Mu del Dragó

(S'ha redirigit des de: Arrakis)

Mu del Dragó (μ Draconis) és un sistema estel·lar múltiple de la constel·lació del Dragó. El seu component principal, Mu del Dragó A, rep el nom d'Alrakis, que prové de l'àrab ar-rāqiṣ, «el dançant». Es troba a 88 anys llum de distància del sistema solar.

Infotaula objecte astronòmicMu del Dragó
Tipusestrella múltiple, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F6V+F6V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióDragó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi2,32 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta3,72 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,23 (banda J)[2]
3,95 (banda H)[2]
3,76 (banda K)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,2 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.419 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi36,45 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)67,87 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−58,16 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−17,3 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 5m 20.124s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)54° 28' 12.0994''[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat2,78 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

Les dues components principals del sistema són dues nanes grogues de tipus espectral F5V i F7V.[6] Ambdues de magnitud aparent +5,8, són semblants a Tabit3 Orionis), γ Serpentis o χ Draconis A, aquesta última també al Dragó.[7][8] Igual que el Sol, són estels de la seqüència principal encara que més calents i lluminosos que aquest. Així, la lluminositat conjunta del sistema equival a 7 vegades la lluminositat solar. Els dos estels tenen una grandària semblant, sent el seu radi aproximadament un 50 % més gran que el radi solar.[9] La massa estimada de l'estrella F5 és un 20 % major que la del Sol, mentre que la de la seva companya és un 10 % major que la del nostre estel.[6]

El període orbital del sistema és de 672 anys, sent la separació mitjana entre ambdós components de 109 UA. No obstant això, l'acusada excentricitat de l'òrbita fa que la separació variï en un factor de 2,5 entre 62 i 156 UA; l'últim periastre va tenir lloc en 1949. El pla orbital està inclinat 35º respecte al plànol del cel.[10]

Al mateix temps, l'estel de tipus F7 té una companya propera. Aquesta és una nana groga de tipus G4V semblant al Sol, amb una massa estimada de 0,9 masses solars. La separació mitjana entre aquests dos estels és ~ de 4 UA.[6] Una quarta component llunyana orbita al voltant de les altres tres estels amb un període de l'ordre de 4000 anys.[11] De magnitud aparent +11,7, sembla una nana roja de tipus M3.[12]

Referències modifica

  1. Milton Humason «The Spectroscopic Absolute Magnitudes and Parallaxes of 4179 Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, abril 1935, pàg. 187–291. DOI: 10.1086/143628.
  2. 2,0 2,1 2,2 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
  3. Martin Asplund «New constraints on the chemical evolution of the solar neighbourhood and Galactic disc(s)» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-05-2011, pàg. A138. DOI: 10.1051/0004-6361/201016276.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. Birgitta Nordström «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. II. New uvby calibrations and rediscussion of stellar ages, the G dwarf problem, age-metallicity diagram, and heating mechanisms of the disk» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, novembre 2007, pàg. 519–537. DOI: 10.1051/0004-6361:20077221.
  6. 6,0 6,1 6,2 Docobo, José A.; Andrade, Manuel «A Methodology for the Description of Multiple Stellar Systems with Spectroscopic Subcomponents». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 681-695.
  7. HD 154906 (SIMBAD)
  8. HD 154905 (SIMBAD)
  9. Arrakis (Stars, Jim Kaler)
  10. «Arrakis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 10 maig 2021].
  11. Arrakis Arxivat 2016-01-05 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  12. GJ 9584 C (SIMBAD)