Carme Pinós i Desplat
Carme Pinós i Desplat (Barcelona, 23 de juny de 1954) és una arquitecta i professora universitària catalana.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 juny 1954 (69 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecta, dissenyadora de producte |
| Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Colúmbia Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign Escola Politècnica Federal de Lausana |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| Lloc web | cpinos.com |
Biografia modifica
Va néixer el 1954 a Barcelona. La seva infància va ser determinant per a les seves eleccions a la seva vida adulta: el seu pare, Tomás Pinós, metge i director de patología digestiva a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, la va tenir amb seixanta anys. Mentre ella estudiava arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona pel mandat del seu pare, va ajudar a la seva mare a dirigir la finca agrícola que tenien a Balaguer (Lleida). Aquesta experiència ha influenciat en la seva concepció paisatgística a l'hora de projectar edificis que s'adeqüen al caracter particular de cada lloc.[3]
A l'escola d'arquitecura va conèixer Enric Miralles (1955-2000), el seu marit i soci per més d'una dècada. De la seva etapa inicial amb Miralles, a part del Cementiri d'Igualada, les obres més reconegudes són: L'Escola la Llauna, Badalona (1991), el Centre Social a Hostalets de Balenyà (1992), el Camp Olímpic de Tir amb Arc, Barcelona (1991), el Pabellón Pedro Ferrándiz (1993), el Centre Social La Mina (1993) i l'Escola-Habitatge a Morella (1993). Per aquesta última obra van rebre el Premi Nacional d'Arquitectura el 1995.[4]
Després d'assolir el reconeixement internacional amb Enric Miralles, va fundar el seu propi estudi, que enlairà després de guanyar el concurs per fer el Passeig Marítim de Torrevella (1996).
Ha impartit classe a la Kunstakademie de Düsseldorf, la Columbia University de Nova York o la Harvard University.
Entre els seus projectes, destaquen el Pla General del centre històric de Saint-Dizier (França), on també s'estan donant a terme diverses intervencions a l'espai públic; les torres d'oficines Cube I i Cube II a Guadalajara (Mèxic),[5] l'Edifici de Departaments de la Universitat d'Econòmiques de Viena, el CaixaForum de Saragossa, o el conjunt de la plaça de la Gardunya, l'Escola Massana i la façana posterior del mercat de la Boqueria a Barcelona.[6]
El 2021, el ministeri espanyol de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana li va concedir el Premio Nacional d'Arquitectura.[7] Aquell mateix any, el Museu ICO de Madrid, amb la seva aposta per a donar visibilitat a grans exponents de l'arquitectura contemporàni", li va dedicar una gran exposició, que comprenia els trenta anys de la seva carrera.[8][9] Va ser la primera exposició d'una arquitecta que es va fer a Espanya.[10]
L'any 2023 va rebre el Premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans.[11]
Selecció d'obres modifica
Algunes de les seves obres més representatives són:
- En col·laboració amb Enric Miralles
- 1984-1986: Institut La Llauna (Badalona), Premi FAD d'interiorisme
- 1985-1994: Cementiri Nou (Igualada), Premi FAD d'Arquitectura
- 1986-1992: Centre Cívic (Balenyà) Finalista Premi FAD
- 1986-1993: Internat (Morella)
- 1987: Remodelació del "Vapor Vell (Barcelona)
- 1987-1993: Centre Cívic de La Mina (Sant Adrià de Besòs) Finalista Premi FAD
- 1988-1992: Pavelló d'Esports (Osca)
- 1989-1991: Camp Olímpic de Tir amb Arc (Vall d'Hebron, Barcelona)[12] Finalista Premi FAD
- 1990-1991: Centre Nacional de Gimnàstica Rítmica (Alacant, País Valencià)
- 1990-1992: Pèrgoles del Passeig de la Nova Icària (Barcelona)
- En solitari
- 1996: Estadi de Son Moix (Palma)
- 1996-1999: Passeig Marítim (Torrevella)
- 1999: Parc urbà i passarel·la (Petrer)
- 1999: Parc de les Estacions (Palma)
- 2001: Habitatges socials (València)
- 2001: Escola La Serra (Mollerussa)
- 2002-2004: Torre Cube (Guadalajara)
- 2006: Escola d'Educació Primària (Castelldefels)
Referències modifica
- ↑ Tur, Antoni Ribas «“No em plantejo fer un edifici genial, però sí que sigui digne”». Diari Ara, 08-03-2015 [Consulta: 10 febrer 2021].
- ↑ «Animals arquitectes - T1xC5 - Carme Pinós». 3Cat, 22-11-2023. [Consulta: 25 novembre 2023].
- ↑ Mercé, Cayetana. «Carme Pinós i Desplat 1954». Un día, una arquitecta (blog), 08-09-2015.
- ↑ Enric Miralles / Carme Pinós: obra construida / built works 1983-1994. Madrid: El Croquis, 1995.
- ↑ «Torre Cube, Carme Pinos en Guadalajara». Plataforma Arquitectura, 06-02-2006.
- ↑ «Projecte 1 dia 1 foto». Dossier. Arts Santa Mònica, Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 29-11-2014.
- ↑ Ribas Tur, Antoni «Carme Pinós guanya el Premio Nacional d'arquitectura». Diari Ara, 10-12-2021.
- ↑ Carme Pinós: Escenarios para la vida. Museo ICO, 10-2 al 9-5-2021.
- ↑ Losa, Juan «Carme Pinós: "El mercado diseñó nuestras ciudades y los arquitectos fueron cómplices"». Público, 15-03-2021.
- ↑ Corroto, Paula «Carme Pinós: "Parece que los arquitectos hoy solo rehabilitamos y no, hay que tirar cosas». El Confidencial, 14-03-2021.
- ↑ «Lliurament dels Premis Sant Jordi 2023». [Consulta: 21 abril 2023].
- ↑ Ribas Tur, Antoni. «L'edifici olímpic d'Enric Miralles i Carme Pinós, abandonat 'sine die'». Ara, 15-01-2021. [Consulta: 11 setembre 2022].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carme Pinós i Desplat |
- «Carme Pinós». El Poder de la Palabra.
- «Guia temàtica: Carme Pinós - Biblioteca ETSAB». UPCommons.