Copa Intercontinental de futbol

(S'ha redirigit des de: Copa intercontinental de futbol)

La Copa Intercontinental de Clubs, de la qual n'és successora la Copa Mundial de Clubs, fou un torneig de futbol que enfrontava al campió d'Europa (Champions League) amb el campió d'Amèrica del Sud (Copa Libertadores), els continents més desenvolupats del món del futbol. Entre els anys 1980 i 2004 es disputava a la ciutat japonesa de Tòquio al mes de desembre i rebia el nom de Copa Toyota per raons de patrocini. Des de l'any 2005 ha estat substituïda per la Copa Mundial de Clubs, ja que a canvi de participar-hi només el campió d'Europa i el d'Amèrica del Sud, hi participen tots els campions continentals. La Copa Intercontinental, a partir del 2017 té oficialment l'estatus de Campionat del Mòn de Clubs FIFA i els equips que van guanyar en el passat són considerats campions del món oficials de la federació mundial de futbol.[1][2]

Plantilla:Infobox sports competitionCopa Intercontinental de futbol
Tipusclub world championship (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorCONMEBOL
UEFA Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorToyota Motor Corporation (1980–2004) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants2 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1960 – 2004 Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1960 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

El primer club que utilitzà el concepte de Campió del Món fou l'Hibernian FC, que com a campió de la copa escocesa s'enfrontà al campió de la copa anglesa, el Preston North End, el 13 d'agost de 1887. Els campions de la següent temporada, Renton FC s'enfrontaren als campions anglesos West Bromwich Albion, tot i que el partit fou disputat sense l'autorització de les respectives associacions futbolístiques. Posteriorment, amb la creació de les lligues anglesa i escocesa, el concepte de clubs campions del món va perdre importància, ja que els clubs se centraren a guanyar les seves competicions nacionals.

La primera competició intercontinental fou celebrada a Rio de Janeiro el 1951, amb la participació dels principals clubs d'Europa i Amèrica del Sud. El torneig fou organitzat per la FIFA (però d'una manera no oficial), i el mateix Jules Rimet hi envià el seu vicepresident per supervisar-lo. La competició fou anomenada Taça Rio (organitzada oficialment per la prefectura carioca i la federació brasilera) i fou vençuda per la Sociedade Esportiva Palmeiras de São Paulo, en una final en dos partit on vencé la Juventus FC de Torí. Posteriorment, a la ciutat de Caracas, Veneçuela, es disputà la Petita Copa del Món, una competició no oficial, però que assolí cert prestigi als anys 50.

L'impulsor de la Copa Intercontinental fou Henri Delaunay, que volia crear una competició per mesurar el millor club del món, i que enfrontaria als campions d'Europa i Amèrica del Sud, els dos continents més poderosos futbolísticament parlant (sobretot en aquells anys). Europa ja tenia el seu campió, la Copa d'Europa de futbol, però Sud-amèrica encara no tenia cap competició similar. La confederació sud-americana (CONMEBOL) creà aquesta competició i l'anomenà fent referència als herois de la independència sud-americana amb el nom de Copa Libertadores. Per fi, un campionat del món del clubs era viable.

La primera edició de la competició es disputà el 1960 entre el Reial Madrid i el CA Peñarol.

Sovint la competició ha estat més valorada pels conjunts americans que no pas pels europeus. Per exemple, diversos campions europeus van renunciar a participar-hi per la manca d'interès, tant econòmic com esportiu. Els clubs que hi renunciaren foren substituïts pels finalistes. Els anys 1975 i 1978 la competició no es disputà.

La competició no assolí viabilitat fins que l'empresa Toyota assumí el paper de patrocinador el 1980. A partir d'aquella edició i fins a la seva desaparició la competició es disputà cada any a partit únic en terreny neutral, al Japó.

La competició es disputà fins al 2004, any en què la FIFA la reemplaçà pel mundial de clubs. A partir del 2017 té oficialment (de iure) l'estatus de Copa del Mòn de Clubs, que assigna el títol de campió mundial de la FIFA.[1]

Palmarès modifica

Edicions a doble partit modifica

Edicions a partit únic modifica

Any Guanyador Marcador Finalista Seu
1980   Nacional 1–0   Nottingham Forest FC Estadi Nacional, Tòquio
1981   Flamengo 3–0   Liverpool FC Estadi Nacional, Tòquio
1982   CA Peñarol 2–0   Aston Villa Estadi Nacional, Tòquio
1983   Grêmio 2–1 pr   Hamburger SV Estadi Nacional, Tòquio
1984   CA Independiente 1–0   Liverpool FC Estadi Nacional, Tòquio
1985   Juventus FC 2–2 pr 4–2 P   Argentinos Juniors Estadi Nacional, Tòquio
1986   River Plate 1–0   Steaua Bucarest Estadi Nacional, Tòquio
1987   FC Porto 2–1 pr   CA Peñarol Estadi Nacional, Tòquio
1988   Nacional 2–2 pr 7–6 P   PSV Eindhoven Estadi Nacional, Tòquio
1989   AC Milan 1–0 pr   Atlético Nacional Estadi Nacional, Tòquio
1990   AC Milan 3–0   Olimpia Asunción Estadi Nacional, Tòquio
1991   Estrella Roja de Belgrad 3–0   Colo-Colo Estadi Nacional, Tòquio
1992   São Paulo 2–1   FC Barcelona Estadi Nacional, Tòquio
1993   São Paulo FC 3–2   AC Milan[4] Estadi Nacional, Tòquio
1994   Vélez Sarsfield 2–0   AC Milan Estadi Nacional, Tòquio
1995   AFC Ajax 0–0 pr 4–3 P   Grêmio Estadi Nacional, Tòquio
1996   Juventus FC 1–0   River Plate Estadi Nacional, Tòquio
1997   Borussia Dortmund 2–0   Cruzeiro Estadi Nacional, Tòquio
1998   Reial Madrid CF 2–1   Vasco da Gama Estadi Nacional, Tòquio
1999   Manchester United FC 1–0   Palmeiras Estadi Nacional, Tòquio
2000   Boca Juniors 2–1   Reial Madrid CF Estadi Nacional, Tòquio
2001   Bayern de Múnic 1–0 pr   Boca Juniors Estadi Nacional, Tòquio
2002   Reial Madrid CF 2–0   Olimpia Asunción Estadi Internacional, Yokohama
2003   Boca Juniors 1–1 pr 3–1 P   AC Milan Estadi Internacional, Yokohama
2004   FC Porto 0–0 pr 8–7 P   Once Caldas Estadi Internacional, Yokohama

Vegeu també modifica

Notes modifica

  1. 1,0 1,1 FIFA.com «FIFA Council approves key organisational elements of the FIFA World Cup™» (en anglès). FIFA.com, 27-10-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-27 [Consulta: 8 gener 2018]. Arxivat 2017-10-27 a Wayback Machine.
  2. «FIFA Club World Cup 2017» (PDF). FIFA Report 2017. Fédération Internationale de Football Association Zúric, desembre 2017, pàg. 15, 40, 41, 42. Arxivat de l'original el 2017-12-30 [Consulta: 14 gener 2018]. Arxivat 2017-12-30 a Wayback Machine.
  3. El Campió d'Europa, Bayern München, va declinar participar en la Copa Intercontinental, així doncs aquesta va ser disputada per l'Atlètic de Madrid (finalista de la Copa d'Europa), esdevenint així l'únic club Campió del Món sense haver-ho estat abans del seu continent d'origen.
  4. El campió d'Europa, l'Olympique de Marsella va ser suspès per un escàndol de compra de partits. Fou substituït pel finalista, el Milan.

Estadístiques modifica

Per equips modifica

Equip Trofeus Anys
AC Milan 3 (1969, 1989, 1990)
Peñarol 3 (1961, 1966, 1982)
Nacional 3 (1971, 1980, 1988)
Reial Madrid 3 (1960, 1998, 2002)
Boca Juniors 3 (1977, 2000, 2003)
São Paulo 2 (1992, 1993)
Santos 2 (1962, 1963)
Inter 2 (1964, 1965)
CA Independiente 2 (1973, 1984)
Ajax 2 (1972, 1995)
Juventus FC 2 (1985, 1996)
Bayern München 2 (1976, 2001)
Porto 2 (1987, 2004)
Racing 1 (1967)
Estudiantes 1 (1968)
Feyenoord 1 (1970)
Atlètic de Madrid 1 (1974)
Olimpia Asunción 1 (1979)
Flamengo 1 (1981)
Grêmio 1 (1983)
River Plate 1 (1986)
Estrella Roja 1 (1991)
Vélez Sársfield 1 (1994)
Borussia Dortmund 1 (1997)
Manchester United FC 1 (1999)

Per federacions modifica

País Equips Trofeus Anys
  Argentina 6 9 (1967, 1968, 1973, 1977, 1984, 1986, 1994, 2000, 2003)
  Itàlia 3 7 (1964, 1965, 1969, 1985, 1989, 1990, 1996)
  Brasil 4 6 (1962, 1963, 1981, 1983, 1992, 1993)
  Uruguai 2 6 (1961, 1966, 1971, 1980, 1982, 1988)
  Espanya 2 4 (1960, 1974, 1998, 2002)
  Països Baixos 2 3 (1970, 1972, 1995)
  Alemanya 2 3 (1976, 1997, 2001)
  Portugal 1 2 (1987, 2004)
  Paraguai 1 1 (1979)
  Iugoslàvia 1 1 (1991)
  Anglaterra 1 1 (1999)

Per continents modifica

Continent Equips Països Trofeus
Amèrica del Sud 13 4 22
Europa 13 8 22

Entrenadors modifica

Equip - Jugadors modifica

Millor jugador del partit modifica

Des del 1980

Any Jugador Equip
1980 Waldemar Victorino Nacional
1981 Zico Flamengo
1982 Jair Peñarol
1983 Renato Grêmio
1984 José Percudani CA Independiente
1985 Michel Platini Juventus FC
1986 Antonio Alzamendi River Plate
1987 Rabah Madjer Porto
1988 Santiago Ostolaza Nacional
1989 Alberigo Evani AC Milan
1990 Frank Rijkaard AC Milan
1991 Vladimir Jugovic Estrella Roja
1992 Raí São Paulo
1993 Cerezo São Paulo
1994 Omar Asad Vélez Sársfield
1995 Danny Blind Ajax Amsterdam
1996 Alessandro Del Piero Juventus FC
1997 Andreas Möller Borussia Dortmund
1998 Raúl Reial Madrid
1999 Ryan Giggs Manchester United FC
2000 Martín Palermo Boca Juniors
2001 Samuel Kuffour Bayern de Múnic
2002 Ronaldo Reial Madrid
2003 Matías Donnet Boca Juniors
2004 Maniche Porto

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Copa Intercontinental de futbol