Beraunita

mineral de la classe dels fosfats

La beraunita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de la beraunita. Va ser anomenada així per August Breithaupt amb el nom del lloc on va ser descoberta l'any 1841, a la mina Hrbek, Svatá Dobrotivá, Beroun, Bohèmia Central, República Txeca.

Infotaula de mineralBeraunita
Beraunite-91804.jpg
Cristalls de beraunita de la mina Mark, Essershausen, Weilburg, Wetzlar, Hesse, Alemanya
Fórmula químicaFe3+
6
(PO₄)₄O(OH)₄·6H2O
EpònimBeroun Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Hrbek, Svatá Dobrotivá, Beroun, Bohèmia Central, República Txeca
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.08.DC.27
Nickel-Strunz 9a ed.8.DC.27 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/D.11 Modifica el valor a Wikidata
Dana42.11.16.1
Heys19.13.10
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls tabulars, agregats fibrosos i radials gruixuts, globular, crostes
Estructura cristal·linaa = 20.953(8) Å, b = 5.171(1) Å, c = 19.266(4) Å; β = 93.34°; Z = 4
Simetriamonoclínica 2/m
Colorverdós opac a marró verdós quan està fresc, pot mostrar un color bandejat; marró vermellós a vermell jacint
Maclespot presentar interpenetracions en {100}
Exfoliacióbona en {100}
Duresa3 a 4
Lluïssorvítria, subvítria, nacrada en l'exfoliació, resinosa a les fractures
Color de la ratllaverd oliva (sense oxidar), groc, groc marronós (oxidat)
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,8 a 3,08 g/cm³ (mesurada); 2,894 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,707 a 1,775 nβ = 1,735 a 1,786 nγ = 1,738 a 1,820
Birefringènciaδ = 0,031 a 0,045
PleocroismeX = rosat pàl·lid, groga, blau-verd; = Y rosa pàl·lid, groc, verd oliva clar; Z = vermell cornalina, marró vermellós, verd oliva
Angle 2Vmesurat: 30° a 60°, calculat: 66°
Dispersió òpticarelativament feble
Fluorescènciano fluorescent
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1841
SímbolBru Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La beraunita és un fosfat de ferro. Ençà del seu descobriment la seva fórmula química era: Fe2+Fe3+
5
(PO₄)₄(OH)5·6H2O, però l'any 2021 l'espècie va ser redefinida per l'Associació Mineralògica Internacional, qui va establir una de nova: Fe3+
6
(PO₄)₄O(OH)₄·6H2O.[2] A partir d'aquest nou estudi l'eleonorita resta desacreditada ja que és idèntica a la beraunita, passant a ser un sinònim d'aquesta espècie.[3]

Cristal·litza en el sistema monoclínic i es presenta en forma de petits agregats radiadolaminars de color que varia entre el vermell i el marró vermellós o marró verdós fosc, verd o verd-gris. També s'hi pot trobar formant crostes o agregats globulars. La seva ratlla és groga o de color marró verd, i té una duresa entre 3 i 4 a l'escala de Mohs. Exposada a l'aire s'altera fins a transformar-se en limonita. Existeix una "varietat" oxidada de beraunita anomenada oxiberaunita, possiblement una espècie vàlida.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beraunita pertany a "08.DC: Fosfats, etc. només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1" juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.

Formació i jacimentsModifica

És un mineral que procedeix de l'alteració de la vivianita. Sol trobar-se en mines de ferro associades a altres minerals d'aquest metall, a més de zones d'alteració de fil·lites en les pegmatites granítiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cacoxenita, dufrenita, ferristrunzita, ferrostrunzita, frondelita, hureaulita, laueïta, leucofosfita, limonita, mitridatita, rockbridgeïta, stewartita, strunzita, trifilita, vivianita o wavel·lita.

A més de la mina Hbrek, la beraunita també ha estat trobada a altres indrets de la República Txeca, Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, el Brasil, el Camerún, Espanya, els Estats Units, França, Hongria, Irlanda, Itàlia, el Japó, Mali, el Marroc, els Països Baixos, Polònia, Portugal, el Regne Unit i Rússia. A Catalunya ha estat trobada a la pedrera del Turó de Montcada, a Montcada i Reixac (Vallès Oriental) i a les mines Rocabruna, a Bruguers, a Gavà (Baix Llobregat), ambdues a la província de Barcelona; i a Cornudella de Montsant (Priorat, Tarragona).[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Beraunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2015].
  2. Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 63» (en anglès). European Journal of Mineralogy, 33, 5, 25-10-2021, pàg. 639–646. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-33-639-2021 [Consulta: 7 desembre 2021].
  3. «Eleonorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 desembre 2021].
  4. «Oxiberaunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beraunita