Arsenogorceixita
L'arsenogorceixita és un mineral de la classe dels arsenats que pertany al grup de la dussertita. Va ser anomenada així per Kurt Walenta i J. Dunn l'any 1993 en al·lusió a la seva composició química, sent l'arsenat anàleg de la gorceixita.
 Arsenogorceixita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | BaAl₃(AsO₄)(AsO₃OH)(OH)₆ |
| Epònim | gorceixita i arsènic |
| Localitat tipus | mina Clara, vall de Rankach, Oberwolfach, Wolfach, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BL.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BL.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.36 |
| Dana | 43.4.1.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7.103Å, c = 17.394Å |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenohedral |
| Color | blanc, blanc groguenc, groc, groc verdós, blau clar, incolora |
| Exfoliació | probablement perfecta en {0001} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,655 g/cm³ (mesurada), 3,71 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.645 nε = 1.645 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1989-055 |
| Any d'aprovació | 1991 |
| Símbol | Agcx |
| Referències | [1][2] |
Característiques modifica
L'arsenogorceixita és un arsenat d'alumini i bari, de fórmula química BaAl₃(AsO₄)(AsO₃OH)(OH)₆. Pertany al grup de la dussertita, el qual pertany a la vegada al supergrup de l'alunita. És l'anàleg de bari de la philipsbornita i l'arsenogoyazita, i l'arsenat anàleg de la gorceixita. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'arsenogoyazita.[3] Cristal·litza en el sistema trigonal formant cristalls romboèdrics, en agregats esferulítics de cristalls radials. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arsenogorceixita pertany a «08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 3:1» juntament amb els següents minerals: beudantita, corkita, hidalgoita, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseita, gallobeudantita, arsenogoyazita, arsenocrandal·lita, benauita, crandal·lita, dussertita, eylettersita, gorceixita, goyazita, kintoreita, philipsbornita, plumbogummita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(La), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(Ce), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiita i pattersonita.
Formació i jaciments modifica
És un mineral secundari en dipòsits polimetàl·lics hidrotermals de barita-fluorita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: arsenogoyazita, brochantita, agardita, malaquita, farmacosiderita, quars, olivenita, barita, fluorita, limonita, mimetita, adamita, beudantita o tsumcorita. Va ser descoberta l'any 1991 a la mina Clara, a la vall de Rankach, a Oberwolfach (Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya).
Referències modifica
- ↑ «Arsenogorceixite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ «Arsenogorceixite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ «Arsenogorceixite-Arsenogoyazite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 octubre 2015].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsenogorceixita |
- Galeria d'imatges (anglès)