Baix Llobregat Nord

Baix Llobregat Nord
Tipus	subcomarca i comarques naturals de Catalunya
Localització
	41° 28′ 32″ N, 1° 55′ 51″ E / 41.47556°N,1.93083°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Baix Llobregat

El Baix Llobregat Nord és una subcomarca o àrea funcional que ocupa el terç nord del Baix Llobregat i que presenta unes característiques històriques, socials i econòmiques diferenciades respecte la part sud de la comarca,^[1]^[2]^[3] que resta inclosa dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La seva població principal és Martorell, que ha actuat tradicionalment com a capital subcomarcal^[4] concentrant nombrosos serveis: administratius, sanitaris, educatius, judicials, etcètera.

Els municipis que formen el Baix Llobregat Nord són el nucli impulsor de la reivindicació de la nova comarca del Montserratí (també anomenada Baix Llobregat Nord o Pla de Montserrat en algunes propostes de reorganització comarcal) que incorporaria també altres poblacions veïnes de l'Anoia, l'Alt Penedès, el Bages i el Vallès Occidental.^[5]^[6]

Geografia

Medi físic

S'estén, de nord a sud, des de la muntanya de Montserrat i el congost del Cairat (Esparreguera) fins al congost de Martorell, seguint el curs marcat pel riu Llobregat.

Municipis

El Baix Llobregat Nord està format per Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires, essent Martorell el seu centre econòmic.

Localitat	Extensió	Població	Densitat	Distància de Barcelona
Abrera	19,89 km²	9.422 hab.	473,70 hab./km²	34,4 km
Castellví de Rosanes	17,09 km²	1.297 hab.	75,89 hab./km²	36,5 km
Collbató	17,99 km²	3,024 hab.	168 hab./km²	42,0 km
Esparreguera	27,47 km²	20.163 hab.	734 hab./km²	38,41 km
Martorell	12,90 km²	25,010 hab.	1.939 hab./km²	29,01 km
Olesa de Montserrat	16,75 km²	20.294 hab.	1.212 hab./km²	38,27 km
Sant Andreu de la Barca	5,52 km²	23.675 hab.	4.289 hab./km²	24,44 km
Sant Esteve Sesrovires	18,64 km²	5.978 hab.	321 hab./km²	39,39 km

Cultura

Edificis i espais d'interès

El Pont del Diable a Martorell

Caves Roger Goulart (Sant Esteve Sesrovires)
La Colònia Sedó (Esparreguera)
Coves del Salnitre (Collbató)
Església de Sant Pere (Abrera)
Masia Bach (Sant Esteve Sesrovires)
Muntanya de Montserrat (Bruc)
El Pont del Diable (Martorell)
Creu de Saba i Serra de Puigventós (Olesa de Montserrat)
Sant Salvador de les Espases (Esparreguera - Olesa de Montserrat)
Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat)

Festes d'interès

El massís de Montserrat

Aplec a l'Ermita de la Salut (Collbató)
Aplec de Santa Maria del Puig (Esparreguera)
Aplecs a Sant Salvador de les Espases (Esparreguera - Olesa de Montserrat)
Fira de Primavera (Martorell)
Els Misteris d'Olesa (Olesa de Montserrat)
La Passió (Esparreguera - Olesa de Montserrat)
Ball de Garlandes (Sant Esteve Sesrovires)
Festa dels Miquelets (Olesa de Montserrat)

El Baix Llobregat Nord, nucli del Montserratí

Municipis proposats per integrar la comarca del Montserratí

L'anomenat Pla de Montserrat, actualment inclòs al Baix Llobregat Nord, ha estat històricament una zona de cruïlla entre les grans comarques i demarcacions pròximes, un espai de pas obligat que connecta el pla de Barcelona amb l'interior del país. Malgrat diverses propostes que advocaven per la creació d'una comarca pròpia –de límits discutits– ja a principis del segle xx, finalment el gruix de les poblacions van passar a integrar la comarca del Baix Llobregat en la divisió territorial de 1936, amb uns límits molt similars als del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat establert l'any 1834.^[2] Posteriorment, arran de l'aprovació de la Llei d'organització comarcal de 1987 es va mantenir aquesta adscripció, malgrat que en la consulta municipal diversos ajuntaments reclamaren la creació de la comarca del Baix Llobregat Nord o de Montserrat.^[7]

L'any 2000, l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya encarregat pel Parlament de Catalunya a una comissió d'experts, conegut com l'Informe Roca, va recomanar la creació d'una nova comarca, anomenada provisionalment Baix Llobregat Nord, amb capital a Martorell i formada per quinze municipis, els vuit del Baix Llobregat Nord «estricte» i set de les comarques veïens de l'Anoia (el Bruc, els Hostalets de Pierola, Masquefa, Piera), l'Alt Penedès (Gelida, Sant Llorenç d'Hortons) i el Vallès Occidental (Castellbisbal).^[8]

Arran dels diversos debats a l'entorn d'una nova Llei de governs locals, la reivindicació d'aquesta comarca ha arrelat al territori i l'any 2017 es va presentar públicament la Plataforma El Montserratí és Comarca amb l'adhesió d'alcaldes, regidors, personalitats i entitats de vuit municipis, tots els de l'actual Baix Llobregat Nord –excepte Sant Andreu de la Barca– més el Bruc.^[9]

D'entre els noms possibles s'ha consolidat el de Montserratí,^[10] atès que Baix Llobregat Nord és una denominació confusa. Altres opcions valorades van ser Pla de Montserrat o comarca de Montserrat. En el marc del debat a l'entorn de la creació de la vegueria del Penedès, alguns autors van proposar també la inclusió de la subcomarca a la nova vegueria amb la denominació de Penedès Montserratí.^[11]

Vegeu també

Referències

↑ Renom i Pulit, Mercè «El nord del Baix Llobregat». El Far del Llobregat, 1985, pàg. 24-27.
↑ ^2,0 ^2,1 Paül i Carril, Valerià; Tort i Donada, Joan «El debat sobre l'organització territorial de Catalunya: el cas del Baix Llobregat». Materials del Baix Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, núm. 11, 2005, pàg. 65-84.
↑ Gutiérrez, Lluís. «La força del nord». El Llobregat. [Consulta: 25 maig 2020].
↑ Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Atles del Baix Llobregat. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 1995, p. 16, 37, 51. ISBN 94-393-3343-9.
↑ Esteve, Mireia «El Baix Llobregat nord vol ser comarca». Ara, 19-08-2017.
↑ «El Montserratí vol ser la quaranta-tresena comarca de Catalunya». TV3 (CCMA), 04-07-2017. [Consulta: 22 maig 2020].
↑ Busqué i Barceló, Jaume. «L'ordenació territorial de Catalunya: visió geogràfica del període legislatiu 1979-1990». A: Primer Congrés Català de Geografia. IIIa: Comunicacions. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 1991, p. 135-144.
↑ Comissió d'experts. Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, 2000. Arxivat 2021-06-16 a Wayback Machine.
↑ Juncà, Gemma «Municipios limítrofes con la montaña de Montserrat estudian convertirse en comarca». La Vanguardia, 26-07-2017.
↑ «Olesa acull una reunió per impulsar la comarca del Baix Llobregat Nord o del Montserratí». Ajuntament d'Olesa de Montserrat, 22-05-2017. [Consulta: 21 maig 2020].
↑ Burgueño, Jesús «El difícil encaix de l'Anoia, encara». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 83, 2017, pàg. 19-24.

[1] Renom i Pulit, Mercè «El nord del Baix Llobregat». El Far del Llobregat, 1985, pàg. 24-27.

[:0-2] 2,0 ^2,1 Paül i Carril, Valerià; Tort i Donada, Joan «El debat sobre l'organització territorial de Catalunya: el cas del Baix Llobregat». Materials del Baix Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, núm. 11, 2005, pàg. 65-84.

[3] Gutiérrez, Lluís. «La força del nord». El Llobregat. [Consulta: 25 maig 2020].

[:4-4] Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Atles del Baix Llobregat. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 1995, p. 16, 37, 51. ISBN 94-393-3343-9.

[:2-5] Esteve, Mireia «El Baix Llobregat nord vol ser comarca». Ara, 19-08-2017.

[6] «El Montserratí vol ser la quaranta-tresena comarca de Catalunya». TV3 (CCMA), 04-07-2017. [Consulta: 22 maig 2020].

[7] Busqué i Barceló, Jaume. «L'ordenació territorial de Catalunya: visió geogràfica del període legislatiu 1979-1990». A: Primer Congrés Català de Geografia. IIIa: Comunicacions. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 1991, p. 135-144.

[:3-8] Comissió d'experts. Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, 2000. Arxivat 2021-06-16 a Wayback Machine.

[:1-9] Juncà, Gemma «Municipios limítrofes con la montaña de Montserrat estudian convertirse en comarca». La Vanguardia, 26-07-2017.

[10] «Olesa acull una reunió per impulsar la comarca del Baix Llobregat Nord o del Montserratí». Ajuntament d'Olesa de Montserrat, 22-05-2017. [Consulta: 21 maig 2020].

[:5-11] Burgueño, Jesús «El difícil encaix de l'Anoia, encara». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 83, 2017, pàg. 19-24.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]