Caserna del Bruc
La caserna del Bruc és un edifici del barri de Pedralbes de Barcelona, catalogat com a bé d'interès documental (categoria D).[1] Pertany a la Quarta Regió Militar de l'Exèrcit de Terra espanyol i també allotja l'Arxiu Intermedi de la Regió Militar Pirinenca.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Caserna  | |||
| Arquitecte | Vicenç Martorell i Portas Vicenç Martorell i Otzet | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pedralbes (Barcelonès) | |||
| Lloc | Av. Exèrcit, 1-7, Gran Capità, 1-7, Sor Eulàlia d'Anzizu, 2-4, González Tables, 4-16 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41249 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé d'interès documental | |||
| Id. Barcelona | 2133 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Arxiu Intermedi Militar Pirenaic Biblioteca Històrica Militar de Barcelona Regiment d'Infanteria «Barcelona» 63 (1r gener 2020) | |||
.jpg)
Història i descripció
modifica
Va ser projectada per dos enginyers militars, el coronel Vicenç Martorell i Portas i el seu fill, el tinent Vicenç Martorell i Otzet, i es va construir entre els anys 1928 i 1930, obtenint la medalla d'argent a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.[2] Amb capacitat per allotjar 400-600 unitats d'infanteria en vuit pavellons i una superfície edificada de 5,31 ha,[3] aquesta caserna responia a la necessitat de treure les antigues casernes del nucli antic de la ciutat, traslladar-les a una zona poc urbanitzada però amb gran importància estratègica, car es trobava a l'entrada de Barcelona per l'avinguda Diagonal i a prop del recentment construït Palau Reial de Pedralbes.[2]
Està envoltada per un mur de tanca amb garites de vigilància, i l'accés principal es troba a l'avinguda de l'Exèrcit, donant pas a una gran esplanada. Aquesta façana presenta diversos cossos simètrics situats en referència a la torre central, coronada per merlets, amb garites als angles. Els cossos es presenten en diferents alçades, amb dues plantes més les torres miradors de quatre pisos rematades per una cúpula, que reforcen les cantonades.[2] En general, es tracta d'una iconografia medievalitzant, recreant una imatge idíl·lica de castell.[2]
A l'interior, hi ha diverses construccions separades per carrers que formen una retícula rectangular.[2] Per la banda dels carrers del Gran Capità i de González Tablas (a la cantonada dels quals hi ha un accés secundari), i paral·lels a aquests, es bastiren uns grans edificis aïllats de tres plantes amb cobertes de doble vessant. Les façanes presenten un aspecte sobri amb alguns detalls medievalitzants remarcats als testers centrals rematats per merlets, així com als escuts d'armes i als arcs de mig punt. En canvi, a la banda del carrer de Sor Eulàlia d'Anzizu els edificis són simples barracons d'una planta.[2]
Propostes de desmilitarització
modificaEl solar i les instal·lacions pertanyen al Ministeri de Defensa, i el 2008 l'Ajuntament de Barcelona, encapçalat per l'equip de Jordi Hereu, en sol·licità la cessió per a usos socials. La ministra Carme Chacón va desestimar la petició l'any següent per raons d'ús militar.[4] Posteriorment, el consistori dirigit per Xavier Trias, amb el suport de l'alcalde de Tremp, plantejà el trasllat del regiment d'infanteria de muntanya a l'Acadèmia de Talarn.[5]
Sorteig d'una prostituta
modificaEl 7 de desembre de 2022 va sortir a la llum un escàndol, succeït quinze dies abans, quan un caporal i un sergent de la caserna van organitzar una rifa, el premi de la qual era una cita amb una prostituta amb motiu de la Puríssima, festivitat celebrada entre les companyies de fusellers.[6] Al recapte, organitzat a través d'un xat de whatsapp, hi van participar una setantena de militars i s'hi van publicar comentaris masclistes.[6] L'endemà, l'exèrcit espanyol va anunciar que es portaria el cas davant de la Fiscalia Superior de Catalunya, mentre que la consellera d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya Tània Verge va demanar «més formació en igualtat», la batllessa de Barcelona Ada Colau va expressar el desig que es depuressin responsabilitats per uns fets que el ministre de l'Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska va considerar com a «absolutament rebutjables».[7][8] Dos dies més tard, la ministra Margarita Robles va expressar que s'obriria una investigació interna i que s'expulsaria de l'exèrcit els organitzadors un cop la Fiscalia els identifiqués.[9][10] El 15 de març del 2023, aquesta va arxivar el cas, després que es determinés que el premi era en realitat una panera de Nadal.[11][12] El dictamen va manifestar que tampoc es veia «cap discurs d'odi», però, en canvi, no es va pronunciar sobre les responsabilitats disciplinàries que se'n podrien derivar.[11][12] El 15 de febrer del 2024, poques setmanes després que s'acabés d'instruir l'expedient intern, la resolució ferma determinà un arrest entre quinze dies i un mes, per a un sergent i un caporal, per haver comès «actes contraris a la dignitat militar susceptibles de produir descrèdit o menyspreu a les forces armades», d'acord amb les disposicions del punt 27 de l'article 7 del règim disciplinari de l'exèrcit espanyol.[13][14]
Referències
modifica- ↑ «Quarter del Bruc». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Quarter del Bruc». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Lloret Piñol, Marc «La modernización del sistema de acuartelamiento en la ciudad de Barcelona: Del derribo de las murallas (1854) a la guerra civil de 1936». Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Universitat de Barcelona, 84, 15-03-2001.
- ↑ Luján, Rafel. «L'Ajuntament demanarà la cessió de la caserna del Bruc per fer-hi equipaments». betevé, 16-11-2011.
- ↑ Luján, Rafel «Els alcaldes de Barcelona i de Tremp proposen traslladar el regiment del Bruc cap a Talarn». betevé, 29-08-2012.
- ↑ 6,0 6,1 «Militars de la caserna del Bruc sortegen els serveis d'una prostituta per la Puríssima». 3cat, 07-12-2022.
- ↑ «L'exèrcit porta a la Fiscalia el sorteig dels serveis d'una prostituta a la caserna del Bruc». 3cat, 08-12-2022.
- ↑ «L'Exèrcit porta a la fiscalia el sorteig d'una prostituta entre militars de la caserna del Bruc». El Punt-Avui, 08-12-2022.
- ↑ «Robles anuncia expulsions en l'exèrcit per sortejar els serveis d'una prostituta». 3cat, 09-12-2022.
- ↑ «Robles apunta a expulsions en el cas del sorteig del servei d'una prostituta al quarter del Bruc». El Punt-Avui, 09-12-2022.
- ↑ 11,0 11,1 «La Fiscalia no veu delicte en el sorteig dels serveis d'una prostituta a la caserna del Bruc». 3cat, 15-03-2023.
- ↑ 12,0 12,1 Alemany, Jordi «La fiscalia vol arxivar el cas del sorteig d'una prostituta al Bruc per "fictici"». El Punt-Avui, 15-03-2023.
- ↑ Llimós, Albert «Arrest inferior a un mes: la sanció de l'exèrcit als militars promotors del sorteig d'una prostituta a la caserna del Bruc». Ara, 15-02-2024. Arxivat de l'original el 15-02-2014.
- ↑ «Arrest de menys d'un mes per als militars del sorteig que oferia una prostituta al Bruc». 3cat, 15-02-2024.
