Arthurita
L'arthurita és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany i dona nom al grup de l'arthurita.[3] Va ser anomenada així l'any 1964 per Richard J. Davis i Max Hutchinson Hey en honor de Sir Arthur Edward Ian Montague Russell (1878-1964), col·leccionista de minerals britànic, i Mr Arthur William Gerald Kingsbury (1906-1968), mineralogista i col·leccionista anglès.
 Arthurita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CuFe₂3+(AsO₄)₂(OH)₂·4H₂O |
| Epònim | Sir Arthur Russell, 6th Baronet (en)  , Arthur William Gerald Kingsbury (en) i duo |
| Localitat tipus | Hingston Down Consols, Clitters United Mines, Gunnislake, Calstock, Callington District, Cornualla, Anglaterra |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.09 |
| Dana | 42.11.20.2 |
| Heys | 20.1.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10.09Å, b = 9.62Å, c = 5.55Å, β = 92.2° |
| Color | verd poma, verd maragda, verd oliva clar |
| Duresa | 3 a 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1.736 nβ = 1.767 nγ = 1.796 |
| Birefringència | δ = 0,060 |
| Angle 2V | calculat: 86° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1964-002 |
| Any d'aprovació | 1964 |
| Símbol | Atu |
| Referències | [1][2] |
Característiques
modificaL'arthurita és un arsenat hidratat i hidroxilat de coure i ferro, amb fórmula químia CuFe₂3+(AsO₄)₂(OH)₂·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls prismàtics aciculars de fins a 5 mil·límetres, en general presentats en forma d'agregats esfèrics i crostes primes. El seu color pot ser verd poma, verd maragda o verd oliva clar. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 4. Pertany i dona nom al grup de l'arthurita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arthurita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.
Formació i jaciments
modificaÉs un mineral secundari poc freqüent a la zona d'oxidació d'alguns jaciments de coure, format per alteració de l'arsenopirita o l'enargita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: farmacosiderita, escorodita, conicalcita, chenevixita, calcofil·lita, brochantita o quars. La seva localitat tipus es troba a Hingston Down Consols, Gunnislake (Calstock, Cornualla, Anglaterra).
Varietats
modificaEs coneix una varietat d'arthurita, l'arthurita fèrrica, de fórmula química (Cu,Fe2+)Fe₂3+(AsO₄,PO₄,SO₄)₂(OH,O)·4H₂O.[4]
Referències
modifica
- ↑ «Arthurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 octubre 2015].
- ↑ «Arthurite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 octubre 2015].
- ↑ «Arthurite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 octubre 2015].
- ↑ «Ferroan Arthurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 octubre 2015].