Obre el menú principal

La wavel·lita és un mineral de la classe dels fosfats.[2] que rep el seu nom del físic anglès William Wavell.[3] Com a gemma es pot tallar en caboixons i altres formes atractiues per a fer joieria.[4]

Infotaula de mineralWavel·lita
Wavellite Arkansas.jpg
Fórmula química Al3[(OH)3 (PO4)2]·5H2O
Epònim William Wavell Tradueix
Localitat tipus Pedrerac High Down, Filleigh, North Devon, Devon, Anglaterra, Regne Unit
Classificació
Categoria fosfats
Nickel-Strunz 10a ed. 8.DC.50
Nickel-Strunz 9a ed. 8.DC.50
Nickel-Strunz 8a ed. VII/D.13
Dana 42.10.2.1
Heys 19.7.8
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Estructura cristal·lina a = 9,621Å; b = 17,363Å; c = 6,994Å;
Simetria mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial space group 62 Tradueix
Color blanc, groc, verdós, marró, blavós
Macles no reportades
Exfoliació perfecta en {110}, bona en {101}, distingible en {010}
Fractura irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 3,5 a 4
Lluïssor vítria, grassa, nacrada
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 2,36 g/cm3 (mesurada); 2,37 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,518 a 1,535 nβ = 1,524 a 1,543 nγ = 1,544 a 1,561
Birefringència δ = 0,026
Pleocroisme feble
Angle 2V mesurat: 60° a 72°, calculat: 60° a 70°
Dispersió òptica r > v feble
Impureses comunes F, Fe
Més informació
Estatus IMA aprovat i mineral heretat (G)
Codi IMA IMA1971 s.p.
Any d'aprovació 1805
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

ClassificacióModifica

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wavel·lita pertany a "08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO4 = 1:1 i < 2:1" juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaita, whitmoreita, cobaltarthurita, bendadaita, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloita, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueita, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueita, sigloita, stewartita, ushkovita, ferrolaueita, kastningita, maghrebita, nordgauita, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaita i cloncurryita.

Formació i jacimentsModifica

Es forma com a mineral secundari en roques metamòrfiques alumíniques de baix grau.[5] S'ha descrit a tots els continents tret de l'Antàrtida (tampoc a Groenlàndia). A Catalunya s'ha descrit a les mines Rocabruna (Gavà, Baix Llobregat) i al Sot de les Mines (Santa Creu d'Olorda, Barcelonès).[6]

ReferènciesModifica

  1. «Wavellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 desembre 2017].
  2. «wavel·lita». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Wavellite» (anglès), mindat.org - the mineral and locality database [Consulta 2 de desembre de 2013]
  4. «Wavellite» (anglès), gemdat.org base de dades sobre les gemmes, [consulta el 2 de desembre de 2013]
  5. «Wavellite: Wavellite mineral information and data.». [Consulta: 24 juny 2017].
  6. «Mineral Location Search». [Consulta: 24 juny 2017].