Edmond Halley
Edmund Halley o Edmond Halley (Haggerston, 29 d'octubre de 1656 segons el calendari julià/8 de novembre de 1656 segons el calendari gregorià - Greenwich, 14 de gener de 1742),[1] astrònom, geofísic, matemàtic, meteoròleg i físic anglès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 octubre 1656 (Julià) Haggerston |
| Mort | 14 gener 1742 (Julià) (85 anys) Greenwich |
| Sepultura | St Margaret's, Lee (en)  |
| 2n Astrònom reial | |
| 1720 – 1742 ← John Flamsteed – James Bradley → | |
| Dades personals | |
| Religió | Deisme |
| Formació | St. Paul's School Queen's College Universitat d'Oxford |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geofísica, meteorologia, demografia, matemàtic, meteoròleg, físic, astronomia i astrònom |
| Lloc de treball | Santa Helena (1676–) |
| Ocupació | matemàtic, filòsof, demògraf, físic, professor d'universitat, cartògraf, astrònom, meteoròleg, geofísic, climatòleg |
| Ocupador | Observatori Reial de Greenwich |
| Membre de | Royal Society (1678–)
|
| Professors | John Flamsteed i Robert Hooke |
| Alumnes | James Pound |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Mary Tooke |
Premis | |
 | |
Fill d'un acabalat fabricant de sabó, va nàixer a Haggerston, prop de Londres en 1656.[2] Als 17 anys es va traslladar a Oxford. Des de molt jove va sentir una gran inclinació per les matemàtiques i es va interessar en la investigació dels cels per l'astrònom reial, John Flamsteed (1646-1719). En 1676 va publicar en Philosophical Transactions una dissertació sobre la teoria dels planetes,[3] i en el mateix any es va traslladar a l'illa de Santa Helena per a observar les estreles del cel austral i fer un catàleg d'aquestes, el resultat del qual va ser el Catalogus stellarun australium, publicat a Londres en 1679.[4] Amic d'Isaac Newton (1642-1727), el va animar a escriure el seu Principia Mathematica.[5] És possible que en l'època de Newton no s'hagueren publicat, de no haver sigut per la seva amistat amb Halley, perquè se sap que al primer no li preocupava la publicació de la seva obra. Halley no sols va pagar la impressió sinó que es va encarregar de corregir proves i d'altres labors editorials. El llibre original es va vendre a les llibreries per sis xílings, sense enquadernar.
A la seva tornada de Santa Helena, en 1678, Halley va rebre la mestria en Oxford.[6] El mateix any va ser triat membre de la Royal Society,[7][8] de la que va arribar a ser, successivament, Clerk en 1686 i secretari en 1702, però mai va ser el seu president; tal honor va recaure en el seu amic Newton en 1703.
La teoria de la gravitació de Newton el va impulsar a calcular per primera vegada l'òrbita d'un cometa, el de 1682, anunciant que era el mateix que havia estat vist en 1531 i 1607, i anunciant que tornaria a passar en 1758. En el seu honor es va donar al cometa el seu nom i avui en dia se'l coneix com a 1P/Halley.[9] De 1698 a 1700 va recórrer les costes de l'Àfrica austral i d'Amèrica, ocupat en la teoria del magnetisme terrestre en el vaixell "Paramour Pink".[10] El fruit més important d'estes dos expedicions va ser la primera carta de declinacions. En 1693 i 1716 va publicar en "Philosophical Transactions" el seu mètode per a la determinació de la paral·laxi del Sol per mitjà dels trànsits de Venus.[11] En 1718 va cridar l'atenció sobre el moviment propi de diverses estreles fixes.[12] A la mort de Flamsteed, en 1720 va ser el seu successor com a astrònom reial i director de l'Observatori Reial de Greenwich, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.[13] Va casar-se en 1682 amb Mary Tooke i van tenir dues filles i un fill.[14] Halley va morir a Greenwich el 1742 als 85 anys.
ReferènciesModifica
- ↑ Asimov, Isaac. «Halley, Edmund». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 130. ISBN 8429270043.
- ↑ Sagan i Druyan, 1997, p. 40.
- ↑ Sagan i Druyan, 1997, p. 41.
- ↑ Sagan i Druyan, 1997, p. 42.
- ↑ Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.
- ↑ Sagan i Druyan, 1997, p. 45.
- ↑ ; Robertson, E. F.«Edmond Halley - Biography» (en anglès), gener 2000. Arxivat de l'original el 10 agost 2020.
- ↑ Sharp, Tim. «Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal» (en anglès), 11-12-2018. Arxivat de l'original el 14 febrer 2014.
- ↑ Jenniskens, Peter. Meteor Showers and their Parent Comets (en anglès). Cambridge University Press, 2006, p. 14. ISBN 9781316347829.
- ↑ Sagan i Druyan, 1997, p. 68.
- ↑ Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press doi:10.1017/S1743921305001225
- ↑ Aitken, Robert G. «Edmund Halley and Stellar Proper Motions». Astronomical Society of the Pacific Leaflets. SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS), 4, octubre 1942, pàg. 108. Bibcode: 1942ASPL....4..103A.
- ↑ BBC. «Edmond Halley (1656–1742)».
- ↑ «Edmond Halley». Westminster Abbey, 2004.
Enllaços externsModifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edmond Halley» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- «Halley, Edmond»., The Galileo Project, Richard Westfall.
- Ronan, Colin A. Halley, Edmond. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 9 agost 2014.