílica paleocristiana i altres restes arqueològiques provinents de diverses zones de la província proporcionen elements per donar com a certa la presència d'una comunitat sòlida a Agrigento vers els segles II i III.

Segons la tradició, el primer bisbe va ser San Libertí. La basílica paleocristiana per a alguns investigadors era una memoria martyrum en la qual van ser enterrats Liertí i Pelegrí en dos nínxols a terra. El primer bisbe històricament cert és Eusani, a la segona meitat del segle VI. Aquest bisbe va ser empresonat per ordre del Pelagi II com a pròdig i morí a Roma.

Abans de la invasió àrab no hi ha moltes notícies sobre la diòcesi, llevat de Sant Pel·legrí. Entre els bisbes agrigentins històricament segurs que hi ha estan: sant Gregori II, esmentat a les cartes del Papa Gregori Magne (entre el 591 i el 603), i autor d'un comentari en grec sobre l'Eclesiastès; Maxim i Fèlix, que va participar en dos sínodes a Roma, respectivament, al 649 i 651; Gregori i Joan, que van participar en el Concilis Ecumènics de 680/681 (Tercer Concili de Constantinoble) i 787 (Segon Concili de Nicea).

Segons el Lanzoni, els bisbes Gregori I, Potamioni i Teodor (o Teodosi), històricament segurs però que la tradició situa abans de Gregori II, en realitat pertanyen a un període posterior, entre els segles VII i VIII. Segons el mateix autor, Eusani va ser l'antecessor directe de Gregori II, que va viure entre el 578 i 580 o 590. Així, el Gregori I correspondria al bisbe Gregori, present a Constantinoble l'any 680.

Després de la dominació àrab, el primer bisbe va ser sant Gerland (vers 1030-1100), i en aquells moments la diòcesi es va estendre fins a les portes de Palerm, també incloent Termini Imerese, i era anomenada "diòcesi dels dos mars", car es trobava davant de l'estret de Sicília al nord i el Mar Tirrè al sud. La diòcesi era sufragània de l'arquebisbat de Palerm. L'antiga diòcesi de Trikala o Triocala mai va ser restaurada, i en el període normand el seu territori es va incorporar a la d'Agrigent.

El llarg episcopat d'Urs, a cavall entre els segles XII i XIII va ser aventurer: va ser privat en tres ocasions dels béns de l'Església i s'hagué d'exiliar, va ser capturat pels sarraïns, que el van tenir pres durant catorze mesos fins que va poder pagar un quantiós rescat. El seu successor Reinald d'Acquaviva coronà rei a Manfred, sent per això excomunicat pel Papa Alexandre IV.

El bisbe Juan Orozco Covarrubias, al segle xvii, implantà la primera impremta de la ciutat, protegí escriptors i artistes i promogué l'establiment del Seminari diocesà, que va ser inaugurat el 21 de febrer 1607 pel seu successor, Vincenzo Bonincontro, que el va afavorir.

També és important l'episcopat de Francesco Gisulfo, que va enriquir la catedral d'objectes de valor i dos òrgans i comprà per la ciutat d'Agrigent l'exempció permanent dels impostos especials de la farina.

Cap a la meitat del segle XVIII Andrea Lucchesi Palli erigí el palau episcopal i una biblioteca pública.

El 1884, durant el pontificat de Gregori XVI, va haver una modificació dels límits de la diòcesi, 13 pobles van ser cedits per tal que s'erigís la diòcesi de Caltanisseta, 5 per a l'arquebisbat de Monreale i un per a l'arquebisbat de Palerm. Contextualment, passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Monreale.

El 2 de desembre de 2000, mitjançant la butlla Ad maiori consulendum de Joan Pau II, la seu agrigentina va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana, amb les diòcesis de Caltanisseta i Piazza Armerina com a sufragànies.

Cronologia episcopalModifica

EstadístiquesModifica

A finals del 2012, l'arxidiòcesi tenia 469.000 batejats sobre una població de 479.000 persones, equivalent al 97,9% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1948 485 350 135 0
1955 467.520 469.864 99,5 403 320 83 1.160 115 730 154
1970 480.481 483.484 99,4 380 314 66 1.264 103 628 197
1980 482.000 487.700 98,8 321 259 62 1.501 1 80 945 199
1990 480.000 492.093 97,5 303 253 50 1.584 11 50 585 194
1999 464.200 473.100 98,1 284 234 50 1.634 23 60 516 194
2000 464.200 473.100 98,1 280 235 45 1.657 24 49 575 194
2001 463.900 473.100 98,1 280 234 46 1.656 25 56 470 194
2002 463.400 473.000 98,0 290 239 51 1.597 25 63 432 194
2003 463.700 473.200 98,0 294 240 54 1.577 31 66 433 194
2004 463.200 473.200 97,9 292 237 55 1.586 34 79 437 194
2006 449.000 461.000 97,4 286 237 49 1.569 34 59 443 194
2012 469.000 479.000 97,9 272 228 44 1.724 45 49 391 194

FontsModifica

NotesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat d'Agrigent  
  1. Rafael Lazcano, Episcopologio agustiniano. Agustiniana. Guadarrama (Madrid) 2014, vol. I, p. 422.
  2. Lazcano, op. cit., vol. I, p. 422-423.
  3. Lazcano, op. cit., vol. I, p. 423-425