Castellbisbal

municipi de Catalunya
(S'ha redirigit des de: Colla Gegantera de Castellbisbal)

Castellbisbal és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental. Està situat al marge esquerre del riu Llobregat, en la seva confluència amb la riera de Rubí.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCastellbisbal
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 28′ 36″ N, 1° 58′ 56″ E / 41.476666666667°N,1.9822222222222°E / 41.476666666667; 1.9822222222222
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental Modifica el valor a Wikidata
CapitalCastellbisbal Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població12.813 (2023) Modifica el valor a Wikidata (413,32 hab./km²)
Llars26 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície31 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Altitud132 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataJoan Playà Guirado (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08755 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08054 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080543 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcastellbisbal.cat Modifica el valor a Wikidata
Escut no oficial de Castellbisbal

L'origen del terme Castellbisbal prové de la unió dels termes "castell" i "bisbe".

Geografia modifica

És un municipi extens, en una àrea geogràficament abrupta, de tradició agrícola i actualment industrial, situat prop de nuclis de comunicació estratègics, cosa que ha afavorit l'aparició de nuclis població dispersos, com urbanitzacions i nombrosos polígons industrials.

Entitat de població Habitants
Àrea industrial del Llobregat 0
Can Costa 992
Can Nicolau de Dalt 64
Can Santeugini 1.227
Casetes de Ca n'Oliveró, les 16
Castellbisbal 7.966
Colònia del Carme, la 19
Costablanca 394
Polígon industrial Ca n'Esteper 0
Polígon industrial Can Cases del Riu 0
Polígon industrial Castellbisbal Sud 0
Polígon industrial Comte de Sert 20
Polígon industrial de Sant Vicenç 49
Polígon residencial Comte de Sert 1.201
Polígons industrials de Can Galí i els Ferrers 0
Polígons industrials de Santa Rita i Agripina 0
Santa Rita 60
Santa Teresita 259

Demografia modifica

La proximitat a Barcelona i les bones comunicacions, unides a l'expansió territorial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona han provocat un fort creixement demogràfic del municipi en els darrers anys, assolint la xifra d'11.272 el 2006.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
23 26 26 180 596 1.441 1.534 1.536 1.420 1.470

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.491 1.625 1.540 1.436 1.594 2.875 3.407 4.725 5.143 5.143

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
6.271 6.702 7.887 9.344 10.352 11.272 11.795
12.223
12.407
12.434

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
12.277
12.332
12.540
12.735 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Història modifica

Prehistòria modifica

Els habitants més antics dels quals es tenen proves de la seva existència en el terme que ara ocupa Castellbisbal, daten del 2000 aC. El 1953 es va produir un lliscament de terres que van deixar al descobert un parell d'esquelets i restes de ceràmica local cuita en foguera, que actualment es troben exposats al Museu de Molins de Rei.

Època romana modifica

Durant l'època romana va haver-hi dos assentaments. Un a la Riera de Salzes, on incineraven els cadàvers. I un altre al pla de confluència de la Riera de Rubí amb el riu Llobregat, on enterraven els morts sota tègules de terra cuita. A part, s'han trobat restes d'una pedrera a la urbanització de Comte de Sert, així com els traços de l'antiga Via Augusta, que vorejava el Riu Llobregat, creuant-lo pel pont del Diable.

Edat mitjana modifica

El poble es deia Ben Viure fins a la meitat del segle xii,[1] llavors van començar a anomenar-lo Castell del Bisbe per ser feudatari de la seu barcelonina, d'on va derivar fins a l'època actual el nom de Castellbisbal.

El tercer document escrit en català després del Forum Iudicum i Les Homilíes d'Organyà és el Capbreu de les rendes, drets feudals i tributs, pertanyents al Bisbe de Barcelona en el Castell Bisbal en lo Llobregat, data de l'any 995 a 1010 dC i està dipositat en l'arxiu de la Catedral de Barcelona Liber Antiquitatis Ecclesie Cathedralis vol.IV, foli 69, doc. núm. 195. Aquest escrit ens parla de les rendes i tributs que havien de pagar els terratinents a l'episcopat de Barcelona (gallines, cames de carn salada, blat de moro... i una tercera part de l'herència que deixessin els difunts).

El 1051, el bisbe Gilabert de Barcelona ordenà reconstruir l'església parroquial, dotant-la d'un terme coincident amb el del castell termenat. Aquest temple el va destruir un incendi el 1167.

El primer senyor del castell, conegut, era de la família dels Castellvell, 1045. Ramon Beremon fou el primer dels Castellbisbal, 1137 i Arnau d'Orcau l'últim, 1472.

El rei Joan II lliurà el castell a la família Requesens, i mentre n'era senyora Mència, va manar construir l'actual temple de Sant Vicenç de Castellbisbal, 1580-1592. Convertits els senyors del castell en noblesa de palau, van anar a residir a la cort reial, allunyant-se dels senyorius. Altres senyors foren els Fajardo, 1650, els Álvarez de Toledo, 1727, i finalment la comtessa de Sobradiel, 1860.

El poble, amb els contractes de rabassa morta de finals del 1700, havia adquirit protagonisme. El terme va quedar dividit en 26 hisendes, cadascuna amb la corresponent casa pairal on residien els propietaris, mentre els treballadors rabassaires ho feien al poble. El 1790, Castellbisbal tenia 300 habitants; el 1847, arribava a 620; i el 1877 va créixer fins als 1.465.

Època moderna modifica

 
Maqueta a Catalunya en Miniatura de Cal Pupinet, a Castellbisbal

El 1860 el ferrocarril travessava el terme. Aquesta empenta la va frenar l'estrall de la fil·loxera que anorreà el terme i la gent hagué d'emigrar. Amb molt d'esforç van replantar la vinya.

Del 1900 fins a la Guerra Civil espanyola el poble passa per una bona època i es construeixen l'estació i la carretera, creen la companyia del gas, posen l'aigua corrent i l'enllumenat elèctric, funden el club de futbol, la fassina i posen el primer telèfon. També s'opera un canvi en el cultiu de la vinya i es planten camps de fruiters al secà i horts al regadiu. A més es comença a comerciar.

Durant els set mesos de la Guerra Civil, que se li va canviar el nom del poble pel de Fruiters. La postguerra resultà llarga i famolenca, amb la pèrdua d'associacions i costums.

Cap als anys 60 comença la industrialització del terme, l'arribada d'una gran quantitat d'immigrants espanyols i la fi de la pagesia.

Aquest creixement industrial ha continuat fins a l'actualitat, on durant a partir del 2000 la població immigrant de fora de l'estat espanyol ha crescut molt.

Monuments destacats modifica

Del municipi n'és conegut el Pont del Diable, que travessa el riu Llobregat entre els termes de Castellbisbal i Martorell a l'altura del nucli antic d'aquesta última localitat. L'actual es tracta d'una reconstrucció realitzada l'any 1963 d'un pont gòtic del 1289 (d'un sol arc per evitar les riuades), sobre una base romana. Formava part del calçat de la Via Augusta.

L'església de Sant Vicenç, datada del segle S.XVI.

A Can Pedrerol de Baix hi ha la capella de Sant Quintí

També cal destacar el Museu Municipal de la Pagesia.[2]

Transport i comunicacions modifica

Per la població hi travessen l'autovia A-2 (Barcelona-Lleida) i l'AP-7 (o Autopista del Mediterrani).

Per ferrocarril, hi ha dues opcions:

Tot i que no està previst construir-hi cap estació, l'AVE travessa el municipi. Les obres de la construcció de la línia han causat la mort de diversos treballadors i així mateix es van originar esllavissades prop de l'entorn de la urbanització Costablanca.[cal citació]

Entitats modifica

 
En Manel i na Vicenta, Gegants de Castellbisbal.

Referències modifica

  1. «Castellbisbal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 49. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. Castellbisbal, Ajuntament de «Club Patí Castellbisbal». .

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica