Obre el menú principal

Carme Pinós i Desplat

arquitecta espanyola

Carme Pinós i Desplat (Barcelona, Catalunya, 1954) és una arquitecta i professora universitària catalana. Després d'assolir el reconeixement internacional amb Enric Miralles amb projectes com el cementiri d'Igualada (1991) va fundar el seu propi estudi. Ha donat classes a la Kunstakademie de Düsseldorf, la Columbia University de NY o la Harvard University. Entre els seus projectes recents destaquen les Oficines Cube I i Cube II a Guadalajara (Mèxic), l'Edifici de Departaments de la Universitat d'Econòmiques de Viena, el CaixaForum de Saragossa o el conjunt de la plaça de la Gardunya, l'Escola Massana i la façana posterior del mercat de la Boqueria a Barcelona (en construcció).[1]

Infotaula de personaCarme Pinós i Desplat
Carme Pinós.jpg
Biografia
Naixement 23 juny 1954 (65 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Educació Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya
Activitat
Ocupació Arquitecta
Ocupador Universitat Harvard
Universitat de Colúmbia
Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign
École Polytechnique Fédérale de Lausanne
Obra
Obres destacables
Projectes principals Cementiri d'Igualada (1991)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Va néixer el 23 de juny de 1954 a la ciutat de Barcelona. Estudià arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona al costat d'Enric Miralles i Albert Viaplana, en la qual es va llicenciar el 1979. Des del 1982 fins al 1991 s'associa amb Enric Miralles. Interessada en la docència, ha estat professora universitària en diverses universitats d'arreu del món.

Obra artísticaModifica

Inicià la seva activitat professional l'any 1982 al costat d'Enric Miralles, amb el qual es casà; col·laborà amb ell en la realització de diverses obres i aconseguí el Premi FAD en dues ocasions. Junts realitzen nombrosos projectes arquitectònics com el cementiri d'Igualada o les instal·lacions olímpiques de tir amb arc de la Vall d'Hebron de Barcelona.

El 1991 obrí el seu propi taller d'arquitectura Estudi Carme Pinós, en el qual desenvolupà els últims projectes realitzats amb Miralles, i al llarg dels anys feu diverses exposicions en escoles d'arquitectura d'arreu del món. La realització de l'Escola Llar de Morella li va valer el 1995 la concessió del Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya. El 2008 fou guardonada amb el Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Públic. Imparteix classes i conferències en nombroses universitats nacionals i internacionals com la Columbia University de Nova York o la Harvard University Graduate School of Design. Ha realitzat dissenys per a alguns dels seus treballs d'interiorisme, entre els quals podem citar la cadira Sentada (1989), que va dissenyar en col·laboració amb Enric Miralles.[2]

Selecció d'obresModifica

 
Escola Taller de Morella
 
Cementiri d'Igualada

Algunes de les seves obres més representatvies són:

Realitzades amb Enric Miralles
Realitzades en solitari

ObresModifica

  • El Croquis 30+49 / 50 Omnibus Volume. Enric Miralles / Carme Pinos: obra construita / built works 1983-1994. Madrid: El Croquis, 1995.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carme Pinós i Desplat