Distribució de Bates

En teoria de la probabilitat i estadística, la distribució de Bates, que duu el nom de Grace E. Bates,[1] és la distribució de probabilitat de la mitjana de n variables aleatòries independents, cadascuna amb distribució uniforme en l'interval unitat [0,1].[2] Aquesta distribució està relacionada amb la distribució d'Irwin–Hall,[2] que és la distribució de la suma de n variables aleatòries independents amb distribució uniforme a l'interval [0,1], i, a vegades, es confonen ambdues.[3] Malgrat els noms de Bates, Irwing i Hall, aquesta mena de distribucions van ser estudiades per Joseph Luis Lagrange el 1770 [4] i per Nicolai Lobatxevski el 1832,[5] i redescobertes per nombrosos autors.[6]

Infotaula distribució de probabilitat Distribució de Bates
Funció de densitat de probabilitat

Cas
Funció de distribució de probabilitat

Cas
Tipusdistribució de probabilitat i distribució de probabilitat simètrica Modifica el valor a Wikidata
EpònimGrace Bates Modifica el valor a Wikidata
Paràmetres
nombre natural
Suport
fdpvegeu text
Esperança matemàtica
Variància
Coeficient de simetria
Curtosi
FC

Definició i funció de densitat

modifica

Siguin   variables aleatòries independents, totes amb distribució uniforme en l'interval [0,1]. Designem per   la mitjana d'aquestes variables:   La distribució de   és coneguda com a distribució de Bates. És una distribució contínua amb funció de densitat[7] on   és la part entera del nombre real   .


Alternativament [8]  on  Ambdues expressions són equivalents, ja que a la segona expressió, per a  , tenim que  .

Sigui   la suma de   :   que té una distribució d'Irwin-Hall, i designem per   la seva funció de densitat. Tenim que  Per la fórmula de canvi de variables per a variables aleatòries amb densitat tenim que  Per tant, la fórmula de   es dedueix de la   a la pagina de la distribució d'Irwin-Hall on també hi ha les demostracions corresponents.

Totes les propietats de la distribució de Bates (moments, funció característica,....) es dedueixen de les corresponents propietats de les distribucions uniformes i de la independència de  .

Generalització

modifica

Com a la secció anterior, designem per   la funció de densitat de Bates

Siguin   variables aleatòries independents, amb distribució uniforme en l'interval  , amb  , sigui   la funció de densitat de la mitjana   aleshores  


Aproximació normal

modifica

Tal com mostra el gràfic del principi de la pàgina, a l'augmentar  , la distribució de Bates s'assembla cada cop més a una distribució normal. Això és degut al fet que podem aplicar el teorema central del límit. Concretament, considerem el cas general que hem considerat a l'apartat anterior amb   amb distribució uniforme en l'interval  , i  Atès que  tindrem que  on   te una distribució normal estàndard   . També es diu que   és asimptòticament normal amb mitjana   i variància   :  


El cas de Lobatxevski

modifica

Lobatxevski considera el cas   i   , és a dir, les variables de partida tenen distribució uniforme a l'interval  , que interpreta com els errors en prendre mesures repetides de determinada quantitat (en unes unitats no especificades). Llavors la densitat de la seva mitjana és  Vegeu Renyi [9] per a l'expressió de la densitat de la suma de variables independents uniformes en [-1,1].

D'acord amb Maistrov ,[10] Lobatxevski tenia interès en aquesta distribució perquè volia estimar, tenint en compte els errors de mesura, si la suma dels angles d'un gran triangle astronòmic era menor que  , amb la qual cosa es tindria una prova que la geometria de l'univers era no euclidiana hiperbòlica. Vegeu Brylevskaya.[11]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Bates, Grace E. «Joint Distributions of Time Intervals for the Occurrence of Successive Accidents in a Generalized Polya Scheme». The Annals of Mathematical Statistics, 26, 4, 1955, pàg. 705–720. ISSN: 0003-4851.
  2. 2,0 2,1 Jonhson, N. L.; Kotz, S.; Balakrishnan (1995) Continuous Univariate Distributions, Volume 2, Section 26.9. 2nd Edition, Wiley ISBN 0-471-58494-0
  3. «The thing named "Irwin-Hall distribution" in d3.random is actually a Bates distribution · Issue #1647 · d3/d3» (en anglès). [Consulta: 17 abril 2018].
  4. Lagrange, Mémiore sur l'utilité de la méthode de prendre le milieu entre les résultats de plusierurs observations. Miscellania Tourinencia, t. V, 1770-1772. Reproduït a Oeuvres de Lagrange, (M. J.-A. Serret), Vol. 2, pp. 173-234, Gauthier-Villars, Paris, 1868
  5. Lobatschewsky, Probabilité des résultats moyens tirés d'observations répetées. Journal für die reine und angewandte Mathematik, vol. 1842, no. 24, 1842, pp. 164-170.
  6. Seal, H. L., Spot the prior reference, The Journal of the Institute of Actuaries Students' Society, 1950. https://www.cambridge.org/core/services/aop-cambridge-core/content/view/7A07C679478E54AD8D92AD2AA4B04046/S0020269X00004606a.pdf/div-class-title-spot-the-prior-reference-div.pdf
  7. Jonhson, N. L.; Kotz, S.; Balakrishnan (1995) Continuous Univariate Distributions, Volume 2, p.297. 2nd Edition, Wiley ISBN 0-471-58494-0
  8. Feller, William. Introducción a la teoría de probabilidades y sus aplicaciones, Volumen II. Segunda edición. Mèxico: Editorial Limusa, 1978, p. 55. 
  9. Rényi, A.. Calcul des probabilités. París: Dunod, 1966, p. 182. 
  10. Maĭstrov, L. E.. Probability theory: a historical sketch (en engrus). New York: Academic Press, 1974, p. 167. ISBN 978-0-12-465750-2. 
  11. Brylevskaya, Larisa I. «Lobachevsky's geometry and research of geometry of the universe». Publications of the Astronomical Observatory of Belgrade No. 85, 2008, pàg. 129-134.

Bibliografia

modifica
  • Johnson, N. L.; Kotz, S.; Balakrishnan, N. Continuous Univariate Distributions, Volume 2. 2a edició. Nova York: Wiley, 1995. ISBN 0-471-58494-0.