Arthurita

mineral arsenat

L'arthurita és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany i dona nom al grup de l'arthurita.[3] Va ser anomenada així l'any 1964 per Richard J. Davis i Max Hutchinson Hey en honor de Sir Arthur Edward Ian Montague Russell (1878-1964), col·leccionista de minerals britànic, i Mr Arthur William Gerald Kingsbury (1906-1968), mineralogista i col·leccionista anglès.

Infotaula de mineralArthurita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCuFe₂3+(AsO₄)₂(OH)₂·4H₂O
EpònimSir Arthur Russell, 6th Baronet (en) Tradueix, Arthur William Gerald Kingsbury (en) Tradueix i duo Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusHingston Down Consols, Clitters United Mines, Gunnislake, Calstock, Callington District, Cornualla, Anglaterra
Classificació
Categoriaarsenats
Nickel-Strunz 10a ed.8.DB.15
Nickel-Strunz 9a ed.8.DC.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/D.09 Modifica el valor a Wikidata
Dana42.11.20.2
Heys20.1.16
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10.09Å, b = 9.62Å, c = 5.55Å, β = 92.2°
Colorverd poma, verd maragda, verd oliva clar
Duresa3 a 4
Lluïssorvítria
Propietats òptiquesbiaxial (+/-)
Índex de refracciónα = 1.736 nβ = 1.767 nγ = 1.796
Birefringènciaδ = 0,060
Angle 2Vcalculat: 86°
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1964-002
Any d'aprovació1964
SímbolAtu Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

Característiques

modifica

L'arthurita és un arsenat hidratat i hidroxilat de coure i ferro, amb fórmula químia CuFe₂3+(AsO₄)₂(OH)₂·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls prismàtics aciculars de fins a 5 mil·límetres, en general presentats en forma d'agregats esfèrics i crostes primes. El seu color pot ser verd poma, verd maragda o verd oliva clar. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 4. Pertany i dona nom al grup de l'arthurita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arthurita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.

Formació i jaciments

modifica

És un mineral secundari poc freqüent a la zona d'oxidació d'alguns jaciments de coure, format per alteració de l'arsenopirita o l'enargita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: farmacosiderita, escorodita, conicalcita, chenevixita, calcofil·lita, brochantita o quars. La seva localitat tipus es troba a Hingston Down Consols, Gunnislake (Calstock, Cornualla, Anglaterra).

Varietats

modifica

Es coneix una varietat d'arthurita, l'arthurita fèrrica, de fórmula química (Cu,Fe2+)Fe₂3+(AsO₄,PO₄,SO₄)₂(OH,O)·4H₂O.[4]

Referències

modifica
  1. «Arthurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 octubre 2015].
  2. «Arthurite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 octubre 2015].
  3. «Arthurite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 octubre 2015].
  4. «Ferroan Arthurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 octubre 2015].