Eucroïta
L'eucroïta és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descoberta l'any 1823 en forma de cristalls incrustats en esquists amb mica associat a olivina, i anomenada així per August Breithaupt, del grec eu, bo, i jroma, color, en al·lusió al bell color que presenta.
 Eucroïta | |
|---|---|
 Eucroïta d'Eslovàquia | |
| Fórmula química | Cu₂(AsO₄)(OH)·3H₂O |
| Epònim | Eu- i color  |
| Localitat tipus | Ľubietová |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DC.07 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.07 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.07 |
| Dana | 42.6.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics curts, també rarament tabulars gruixuts. Cristalls normalment holoèdrics en aparença. |
| Estructura cristal·lina | a = 10.07Å, b = 10.52Å, c = 6.12Å |
| Color | verd maragda |
| Exfoliació | imperfecta en {101} i {110} |
| Fractura | desigual, semiconcoidal |
| Tenacitat | trencadissa |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | verd |
| Diafanitat | transparente, translúcida |
| Densitat | mesurada 3,44 g/cm³, calculada 3,45 g/cm³ |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.695 nβ = 1.698 nγ = 1.733 |
| Birefringència | δ = 0,038 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 28° a 30°, calculat: 34° |
| Dispersió òptica | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Euc |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
És un rar arsenat de coure que apareix sempre com a mineral de formació secundària, amb fórmula Cu₂(AsO₄)(OH)·3H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant habitualment cristalls prismàtics curts d'aparença holoèdrica. Rarament forma cristalls tabulars més gruixuts.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eucroïta pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.
Formació modifica
L'eucroïta pot trobar-se en la zona d'oxidació d'alguns jaciments hidrotermals d'altres minerals del coure, i és per això que sol trobar associada a minerals com ara: olivina, strashimirita, atzurita o malaquita. Pot formar-se per pseudomorfisme a partir de l'olivina. Acostuma a formar druses, amb creixement cristal·lí omplint completament cavitats de cristalls ben formats.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eucroïta |