Corts de València (1340)
Les Corts de València de 1340, Corts Generals del regne de València,[1] foren convocades l'1 de maig de 1340 per Pere el Cerimoniós, per a reunir-se el 16 del mateix mes a la ciutat de València, per a obtenir un subsidi general del regne que li permetés participar en la guerra contra l'emir marínida de Fes, després de la desfeta cristiana de la badia d'Algesires, produïda a principis d'abril.[2]
En aquestes Corts es convocaren 11 viles del regne (València, Morella, Vila-real, Castelló de la Plana, Morvedre, Alzira, Xàtiva, Llíria, Cullera, Corbera i Xixona); 10 membres de l'Església (els bisbes de València, Tortosa i Sogorb, els abats de Benifassà, la Valldigna i Poblet, el comanador de l'orde de l'Hospital a València, el mestre de Montesa, i els comanadors de Montalbà i Calatrava); i pel braç militar: l'infant (Ramon Berenguer, 13 nobles i 24 cavallers.[3]
Aquestes Corts duraren escassament un mes, del 16 de maig fins al 12 de juny, i se celebraren en el convent dels dominics de València. En aquesta assemblea es publiquen dos privilegis: sobre la inadmissibilitat dels clergues conjugats amb tonsura per actuar en actes civils i sobre els terminis en les denúncies davant els jutges, i es confirma un altre, sobre la inalienabilitat de les viles reials;[4][5] també es tracta sobre l'empenyorament de llocs reials a Lope de Luna; però el punt principal i el que ocupà la major part de les sessions fou el subsidi o almoina demanat pel rei per a la defensa marítima. Aquest subsidi, de tres anys de durada, estava previst per a mantenir 20 galeres durant quatre mesos i cinc més durant huit mesos, i per aconseguir els diners suficients s'estableix una imposició sobre les transaccions de productes alimentaris i manufacturats, tant la compra com la venda, i un gravamen sobre l'entrada i sortida d'embarcacions dels ports, i es trien 8 administradors per a gestionar l'arrendament de les imposicions, l'ingrés dels diners i la seva distribució, dos per cada estament i dos més per la ciutat de València.[6][7]
Referències i notes modifica
- ↑ Si per a alguns autors aquestes foren unes veritables corts (López Pérez 1996-97: p. 407), per a altres, aquesta assemblea s'ha de considerar un parlament (Baydal Sala 2011: pp. 592-593)
- ↑ Baydal Sala 2011: p. 591.
- ↑ Baydal Sala 2011: pp. 591-592.
- ↑ Montesa 1863: p. 476.
- ↑ Els capítols de l'almoina es comencen a signar el dia 2 de juny i finalitzen el 12 de juny (Baydal Sala 2011: pp. 593 i 597), el primer privilegi està datat el 3 de juny (tertio nonas iunii), i els altres dos porten la mateixa data, l'11 de juny (tertio idus iunii) (Aureum Opus: fols. 109v-110v.)
- ↑ Baydal Sala 2011: pp. 592-593 i 596.
- ↑ López Pérez 1996-97: pp. 407-408.
Bibliografia modifica
- Baydal Sala, Vicent. Els fonaments del pactisme valencià: Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 - c. 1365). Vol. I. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2011 (Tesi doctoral) [Consulta: 21 abril 2013].
- López Pérez, María Dolores «De nuevo sobre la "guerra del Estrecho": la contribución financiera del reino de Valencia en la última fase del conflicto (1332-1344)» (en castellà). Anales de la Universidad de Alicante. Historia medieval, núm. 11, 1996-1997, pp. 405-416. ISSN: 0212-2480 [Consulta: 2 maig 2013].
- Montesa, Amalio Marichalar, Marqués de; Manrique, Cayetano. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España (en castellà). Vol. VII. Madrid: Imprenta Nacional, 1863 [Consulta: 23 abril 2013].
Fonts modifica
- Aureum opus regalium priuilegiorum ciuitatis et regni Valentie cum historia cristianissimi Regis Jacobi ipsius primi conquistatoris (en llatí i català). Impressumque in nobili ac magnifica civitate Valencie: arte et industria humilis Didaci de Gumiel, 1515 [Consulta: 2 maig 2013].