Calciopetersita

La calciopetersita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la mixita. Rep el seu nom de la seva composició química i de la seva relació amb la petersita-(Y).

Calciopetersita
Fórmula química	CaCu₆(PO₄)₂(PO₃OH)(OH)₆·3H₂O
Epònim	petersita-(Y) i calci
Localitat tipus	Domašov nad Bystřicí (Domstadtl), Šternberk (Sternberg), Regió d'Olomouc, Moràvia, República Txeca
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DL.15
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DL.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.53
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 13,284Å; c = 5,902Å;
Grup puntual	6/m - dipiramidal
Color	verd oliva
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd oliva clar
Densitat	3,332 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,674 nε = 1,750
Birefringència	δ = 0,076
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2001-004
Símbol	Cpts
Referències

Característiques

La calciopetersita és un fosfat de fórmula química CaCu₆(PO₄)₂(PO₃OH)(OH)₆·3H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema hexagonal. És el fosfat anàleg de la zalesiïta i l'anàleg amb calci de la petersita-(Y).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calciopetersita pertany a «08.DL - Fosfats, etc, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 2:1» juntament amb els següents minerals: foggita, cyrilovita, mil·lisita, wardita, agardita-(Nd), agardita-(Y), agardita-(Ce), agardita-(La), goudeyita, mixita, petersita-(Y), zalesiïta, plumboagardita, cheremnykhita, dugganita, kuksita, wallkilldellita-(Mn), wallkilldellita-(Fe) i angastonita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Domašov nad Bystřicí, a Šternberk, a la regió d'Olomouc (Moràvia, República Txeca), on sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, pirita, malaquita, lepidocrocita, goethita, covel·lita, crisocol·la, calcopirita, calcocita i al·lòfana. També ha estat descrita a la mina Altväter samt Eschig, a Sayda (Saxònia, Alemanya) i a la pedrera Fantoni, al Monte Beni (Toscana, Itàlia).