Eucroïta

L'eucroïta és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descoberta l'any 1823 en forma de cristalls incrustats en esquists amb mica associat a olivina, i anomenada així per August Breithaupt, del grec eu, bo, i jroma, color, en al·lusió al bell color que presenta.

Eucroïta
Eucroïta d'Eslovàquia
Fórmula química	Cu₂(AsO₄)(OH)·3H₂O
Epònim	Eu- i color
Localitat tipus	Ľubietová
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DC.07
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DC.07
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.02
Dana	42.6.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	cristalls prismàtics curts, també rarament tabulars gruixuts. Cristalls normalment holoèdrics en aparença.
Estructura cristal·lina	a = 10.07Å, b = 10.52Å, c = 6.12Å
Color	verd maragda
Exfoliació	imperfecta en {101} i {110}
Fractura	desigual, semiconcoidal
Tenacitat	trencadissa
Duresa	3,5 a 4
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd
Diafanitat	transparente, translúcida
Densitat	mesurada 3,44 g/cm³, calculada 3,45 g/cm³
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.695 nβ = 1.698 nγ = 1.733
Birefringència	δ = 0,038
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 28° a 30°, calculat: 34°
Dispersió òptica	feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Euc
Referències

Característiques

És un rar arsenat de coure que apareix sempre com a mineral de formació secundària, amb fórmula Cu₂(AsO₄)(OH)·3H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant habitualment cristalls prismàtics curts d'aparença holoèdrica. Rarament forma cristalls tabulars més gruixuts.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eucroïta pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.

Formació

L'eucroïta pot trobar-se en la zona d'oxidació d'alguns jaciments hidrotermals d'altres minerals del coure, i és per això que sol trobar associada a minerals com ara: olivina, strashimirita, atzurita o malaquita. Pot formar-se per pseudomorfisme a partir de l'olivina. Acostuma a formar druses, amb creixement cristal·lí omplint completament cavitats de cristalls ben formats.