Constel·lació del Cotxer

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Galeria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Categoria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">

Cotxer
Nom en llatí	Auriga
Abreviatura	Aur
Genitiu	Aurigae
Simbologia	el Cotxer
Ascensió recta	04h 37m 54s <--> 07h 30m 56s
Declinació	+27° 53′ 29″ <--> +56° 09′ 53″
Àrea	657 graus quadrats; Posició 21a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	4
Estel més brillant	Capella (α Aur) (0,08m)
Meteors	d'Alfa Aurigae; de Delta Aurigae;
Limita amb	Camelopardalis; Perseus; Taurus; Gemini; Lynx;
	Visible a latituds entre +90° i −40°.; Durant el mes de febrer a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Cotxer (Auriga^[1]) és una constel·lació de l'hemisferi nord. És una de les 48 constel·lacions esmentades per Ptolemeu, i també una de les 88 constel·lacions modernes. La seva estrella més brillant és Capella —una de les més brillants— associada amb el mite d'Amaltea.

Trets notables

Hi trobam dues estrelles binàries peculiars, ε Aurigae i ζ Aurigae.ε Aurigae és una de les més grans estrelles binàries. Té un període orbital d'uns 27 anys amb un eclipsi d'una durada d'uns 18 mesos. La companya visible és una estrella groga (classe F) supergeganta. El tipus de l'altra estrella és desconegut.

Ambdós sistemes presenten un poc freqüent escenari d'evolució dels estels binaris, ja que els dos components estan en un període evolutiu actiu.

Estrelles principals

Capella (α Aurigae)

L'estrella més lluminosa de la constel·lació del Cotxer, Capella (α Aurigae) és una estrella gegant groga de magnitud aparent 0,08, la sisena més brillant del cel, i l'estrella de primera magnitud més apropada al pol nord celeste.

Capella no és molt lluny; a 42 anys llum de la Terra, forma part de les 100 més pròximes al nostre sistema. El que la caracteritza és que es tracta d'una estrella doble, dues estrelles grogues de la classe G, cadascuna 10 vegades més grossa que el Sol, dues gegantes separades 0,60 ua.

El seu nom vol dir «cabrella» en llatí i es tracta de la cabra que el cotxer porta sobre l'espatla. A la mitologia grega, s'assimila amb Amaltea.

AE Aurigae

AE Aurigae, una estrella blava-blanca en aparença banal, de la magnitud aparent 5,99, distant uns 1.400 anys llum, és una de les tres «estrelles fugitives» («runaway stars» en anglès), que es desplacen molt ràpidament per l'espai. Les dues altres estrelles són µ Columbae i 53 Arietis, les tres semblen desplaçar-se a velocitat d'uns 100 km/s des del mateix punt a la nebulosa d'Orió (constel·lació) i més precisament de ι Orionis. Segons una teoria, aquestes estrelles haurien estat a l'origen part d'un sistema múltiple que s'hauria desagregat degut a l'explosió en supernova d'un dels seus membres fa uns 3 milions d'anys, projectant a les altres tres estrelles en direccions diferents.

Altres estrelles

Menkalinan (β Aur), que en àrab significa l'espatla del cotxer és una estrella múltiple i variable de la magnitud aparent 1,90.

Almaaz (ε Aur), Hoedus I (ζ Aur) i Hoedus II (η Aur) s'anomenen les cabretes. Almaaz és una de les estrelles dobles més estranyes: el seu període orbital és de 27 anys, amb un eclipsi de 18 mesos. El company visible és una supergeganta groga; el tipus de l'altra estrella és desconegut. Hoedus I és una estrella binària, amb un període de 970 dies, composta per una supergeganta i una estrella blava de la seqüència principal.

Objectes celestes

Al cotxer hi podem trobar també molts de cúmuls oberts: M36, M37, i NGC 2281.

Història

El cotxer forma part de les 48 constel·lacions del repertori de Ptolemeu, anomenat l'Almagest, com ja s'ha esmentat.

Aquesta constel·lació representa un home portant sobre l'esquena una cabra, seguit de dos o tres cabrits. És possible que la seva denominació sigui procedent dels babilonis que la denominaven el Cotxe (Rubiki ?) Els grecs l'havien assimilat a Erictoni (No s'ha de confondre amb Erecteu. Una altra ortografia per Erictoni, podria ser Erictó) heroi atenenc que hauria inventat el carro amb quatre cavalls.

Estrelles notables i d'anomenada

DB	F	Noms i altres designacions	magnitud aparent	magnitud absoluta	Distància en anys llum	Tipus espectral	Comentaris
α	13	Capella, Alpha Aurigae, Alhajoth, Alhaior, Althaiot, Alhaiset, Alhatod, Alhojet, Alanac, Alanat, Alioc	0,08	-0,48	42	M1:comp	En llatí capella és el diminutiu de cabra Alhajoth és probablement una forma arabitzada de αίξ, aige, que vol dir "moltó" binària espectroscòpica
β	34	Beta Aurigae, Menkalinan, Menkalina	1,90	-0,1	82,1	A2V	< منكب ذي العنان mankib ðī-l-^cinān L'espatlla del que porta les regnes (cotxer) eclipsant binària espectroscòpica
θ	37	Theta Aurigae, Bogardus, Mahasim	2,65	-0,98	173	A0p Si	"Mahasim" de l'Àrab Al-Mi'sam el puny
ι	3	Iota Aurigae, Kabdhilinan, Hassaleh	2,69	-3,29	512	K3IIvar	Hassaleh segons Becvar < كعب ذي العنان ka^cb ðī l-^cinān El turmell del que porta les regnes (cotxer)
ε	7	Èpsilon Aurigae, Almaaz, Maaz, Al Anz	3,03	-5,95	2000	F01a	< الماعز al-mā^cz El boc binària eclipsant de període llarg
η	10	Eta Aurigae, Haedus II, Hoedus II, Maha-Sim	3,18	-0,96	219	B3 V	< hædus El cabrit (plural hædi amb ζ Aurigae) "Maha-Sim" de l'Àrab Al-Mi'sam el puny
ζ	8	Dseta Aurigae, Sadatoni, Saclateni, Haedus I, Hoedus I	3,69	-3,22	790	K4II comp	< الساعد الثاني as-sā^cid aθ-θānī/at-tānī El segon bras < hædus El cabrit (plural hædi amb η Aurigae) binària eclipsant
δ	33	Delta Aurigae, Prijipati	3,72	0,55	140	K0III	< प्रजापति prajā pati ? El Senyor de la creació
ν	32	Ni Aurigae	3,97	-0,13	215	K0III
π	35	Pi Aurigae	4,30		840
κ	44	Kappa Aurigae	4,32		169
τ	29	Tau Aurigae	4,51		213
	16	16 Aurigae	4,54
λ	15	Lambda Aurigae	4,69		79,1
χ	25	Chi Aurigae	4,71		>2000
υ	31	Upsilon Aurigae	4,72		475
	2	2 Aurigae	4,79
ψ²	50	Psi2 Aurigae	4,80		433
μ	11	Mu Aurigae	4,82		162
	1	1 Aurigae	4,89
	63	63 Aurigae	4,91
ψ¹	46	Psi1 Aurigae	4,92		>2000
	4	4 Aurigae	4,93
ξ	30	Xi Aurigae	4,96		241
	9	9 Aurigae	4,98
ψ⁷	58	Psi7 Aurigae	4,99		364
	14	14 Aurigae	5,01
σ	21	Sigma Aurigae	5,02		514
ψ⁴	55	Psi4 Aurigae	5,04		306
	19	19 Aurigae	5,05
φ	24	Phi Aurigae	5,08		401
	65	65 Aurigae	5,12
ρ	20	Rho Aurigae	5,22		642
ψ⁶	57	Psi6 Aurigae	5,22		424
	66	66 Aurigae	5,23
ψ⁵	56	Psi5 Aurigae	5,24		53,9
	49	49 Aurigae	5,26
ψ³	52	Psi3 Aurigae	5,34		760
	45	45 Aurigae	5,34
	40	40 Aurigae	5,35
	26	26 Aurigae	5,40
		UU Aurigae	5,40		1810		variable semiregular
ο	27	Omicron Aurigae	5,46		482
	41	41 Aurigae	5,64				estrella binària; magnitud dels components: 6,09, 6,82
	51	51 Aurigae	5,70
	36	36 Aurigae	5,71
	48	RT Aurigae	5,75		1560		Variable cefeida
	53	53 Aurigae	5,76
		WW Aurigae	5,82		275		binària eclipsant
ψ⁹		Psi9 Aurigae	5,85		826
	64	64 Aurigae	5,87
	47	47 Aurigae	5,88
	39	39 Aurigae	5,90
	5	5 Aurigae	5,95
		AE Aurigae	5,99		1460		estrella fugitiva Variable del tipus Orió
	54	54 Aurigae	6,02
	62	62 Aurigae	6,02
	38	38 Aurigae	6,08
	59	59 Aurigae	6,10
	17	AR Aurigae	6,15		398		binària eclipsant
	60	60 Aurigae	6,32
	43	43 Aurigae	6,33
	22	22 Aurigae	6,45
ψ⁸	61	Psi8 Aurigae	6,46		830
	6	6 Aurigae	6,46
	42	42 Aurigae	6,53
	18	18 Aurigae	6,49
	12	12 Aurigae	6,9
		HD 45350	7,88		160		té un planeta
		HD 49674	8,10		134		té un planeta
γ		Gamma Aurigae					ara designada com a β Tauri

Font: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200

Mitologia

Imatge de la constel·lació del Cotxer. Atenció: la imatge està invertida

Aquesta constel·lació té diverses versions del seu origen a la mitologia grega:

En una, es tracta de Mirtil, fill d'Hermes i de Fetusa, cotxer d'Enòmau. La filla d'aquest últim, Hipodamia, tenia molts pretendents, però el seu pare, per desfer-se'n, els desafiava a una carrera de carros. El que no sabien els seus contrincants era que els seus cavalls eren divins i sempre vencien. El càstig per la derrota era la mort. Un dia es va presentar Pèlops, de qui la jove Hipodamia es va enamorar immediatament, i junts van subornar a Mirtil perquè perdés la carrera. L'auriga va canviar els claus de ferro del carro del rei per uns de cera, de manera que durant la carrera aquests es van deixar anar i el carro va quedar destruït. A l'accident Enòmau va morir arrossegat pels cavalls. Després de la victòria, Pèlops va matar Mirtil llançant-lo al mar i l'auriga en la seva caiguda va maleir la raça de Pèlops. Hermes el va posar al firmament.

Una altra versió relata que representa a Erictoni, nascut del semen d'Hefest que va fecundar a Gea quan va intentar violar a Atenea. El nen va ser educat per Atenea, va inventar la quadriga i va ser catasteritzat per Zeus a causa de la seva admiració perquè Erictonio havia competit amb Helios.

En altres versions s'identificava aquesta constel·lació amb Tròquil, Enòmau, Bel·lerofont, Cilas o Hipòlit.

El poble de les Illes Marshall va presentar Auriga al mite de Dümur, que explica la història de la creació del cel. Antares a Escorpí representa Dümur, el fill gran de la mare de les estrelles, i les Plèiades representen el seu fill menor. La mare de les estrelles, Ligedaner,^[2]^[3] està representada per Capella; vivia a l'illa d'Alinablab. Ella li va dir als seus fills que el primer a arribar a una illa oriental es convertiria en el Rei de les Estrelles, i va demanar a Dümur que la deixés entrar a la seva canoa. Es va negar, igual que cadascun dels seus fills, a excepció de Plèiades. Plèiades va guanyar la carrera amb l'ajuda de Ligedaner, i es va convertir en el Rei de les Estrelles.^[2] En altres parts de les Illes Carolines centrals, Capella es deia Jefegen uun (les variacions inclouen efang alul, evang-el-ul i iefangel uul), que significa "al nord d'Aldebaran".^[4] Es van notar diferents noms per a Auriga i Capella a les societats del Pacífic Oriental. A Pukapuka, la figura d'Auriga moderna es deia Te Wale-o-Tutakaiolo ("La casa de Tutakaiolo")^[5] a les Illes de la Societat es deia Faa-nui ("Gran Vall"). Capella en si es deia Tahi-anii ("Sobirà Únic") a les Societats.^[6] Hoku-lei era el nom de Capella, però pot haver estat el nom de tota la constel·lació; el nom significa "Corona d'estrelles" i es refereix a una de les esposes de les Plèiades, anomenada Makalii.^[7]

Notes

↑ «The IAU list of four-letter constellation abbreviations» (en (anglès) (llatí)). Plana de Ian Ridpath. Arxivat de l'original el 13 d’agost 2017. [Consulta: 21 agost 2010].
↑ ^2,0 ^2,1 Staal. «Staal 1988, pp. 221–222.». Arxivat de l'original el 2024-03-24. [Consulta: 1988].
↑ Goodenough. «Goodenough 1953, p. 43.». Arxivat de l'original el 2024-03-24. [Consulta: 1953].
↑ Goodenough. «Goodenough 1953, pp. 26,43.». Arxivat de l'original el 2024-03-24. [Consulta: 1953].
↑ Makemson. «Makemson 1941, p. 268.». Arxivat de l'original el 2024-03-24. [Consulta: 1941].
↑ Makemson. «Makemson 1941, p. 252.». Arxivat de l'original el 2024-03-24. [Consulta: 1941].
↑ Makemson. «Makemson 1941, p. 210.». Arxivat de l'original el 2024-03-24. [Consulta: 1941].

Fonts en línia

«Auriga constellation boundary». The Constellations. International Astronomical Union. Arxivat de l'original el 4 de juny 2013. [Consulta: 4 juliol 2012].
Jenniskens, Peter; Kemp, Christopher C. «Aurigids». Ames Research Center & Seti Institute, 11 December 2007. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021. [Consulta: 20 juny 2012].
Kaler, Jim. «Delta Aurigae». STARS/Star of the Week, 01-02-2008. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 17 agost 2012].
«Agitator, noun». Oxford English Dictionary. Oxford University Press, 2012. [Consulta: 12 agost 2019].
Kaler, Jim. «Al Kab». STARS/Star of the Week, 17-10-2009. Arxivat de l'original el 27 de juny 2021. [Consulta: 16 agost 2012].
Kaler, Jim. «Lambda Aurigae». STARS/Star of the Week, 04-02-2011. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 17 agost 2012].
Lunsford, Robert. «Meteor Activity Outlook for August 27- September 2, 2011». American Meteor Society, 25-08-2011. Arxivat de l'original el 16 d’agost 2012. [Consulta: 20 juny 2012].
Lunsford, Robert. «2012 Meteor Shower List». American Meteor Society, 16-01-2012. Arxivat de l'original el 4 de desembre 2020. [Consulta: 20 juny 2012].
«HD 40979 b». A: Extrasolar Planets Encyclopaedia, 10 August 2012. Arxivat 30 de maig 2024 a Wayback Machine.
«HD 45350 b». A: Extrasolar Planets Encyclopaedia, 22 December 2010. Arxivat 28 de febrer 2024 a Wayback Machine.
«HD 43691 A b». A: Extrasolar Planets Encyclopaedia, 27 November 2007. Arxivat 22 de desembre 2023 a Wayback Machine.
«HD 49674 b». A: Extrasolar Planets Encyclopaedia, 22 December 2010. Arxivat 25 de maig 2024 a Wayback Machine.
«HAT-P-9 b». A: Extrasolar Planets Encyclopaedia, 20 May 2011. Arxivat 11 de maig 2024 a Wayback Machine.
«GD 66 b». A: Extrasolar Planets Encyclopaedia, 25 January 2008. Arxivat 27 de juny 2024 a Wayback Machine.
«The 100 Nearest Star Systems». Research Consortium on Nearby Stars, 01-01-2012. Arxivat de l'original el 13 May 2012. [Consulta: 23 juny 2012].
Ridpath, Ian. «Constellations». Arxivat de l'original el 25 de desembre 2017. [Consulta: 23 juny 2012].
Ridpath, Ian. «Auriga». Star Tales, 1988. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2021. [Consulta: 4 juliol 2012].
Ridpath, Ian. «Telescopium Herschelii». Star Tales, 1988. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021. [Consulta: 16 juliol 2012].

SIMBAD

«Alpha Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 29 de juny 2021. [Consulta: 26 juny 2012].
«Beta Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021. [Consulta: 20 agost 2012].
«Beta Tauri». SIMBAD. Centre de donnés astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021. [Consulta: 12 agost 2012].
«Iota Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 26 juny 2012].
«Delta Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021. [Consulta: 27 juny 2012].
«Lambda Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021. [Consulta: 26 juny 2012].
«Nu Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 27 juny 2012].
«Tau Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 27 juny 2012].
«Upsilon Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 27 juny 2012].
«Pi Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 27 juny 2012].
«Kappa Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 29 de juny 2021. [Consulta: 27 juny 2012].
«Omega Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 29 de juny 2021. [Consulta: 27 juny 2012].
«2 Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 27 de juny 2021. [Consulta: 27 juny 2012].
«9 Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021. [Consulta: 27 juny 2012].
«Mu Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 29 de juny 2021. [Consulta: 27 juny 2012].
«Sigma Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 27 de juny 2021. [Consulta: 27 juny 2012].
«Xi Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021. [Consulta: 27 juny 2012].
«Epsilon Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 26 juny 2012].
«Zeta Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 26 juny 2012].
«Eta Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 30 de juny 2021. [Consulta: 26 juny 2012].
«Psi1 Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 27 de juny 2021. [Consulta: 27 juny 2012].
«Chi Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021. [Consulta: 20 agost 2012].
«RT Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 30 de juny 2021. [Consulta: 20 agost 2012].
«RX Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 27 de juny 2021. [Consulta: 20 agost 2012].
«RW Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 20 agost 2012].
«AE Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 20 agost 2012].
«R Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021. [Consulta: 20 agost 2012].
«UV Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021. [Consulta: 20 agost 2012].
«U Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021. [Consulta: 20 agost 2012].
«X Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021. [Consulta: 20 agost 2012].
«Theta Aurigae». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021. [Consulta: 27 juny 2012].
«HR 1528». SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 17 juliol 2012].
Roberts, Issac «Nova Aurigæ». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, vol. 53, 3, January 1893, pàg. 123–124. Bibcode: 1893MNRAS..53..123R. DOI: 10.1093/mnras/53.3.123.
«Nova Auriga – Evidence in Favour of Impact». The Philosophical Institute of Canterbury. A. W. Bickerton, 01-11-1893. Arxivat de l'original el 1 d’agost 2020. [Consulta: 27 juny 2024].
«Nova Auriga – Evidence of the Theory of Partile Impact». The Philosophical Institute of Canterbury. Professor A. W. Bickerton, 06-09-1893. Arxivat de l'original el 1 de juny 2023. [Consulta: 27 juny 2024].
Richard A. Gregory «Nova Aurigæ – The Genesis of Nova Aruigæ». Nature, vol. 48, 1227, 04-05-1893, pàg. 6–8. Bibcode: 1893Natur..48....6G. DOI: 10.1038/048006b0.
«Beta Tauri (Elnath, El Nath, or Alnath, النطح an-naţħ)». C.D.S. – SIMBAD4 rel 1.197. Arxivat de l'original el 2014-03-14. [Consulta: 18 setembre 2012].