Discrasita
La discrasita és un mineral d'argent de la classe dels sulfurs. Va ser descrita per primera vegada el 1797 a la mina de Wenzel, Selva Negra, Alemanya. El nom prové de la paraula grega δυσκράσις, que significa "mal aliatge".
 Discrasita | |
|---|---|
 Grup de cristalls de discrasita en macla sobre matriu (Mina d'urani n21, Bohèmia, República Txeca) | |
| Fórmula química | Ag₃Sb |
| Epònim | dys- (en)  i mescla  |
| Localitat tipus | mina Wenzel, vall de Frohnbach, Oberwolfach, Wolfach, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.AA.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AA.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.02 |
| Dana | 2.2.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls piramidals, també cilíndrics, prismàtic a laminar, estriat; granular, foliat o massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 3.008 Å, b = 4.828 Å, c = 5.214 Å; Z = 1 |
| Grup puntual | ortoròmbic piramidal mm2 |
| Color | blanc argent amb reflexos grisos o marró daurats |
| Macles | produeix formes pseudohexagonals en {110} |
| Exfoliació | imperfecta {110}, distinta {001} {001} |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | intensa, metàl·lica |
| Color de la ratlla | blanc argent |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 9,4 a 10 |
| Densitat | 9,712 g/cm³ (mesurada); 9,720 g/cm³ (calculada) |
| Birefringència | molt feble |
| Pleocroisme | molt feble |
| Anisotropia | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1797 |
| Símbol | Dys |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La discrasita, amb fórmula Ag₃Sb, és una de les menes d'argent menys freqüents. Es tracta d'un mineral de diafanitat opaca, i de color blanc, plata, amb lluentor metàl·lica. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant cristalls piramidals de fins a 5 cm. També pot formar cristalls cilíndrics i cristalls prismàtics. Pot aparèixer amb una pàtina de color gris a marró. Sota llum reflectida mostra una feble anisotropia. El color de la discrasita sota llum polaritzada plana és gris fosc-negre.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la discrasita pertany a «02.AA: Aliatges de metal·loides amb Cu, Ag, Au» juntament amb els següents minerals: domeykita-β, algodonita, domeykita, koutekita, novakita, cuprostibina, kutinaïta, al·largent, maldonita i stistaïta.
Formació i jaciments modifica
Es presenta com un mineral hidrotermal en filons que contenen plata en associació amb plata nativa, pirargirita, acantita, stromeyerita, tetraedrita, allemontita, galena, calcita i barita. Es troba juntament amb minerals d'arsènic i antimoni. Als territoris de parla catalana ha estat descrita en filons de quars a Caldes de Malavella (Selva) i a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet).[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Discrasita |
- ↑ «Dyscrasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 12 desembre 2023].