La wavel·lita és un mineral de la classe dels fosfats.[2] que rep el seu nom del físic anglès William Wavell.[3] Com a gemma es pot tallar en caboixons i altres formes atractiues per a fer joieria.[4]

Infotaula de mineralWavel·lita
Wavellite Arkansas.jpg
Fórmula químicaAl3[(OH)3 (PO4)2]·5H2O
EpònimWilliam Wavell (en) Tradueix modifica
Localitat tipusPedrerac High Down, Filleigh, North Devon, Devon, Anglaterra, Regne Unit
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.DC.50
Nickel-Strunz 9a ed.8.DC.50 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VII/D.13 modifica
Dana42.10.2.1
Heys19.7.8
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 9,621Å; b = 17,363Å; c = 6,994Å;
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacialspace group 62 (en) Tradueix modifica
Colorblanc, groc, verdós, marró, blavós
Maclesno reportades
Exfoliacióperfecta en {110}, bona en {101}, distingible en {010}
Fracturairregular, desigual, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3,5 a 4
Lluïssorvítria, grassa, nacrada
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,36 g/cm3 (mesurada); 2,37 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,518 a 1,535 nβ = 1,524 a 1,543 nγ = 1,544 a 1,561
Birefringènciaδ = 0,026
Pleocroismefeble
Angle 2Vmesurat: 60° a 72°, calculat: 60° a 70°
Dispersió òpticar > v feble
Impureses comunesF, Fe
Més informació
Estatus IMAaprovat i mineral heretat (G) modifica
Codi IMAIMA1971 s.p. modifica
Any d'aprovació1805
Referències[1]

ClassificacióModifica

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wavel·lita pertany a "08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO4 = 1:1 i < 2:1" juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaita, whitmoreita, cobaltarthurita, bendadaita, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloita, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueita, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueita, sigloita, stewartita, ushkovita, ferrolaueita, kastningita, maghrebita, nordgauita, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaita i cloncurryita.

Formació i jacimentsModifica

Es forma com a mineral secundari en roques metamòrfiques alumíniques de baix grau.[5] S'ha descrit a tots els continents tret de l'Antàrtida (tampoc a Groenlàndia). A Catalunya s'ha descrit a les mines Rocabruna (Gavà, Baix Llobregat) i al Sot de les Mines (Santa Creu d'Olorda, Barcelonès).[6]

ReferènciesModifica

  1. «Wavellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 desembre 2017].
  2. «wavel·lita». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Wavellite» (anglès), mindat.org - the mineral and locality database [Consulta 2 de desembre de 2013]
  4. «Wavellite» (anglès), gemdat.org base de dades sobre les gemmes, [consulta el 2 de desembre de 2013]
  5. «Wavellite: Wavellite mineral information and data.». [Consulta: 24 juny 2017].
  6. «Mineral Location Search». [Consulta: 24 juny 2017].