Souzalita
La souzalita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom d'Antonio José Alves de Souza (4 de març de 1896 - 19 de desembre de 1961), director del Departamento Nacional de Producao Mineral del Brasil.
 Souzalita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Mg,Fe2+)₃(Al,Fe3+)₄(PO₄)₄(OH)₆·2H₂O |
| Epònim | Antonio José Alves de Souza (en)  |
| Localitat tipus | mina Córrego Frio, Linópolis, Divino das Laranjeiras, Minas Gerais, Brasil |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DC.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.06 |
| Dana | 42.9.2.1 |
| Heys | 19.14.31 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,74(1) Å; b = 5,11(1) Å; c = 13,58(1) Å; α = 90,90°; β = 99,08°; γ = 90,33° |
| Color | blau verd, verd-gris fosc |
| Macles | sí |
| Exfoliació | distingible/bona |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Color de la ratlla | verd clar |
| Densitat | 3,087 g/cm3 (mesurada); 3,07 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,618 nβ = 1,642 nγ = 1,652 |
| Birefringència | δ = 0,034 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 66° a 68°, calculat: 64° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Sou |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa souzalita és un fosfat de fórmula química (Mg,Fe2+)₃(Al,Fe3+)₄(PO₄)₄(OH)₆·2H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1949. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6. És l'anàleg de magnesi de la gormanita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la souzalita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta a la mina Córrego Frio, situada a la localitat de Linópolis, a Divino das Laranjeiras (Minas Gerais, Brasil), on es troba com a producte d'alteració hidrotermal de la scorzalita. També ha estat descrita als Estats Units, el Canadà, Àustria, Espanya, Ruanda i l'Antàrtida.
Referències
modifica