Església de Betlem
L'església de Betlem és un edifici situat al carrer del Carme cantonada amb la Rambla de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès nacional,[1] amb un entorn de protecció comú amb el Palau Moja, situat just enfront.[2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (ca) Església de la Mare de Déu de Betlem (es) Iglesia de La Madre de Dios de Belén  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Arquitecte | Josep Juli major | |||
| Construcció | 1681 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Altitud | 10 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Carme, 2, Rambla, 107 i Xuclà, 2 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1959-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0009736 | |||
| Id. IPAC | 15423 | |||
| Id. Barcelona | 3041 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
| Religió | catolicisme | |||
.jpg)
Història
modificaEl dia 8 d'abril de 1681 es va posar la primera pedra de la nova església,[2] beneïda pel bisbe de Barcelona Alfonso de Sotomayor,[3] que en va substituir una d'anterior, beneïda el 1555 i que ocupava només el sector del presbiteri de la nova.[2] Per dur a terme la construcció, es va traslladar la font que ara és a la Portaferrissa i s'ocuparen terrenys cap al centre de la Rambla uns habitatges per la banda del carrer del Carme. Dirigiren les obres els jesuïtes Francesc Tort (mort a Tortosa al 1739) i Dídac de Lacarse, segons un projecte atribuït al mestre de cases barceloní Josep Juli.[2]
El 1662, els jesuïtes del col·legi de Betlem es feren càrrec del veí de Cordelles, fundat a final del segle anterior.[2] L'església fou beneïda el 1729, però no fou acabada del tot fins al 1732.[2] El 1767, els jesuïtes foren expulsats per Carles III, i el col·legi de Betlem romangué tancat fins al 1787, quanpassà a propietat del bisbat i fou destinat a Seminari Conciliar. El 1835 l'església de Betlem fou erigida en parròquia.[2]
L'any 1911, l'orguener Pau Xuclà i Camprubí enllestí un orgue per a l'església, destruït el 1936, quan fou incendiada i es perdé tota la decoració i les voltes s'ensorraren. Així, van desaparèixer nombroses obres d'Antoni Viladomat i una gran talla de Sant Ignasi, obra de Miquel Sala (1688). Un cop acabat el conflicte, l'església fou reconstruïda pels arquitectes Francesc Folguera i Lluís Bonet i Garí. Entre 1991 i 1992, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya en va restaurar les façanes.[2]
Arquitectura
modifica
Alguns autors relacionaren l'estructura arquitectònica de l'església de Betlem amb l'església mare dels jesuïtes, Il Gesù de Vignola, construïda a Roma el 1568. Tanmateix, Betlem segueix encara la pauta establerta per la tradició gòtica catalana: una nau amb capelles laterals bastides entre els contraforts. Aquí, però, aquests són perforats, de manera que les capelles es comuniquen entre si. La volta de la nau central és de llunetes. Les capelles laterals es cobreixen amb cúpules amb llanternes, visibles a l'exterior. Abans del 1936 tot l'interior era profusament decorat seguint l'estil barroc. Entre altres elements destacaven: les figures dels Dotze Apòstols, obra de Domènec Talarn (1812-1902), que hi havia als carcanyols dels arcs; les espectaculars gelosies de les tribunes superiors (1855), i el retaule major (1866).[2]
El mur extern de Betlem és però, l'element més característic del monument. Els paraments són formats per carreus encoixinats. La façana, amb coronament mixtilini i boles decoratives, és dividida verticalment en tres sectors, el central dels quals és ocupat per una grandiosa portada, formada per diversos cossos superposats. En l'inferior, la porta rectangular és flanquejada per dues parelles de columnes salomòniques, entre les quals hi ha les escultures de sant Ignasi de Loiola i de sant Francesc de Borja, ambdues atribuïdes a Andreu Sala. En el segon cos, hi ha un relleu del Naixement, entre pilastres, volutes i gerres. El darrer cos se centrat per un gran rosetó, envoltat també per elements similars. A l'angle amb el carrer Xucla, dins d'una fornícula, hi ha l'escultura de sant Francesc Xavier (1690), obra de Francesc d'Assís de Santa Creu o de Francesc Santacruz, autor també de l'infant Jesús que hi ha sobre la primera porta per la banda de la Rambla. El 1906, l'arquitecte Enric Sagnier obrí una porta similar amb la imatge de sant Joan Baptista.[2]
Referències
modifica- ↑ «Església de Betlem». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Església de Betlem». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents, vol. 2). Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 275-277. ISBN 84-412-0885-9.
Enllaços externs
modifica
- «Església de Betlem». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.