Obre el menú principal

Els somiadors

pel·lícula de 2003 dirigida per Bernardo Bertolucci

Els somiadors (títol original en anglès The Dreamers)[1] és una pel·lícula de Bernardo Bertolucci, de l'any 2003, coproduïda pel Regne Unit, França i Itàlia. Està basada en la novel·la The Holy Innocents de Gilbert Adain, que també n'és el guionista.[2][3][4]

Infotaula de pel·lículaEls somiadors
The Dreamers
Fitxa
Direcció Bernardo Bertolucci
Protagonistes
Producció Jeremy Thomas
Dissenyador de producció Jean Rabasse
Guió Gilbert Adair Tradueix
Fotografia Fabio Cianchetti
Muntatge Jacopo Quadri
Productora Recorded Picture Company Tradueix
Dades i xifres
País d'origen França, Regne Unit i Itàlia
Estrena 2003
Durada 115 min
Idioma original anglès i francès
Rodatge París
Color en color
Descripció
Basat en The Holy Innocents Tradueix
Gènere cinema romàntic, drama i pel·lícula basada en una obra literària
Tema incest
Lloc de la narració París

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0309987 Filmaffinity: 393647 Allocine: 42949 Rottentomatoes: m/dreamers Mojo: dreamers Allmovie: v285859 TCM: 537314 Metacritic: movie/the-dreamers TV.com: movies/the-dreamers-2011
Modifica les dades a Wikidata
« Oubliez tout ce que vous avez appris. Commencez par rêver / Oblidau tot el que heu après. Començau per somiar. »
— Pintada del Maig francès

ArgumentModifica

En Matthew, un estudiant d'intercanvi estatunidenc, ha anat a París per aprendre el francès però malgrat que ja fa alguns mesos que viu al nou país, on encara s'hi ha d'estar tot un any, no ha aconseguit fer cap amic. Com a gran cinèfil que és, en Matthew passa gran part del seu temps al cinema fins que enmig d'una manifestació coneix una francesa, n'Isabelle, i el seu germà en Théo. Els tres joves comparteixen una àvida passió pel cinema, especialment pel que fa a les pel·lícules clàssiques. Mentre la seva amistat s'aprofundeix, en Matthew pren consciència de la inusual relació que uneix els dos germans, pregonada per una intimitat compartida a l'extrem, i s'endinsa progressivament en el seu idíl·lic i particular món. El jove americà a poc a poc s'enamora dels germans, i tots tres s'acaben aïllant gradualment d'una realitat acaparada pels aldarulls estudiantils del maig del 1968, uns esdeveniments que cada cop els queden més llunyans. Això no obstant, una sobtada destrucció del seu món oníric posa punt final a la seva platònica relació i els joves es veuen aleshores obligats a encarar-se amb la crua i convulsa realitat del Maig francès.

RepartimentModifica

Pel·lícules a les que es fa referènciaModifica

  • Bande à part
    • N'Isabelle, en Theo i en Matthew recorren tot el Louvre, intentant rompre el rècord de Bande à part de 9 minuts i 45 segons.
  • Shock Corridor
    • És la pel·lícula que en Matthew mira a la Cinémathèque Française al prinicipi de la pel·lícula.
  • Pierrot le fou
    • Música d'aquesta pel·lícula apareix al llarg del film.
  • Les Quatre Cents Coups
    • També n'apareix música a The Dreamers
  • Persona
  • La Chinoise
    • Un poster d'aquesta pel·lícula penja a la paret de l'apartament d'en Théo i n'Isabelle.
  • Blonde Venus
  • Freaks
    • Després de recórrer tot el Louvre, n'Isabelle i en Théo li canten a en Matthew "We accept him, one of us" (L'acceptam, és un de nosaltres).
  • Scarface
    • En Théo imita la mort d'en Paul Muni, i demana a n'Isabelle el nom de la pel·lícula.
  • Queen Christina
    • N'Isabelle simula l'escena en què na Greta Garbo com a Reina Cristina "memoritza l'habitació", al dormitori d'en Matthew, el primer dia que hi ha dormit.
  • Top Hat
    • N'Isabelle repta en Matthew a dir el nom de la pel·lícula en què un ballarí de claqué molesta una dona que intenta dormir a l'apartament de sota.
  • À bout de souffle
    • N'Isabelle imitata na Patricia Franchini el primer vespre que ella i el seu germà han conegut en Matthew tot cridant "New York Herald Tribune".
  • Sunset Boulevard
  • Mouchette
    • Quan n'Isabelle s'adona que sa mare l'ha vista dormir despullada amb en Théo i en Matthew, decideix suïcidar-se amb gas juntament amb els seus amants. Quan tanca els ulls apareixen imatges del suïcidi decMouchette de la pel·lícula de Robert Bresson.
  • City Lights
    • Cita d'en Théo a una conversa amb en Matthew.
  • The Cameraman
    • Resposta d'en Matthew a la cita d'en Théo.
  • Rebel Without a Cause

CuriositatsModifica

  • A en Jake Gyllenhaal, en Jerist Aguilar i en Leonardo DiCaprio els van proposar el paper de Matthew. En Gyllenhaal el va rebutjar per mor de la natura massa explícita de les escenes de nuus (hi ha diversos primers plans del penis del protagonista). En DiCaprio el va rebutjar perquè ja estava a la preproducció de la pel·lícula The Aviator.[5]
  • En el llibre hi ha escenes de sexe gai entre en Matthew i en Théo que es consideraren massa explícites per al públic de la pel·lícula. De qualsevol manera segons en Pitt i en Bertolucci no hi són més es poden sobreentendre.[5]
  • El cabell de n'Eva no s'hauria d'haver incendiat, però com que l'actriu actua amb tanta calma el director va decidir deixar l'escena així.

Banda sonoraModifica

La banda sonora The Dreamers va ser llançada en CD l'any 2004, i contenia aquests temes:[6]

  1. Third Stone From The Sun - Jimi Hendrix
  2. Hey Joe - Michael Pitt & The Twins of Evil
  3. Quatre Cents Coups (tema de Les Quatre Cents Coups) - Jean Constantin
  4. New York Herald Tribune (tema de À bout de souffle) - Martial Solal
  5. Love Me Please Love Me - Michel Polnareff
  6. La Mer - Charles Trenet
  7. Song For Our Ancestors - Steve Miller Band
  8. The Spy - The Doors
  9. Tous Les Garçons et Les Filles - Françoise Hardy
  10. Ferdinand (tema de Pierrot le fou) - Antoine Duhamel
  11. Dark Star - The Grateful Dead
  12. Non, je ne regrette rien - Edith Piaf

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Els somiadors». [Consulta: 15 juliol 2018].
  2. Stealing beauty, a February 2004 article from The Guardian
  3. NC-17 comes out from hiding, an April 2004 article from the Los Angeles Times
  4. Ebert, Roger «The Dreamers». Chicago Sun-Times, 13-02-2004 [Consulta: 14 juny 2014].
  5. 5,0 5,1 The Dreamers Trivia a IMDB
  6. The Dreamers (Original Soundtrack) a Allmusic

Enllaços externsModifica