Càlcul multivariable

camp de les matemàtiques referides a l'anàlisi de funcions amb dues o més variables independents

En matemàtiques, el càlcul multivariable (també anomenat càlcul multivariat) és l'extensió del càlcul en una variable a més d'una variable: la derivació i la integració de funcions de més d'una variable, en compte de només una.[1]

Es pot entendre el càlcul multivariable com a part elemental del càlcul avançat. El cas particular del càlcul en l'espai de tres dimensions rep el nom de càlcul vectorial.

Operacions típiques

modifica

Límits i continuïtat

modifica

Un estudi dels límits i la continuïtat en càlcul multivariable porten a molts resultats contraintuïtius que no es poden demostrar mitjançant funcions d'una sola variable.[1]:19-22 Per exemple, hi ha funcions escalars de dues variables amb punts en el seu domini que donen un límit particular quan s'aproximen els seus valors a qualsevol línia arbitrària, però que donen un límit diferent quan són aproximats a una paràbola. Per exemple, la funció

 

s'apropa a zero al llarg de qualsevol línia que passi a través de l'origen. Tanmateix, quan els valors de la funció s'apropen al d'una paràbola com  , llavors el límit tendeix a 0.5. Com que prendre camins diferents cap al mateix punt dona diferents valors al límit, el límit no existeix.

La continuïtat per cada argument no és condició suficient per garantir la continuïtat multivariable:[1]:17-19 Per exemple, en el cas de la funció amb valors reals de dos variables també reals,  , la continuïtat de   en   per una   donada i la continuïtat de   en   per una   donada no implica la continuïtat de  . Com a exemple es considera

 

És fàcil comprovar que totes les funcions amb valors reals (amb un argument real) que són donades per   són contínues en   (per a qualsevol valor de  ). De manera similar, totes les   són contínues, ja que   és simètrica respecte a   i  . Tanmateix,   en si no és contínua, ja que es pot veure considerant la seqüència   (per   natural) que hauria de convergir en   si   fos contínua. Tanmateix,   Per tant, la funció no és contínua en el punt  .

Derivades parcials

modifica

La derivada parcial generalitza la noció de derivada a dimensions superiors. Una derivada parcial d'una funció multivariable és la derivada respecte una de les variables amb tota la resta de variables considerats constants.[1]:26ff

Les derivades parcials poden ser combinades de maneres interessants per crear expressions més complicades de la derivada. En càlcul vectorial, l'operador nabla ( ) s'utilitza per definir els conceptes de gradient, divergència, i rotacional en termes de derivades parcials. Una matriu de deircades parcials, la matriu Jacobiana, pot ser usada per representar la derivada d'una funció entre dos espais de dimensió arbitrària. La derivada pot ser doncs entesa com una transformació lineal que varia directament d'un punt a l'altre dins del domini de la funció.

Les equacions diferencials que contenen derivades parcials s'anomenen equacions de derivades parcials o PDEs (de l'anglès partial differential equation). Aquestes equacions són generalment més difícils de solucionar que les equacions diferencials ordinàries, que contenen dericades respecte únicament una variable.[1]:654ff

Integració múltiple

modifica

La integral múltiple expandeix el concepte d'integral a qualsevol nombre de variables. Les integrals dobles i triples es poden utilitzar per calcular àrees i volums de regions en el pla i a l'espai. El teorema de Fubini garanteix que una integral múltiple pot ser avaluada com una integral repetida o integral iterada sempre que l'integrant sigui continu en tot el domini d'integració.[1]:367ff

La integral de superfície i la integral de línia són utilitzades per integrar sobre varietats curvilínies com ara les superfícies i les corbes.

Teorema fonamental del càlcul en múltiples dimensions

modifica

En càlcul d'una variable, el teorem fonamental del càlcul estableix un enllaç entre la derivada i la integral. L'enllaç entre la derivada i la integral en càlcul multivariable es dona en els teoremes integrals del càlcul vectorial:[1]:543ff

En un estudi més avançat del càlcul multivariable, es veu com aquests quatre teoremes són casos específics d'un teorema més general, el teorema de Stokes generalitzat, que té a veure amb la integració en forma diferencials sobre varietats diferenciables.[2]

Aplicacions i usos

modifica

Les tècniques de càlcul multivariable són utilitzades per estudiar molts objectes d'interès en el món material. En particular,

Objecte Imatge Domini/Condomini Tècniques aplicables
Corbes     Longitud de corbes, integrals curvilínies, i curvatura.
Superfícies     Àrea de superfícies, integral de superfície, flux a través de superfícies, i curvatura.
Camps escalars     Màxims i mínims, els multiplicadors de Lagrange, la derivada direccional.
Camps vectorials     Qualsevol dels operadors del càlcul vectorial inclòs el gradient, la divergència, i el rotacional.

El càlcul multivariable pot ser usat per analitzar sistemes determinístics amb múltiples graus de llibertat. Les funcions amb variables independents que es corresponen a cadascun dels graus de llibertat s'utilitzen sovint per modelar aquests sistemes, i el càlcul multivariable proveeix d'eines per caracteritzar la dinàmica de sistemes.

El càlcul multivariable s'utilitza en el control òptim de sistemes dinàmics continus en el temps. S'utilitza en l'anàlisi de la regressió per derivar fórmules en l'estimació de relacions entre diversos conjunts de dades empíriques.

El càlcul multivariable s'utilitza en molts camps de les ciències socials i naturals i en l'enginyeria per modelar i estuciar sistemes de moltes dimensions que exhibeixen comportaments determinístics. En economia, per exemple, l'elecció del consumidor sobre una varietat de béns, i l'elecció del productor sobre diverses opcions a utilitzar i a produir, és modelat amb càlcul multivariable. En les finances, els analistes quantitatius també usen sovint el càlcul multivariable per pronosticar tendències futures en el mercat de valors.

Els sistemes no determinístics o stochastic poden ser estudiats utilitzant un tipus diferent de matemàtiques, el càlcul estocàstic.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Richard Courant; Fritz John Introduction to Calculus and Analysis Volume II/2. Springer Science & Business Media, 14 desembre 1999. ISBN 978-3-540-66570-0. 
  2. Spivak, Michael. Calculus on Manifolds. New York: W. A. Benjamin, Inc., 1965. ISBN 9780805390216. 

Enllaços externs

modifica