Viquipèdia

Areng

espècie de peix

L'areng (Clupea harengus) és una espècie de peix de la família dels clupeids i de l'ordre dels clupeïformes.[1] L'areng de l'Atlàntic (Clupea harengus) està estretament relacionat amb l'areng del Pacífic (Clupea pallasii), ja que hi ha estudis genètics que indiquen que aquestes dues espècies van començar a divergir fa aproximadament 1,3 milions d'anys.[2]

Infotaula d'ésser viuAreng
Clupea harengus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN155123 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaClupeidae
GènereClupea
EspècieClupea harengus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

No s'ha de confondre amb l'arengada, que en pren el nom però es fa amb sardina en salmorra.

Morfologia modifica

De forma similar a la sardina, els mascles poden assolir 45 cm de llargària total i 0,68 kg de pes. Té el cos comprimit, la mandíbula inferior prominent, l'opercle llis i les parpelles adiposes poc marcades. La carena del ventre la té més marcada que la de la sardina. El dors és blau fosc, més clar a la part superior dels flancs. El ventre és argentat. L'opercle té tonalitats daurades. Les escates són grosses. No hi ha dimorfisme sexual.[3][4][5]

Ecologia modifica

 
Arengs joves menjant copèpodes.
 
Ous i larves d'areng

És comú a l'Atlàntic (des de les costes de Terranova, els Estats Units i Groenlàndia fins a les illes Britàniques, el mar del Nord i el mar Bàltic) i no es troba en aigües ibèriques.[6] Només viu a temperatures inferiors als 12 °C i fins als 360 m de fondària.[7]

Forma grans moles de molts individus per a defensar-se dels atacs dels depredadors,[8] amb migracions complexes tant a la recerca d'aliment com per a fresar. Pot viure fins a vint anys.[9]

Menja petits copèpodes planctònics, larves de mol·luscs i diatomees en el seu primer any de vida i després es nodreix fonamentalment d'amfípodes, gambetes pelàgiques i larves de crustacis decàpodes quan arriba a l'edat adulta.[10] Troba el seu menjar emprant el sentit de la vista.[11][12]

És sexualment actiu entre els tres i els nou anys.[13] Cap al mes de març migra de les profunditats cap a la superfície per reproduir-se i és el moment que s'aprofita per a pescar-lo. Cada població es reprodueix, pel cap baix, una vegada cada any.[11] La femella pon de 20.000 a 40.000 ous, els quals queden fixats amb mucus als fons de sorra o de grava. La incubació dura entre 10 i 40 dies (depenent de la temperatura de l'aigua)[12] i dels ous neixen uns alevins transparents i d'uns 5 mm de longitud.[14]

A banda de ser pescats pels humans (Homo sapiens), l'areng és depredat per una àmplia gamma d'espècies, com ara el bacallà (Gadus morhua), els túnids, la mòllera, Myoxocephalus octodecemspinosus, Gadus macrocephalus, el merlà, el rap americà (Lophius americanus), el rap blanc (Lophius piscatorius), el lluç platejat (Merluccius bilinearis), el lluç (Merluccius merluccius), Merluccius productus, l'halibut negre (Reinhardtius hippoglossoides), el tallahams (Pomatomus saltatrix), el salmó europeu (Salmo salar), Sebastes maliger, Sebastes nigrocinctus, Sebastes ruberrimus, Centropristis striata, Chelidonichthys gurnardus, el peix espasa (Xiphias gladius), Lycodes frigidus, Hippoglossoides platessoides, l'escorpí de mar d'espines curtes (Myoxocephalus scorpius), l'espinós (Gasterosteus aculeatus), Myxine glutinosa, el bec de serra gros (Mergus merganser), la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), el mascarell (Morus bassanus), la foca grisa (Halichoerus grypus), la foca de Groenlàndia (Phoca groenlandica), la foca comuna (Phoca vitulina), la tintorera (Prionace glauca), Amblyraja radiata, la clavellada (Raja clavata), la llunada fistonada (Sphyrna lewini), l'agullat (Squalus acanthias), l'ànec glacial (Clangula hyemalis), Loligo forbesi, la canana del nord (Illex illecebrosus), la marsopa comuna (Phocoena phocoena) i Eledone cirrhosa.[15]

És parasitat per Goussia clupearum, Eimeria sardinae, Ceratomyxa auerbachi, trematodes del gènere Hemiurus, nematodes (Hysterothylacium aduncum i Anisakis simplex) i Cryptocotyle lingua.[16][17]

Vàlua comercial i gastronòmica modifica

 
Flota dedicada a la pesca de l'areng a Bodø (Noruega)

L'areng va tenir, i encara el té, un paper molt important com a aliment bàsic a Europa i a Nord-amèrica. La seua pesca a Suècia es remunta al segle x i als Països Baixos cap a l'any 1167.[18] A l'edat mitjana (segle xiv) ja es va començar a posar-los en barrils de fusta en salmorra i la seua importància als Països Baixos fou tal que els habitants d'Amsterdam diuen que la seua ciutat la van construir sobre espines d'areng (haring).[19] Al segle xv, els Països Baixos i França van signar un tractat per dividir-se les zones de pesca d'aquest peix.[20] L'areng fou l'aliment principal de la Quaresma i s'anomenava «el blat de la mar».[21][Enllaç no actiu]

A la península Ibèrica es ven generalment fumat[22] i envasat en plàstic (no s'ha de confondre amb l'arengada que es ven en els típics barrils cilíndrics de fusta i que són sardines en salmorra), fresc, congelat, en conserva o salat. La seua carn és molt apreciada, tant pel seu gust com pel seu valor nutricional (és molt rica en greixos i té un alt contingut en àcids grassos omega 3, la qual cosa el converteix en un aliment molt cardiosaludable. A més és una font de proteïnes, seleni, fòsfor, iode, vitamina D i algunes vitamines del grup B -niacina i riboflavina-).[14][23] També es pot trobar envasat en flascons transparents, conservats en vinagre molt suau, en filets enrotllats que envolten ceba dolça i cogombres anomenats roll-mops i que són molt populars al nord d'Europa.[24][Enllaç no actiu]

Pel que fa a l'Amèrica del Nord, els nadius americans van ésser els primers a emprar un sistema de rescloses per a la captura de l'areng, ja que era difícil la seua pesca amb els mètodes tradicionals que feien servir fins aleshores (ganxos o llances).[9]

Galeria modifica

  •  
    Simulació de l'estratègia de captura de copèpodes per part dels arengs.
  •  
    Clupea harengus harengus
  •  
    Arengs fumats
  •  
  •  
    Areng marinat amb ceba i galetes salades
  •  
    Un pescador venent arengs fumats a Hèlsinki (Finlàndia).
  •  
    Segell alemany de 1964 mostrant un areng.
  •  
    Pesca medieval de l'areng a Escània (publicat el 1555)
  •  
    Clupea harengus

Referències modifica

  1. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  2. ↑ Domanico, M., R. Phillips, J. Schweigert. 1996: Sequence variation in ribosomal DNA of Pacific (Clupea pallasii) and Atlantic herring (Clupea harengus). Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Sciences, 53: 2418-2423.
  3. ↑ Whitehead, P.J.P. 1985. FAO species catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
  4. ↑ Robins, C.R.; G.C. Ray (1986). A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. pp. 354 p.
  5. ↑ Bigelow, H.B.; M.G. Bradbury, J.R. Dymond, J.R. Greeley, S.F. Hildebrand, G.W. Mead, R.R. Miller, L.R. Rivas, W.L. Schroeder, R.D. Suttkus i V.D. Vladykov (1963). Fishes of the Western North Atlantic. 3ª part. New Haven, Sears Found. Mar. Res., Yale Univ.
  6. ↑ El Maestro Pescador Arxivat 2009-04-06 a Wayback Machine. (castellà)
  7. ↑ Coad, B.W., i J.D. Reist (2004). «Annotated list of the arctic marine fishes of Canada». Can. MS Rep. Fish Aquat. Sci. 2674:iv: +112 p.
  8. ↑ Blaxter, J.H.S. (1990): «The herring». Biologist 37 (1): 27-31.
  9. ↑ 9,0 9,1 Animal Diversity Web (anglès)
  10. ↑ Blaxter, J.H.S. (1990). «The herring». Biologist 37 (1): 27-31.
  11. ↑ 11,0 11,1 Whitehead, P.J.P., 1985.
  12. ↑ 12,0 12,1 Bigelow, H., W. Schroeder. 1953. Fishes of the Gulf of Maine. Fishery Bulletin of the Fish and Wildlife Service, 74: 88-99.
  13. ↑ Muus, B.J.; J.G. Nielsen (1999). Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca, pp. 340 p.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Areng». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. ↑ FishBase (anglès)
  16. ↑ Bigelow, H.B.; M.G. Bradbury, J.R. Dymond, J.R. Greeley, S.F. Hildebrand, G.W. Mead, R.R. Miller, L.R. Rivas, W.L. Schroeder, R.D. Suttkus i V.D. Vladykov (1963). Fishes of the Western North Atlantic. 3ª part. Sears Found. Mar. Res., Yale Univ. New Haven, Connecticut, Estats Units.
  17. ↑ Tolonen, A., E. Karlsbakk. 2003. The parasite fauna of the Norwegian spring spawning herring (Clupea harengus L.). ICES Journal of Marine Science, 60: 77-84.
  18. ↑ Alheit, J., E. Hagen. 1997. Long-term climate forcing of European herring and sardine populations. Fisheries Oceanography, 6:2: 130-139.
  19. ↑ In praise of the humble herring - The Independent (anglès)
  20. ↑ Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 74.
  21. ↑ Fish on Friday - The South West Maritime History Society Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  22. ↑ Sánchez Zapata, E.; Fernández-López, J.; Sayas, E. et al. «Estudio orientativo para la caracterización colorimétrica de distintos productos de pescado ahumados y seco-salados presentes en el mercado español» (pdf) (en castellà). Óptica pura y aplicada, 41, 3, 2008, pàg. 273-279 [Consulta: 15 juliol 2023].
  23. ↑ www.fen.org (castellà)
  24. ↑ The Green Chronicle Arxivat 2009-05-05 a Wayback Machine. (anglès)

Bibliografia modifica

  • Almatar, S.M. 1984. Effects of acute changes in temperature and salinity on the oxygen uptake of larvae of herring (Clupea harengus) and plaice (Pleuronectes platessa). Mar. Biol. 80:117-124.
  • Checkley, D.M. Jr. 1984. Relation of growth to ingestion for larvae of Atlantic herring Clupea harengus and other fish. Mar. Ecol. (Prog. Ser.) 18:215-224.
  • Corten, A. 1999. The reappearance of spawning Atlantic herring (Clupea harengus) on Aberdean Bank (North Sea) in 1983 and its relationship to environmental conditions. Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Sciences, 56: 2051-2061.
  • Dalpadado, P., B. Ellertsen, W. Melle i A. Dommasnes 2000. Food and feeding conditions of Norwegian spring-spawning herring (Clupea harengus) through its feeding migrations. ICES J. Mar. Sci. 57(4):843-857.
  • Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8. Any 1990.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. 2905. ISBN 0-940228-47-5.
  • Fish, M.P. i W.H. Mowbray (1970). Sounds of Western North Atlantic fishes. A reference file of biological underwater sounds The Johns Hopkins Press, Baltimore, Estats Units.
  • Gibson, R.N. i I.A. Ezzi 1992. The relative profitability of particulate- and filter-feeding in the herring, Clupea harengus L. J. Fish Biol. 40(4):577-590.
  • Graham, J.J. i D.W. Townsend 1985. Mortality, growth, and transport of larval Atlantic herring Clupea harengus in Maine (EUA)|Maine coastal waters. Trans. Am. Fish. Soc. 114(4):490-498.
  • Grant, W. S. 1986: Biochemical genetic divergence between Atlantic, Clupea harengus, and Pacific, Clupea pallasi, Herring. Copeia 1986 (núm. 3): 714-719.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The Diversity of Fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997. ISBN 1-4051-2494-6.
  • Holliday, F.G.T., J.H.S. Blaxter i R. Lasker 1964. Oxygen uptake of developing eggs and larvae of the herring (Clupea harengus). J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 44:711-723.
  • Hubold, G. 1975. Das Wachstum des Buchan-Herings (Clupea harengus L.) in den Jahren 1955 bis 1973. Kiel University, Kiel, Alemanya. 51 p.
  • Jennings, S. i R.J.H. Beverton 1991. Intraspecific variation in the life history tactics of Atlantic herring (Clupea harengus L.) stocks. ICES J. Mar. Sci. 48:117-125.
  • Kiorboe, T. i P. Munk 1986. Feeding and growth of larval herring, Clupea harengus, in relation to density of copepod nauplii. Environ. Biol. Fish. 17:133-139.
  • Klinkhardt, M. 1986. Ergebnisse von Untersuchungen zur Schlupf- und Dottersackphase der Larven von Rügenschen Frühjahrsheringen (Clupea harengus L.). Fischereiforschung, Wiss. Schriftenreihe 24(2):28-30.
  • Klinkhardt, M. 1986. Gedanken zur Abhängigkeit der Laichentwicklung Rügenscher Frühjahrsheringe (Clupea harengus L.) von Umweltparametern. Fischereiforschung, Wiss. Schriftenreihe 24(2):22-27.
  • Klinkhardt, M.B. 1993. Cytogenetics of the herring (Clupea harengus L.). 2. Karyotypes of White Sea herring groups. Cytobios 75(302-303):149-156.
  • Laffaille, P., E. Feunteun i J.C. Lefeuvre (2000). Composition of fish communities in a European macrotidal salt marsh (the Mont Saint-Michel Bay, France) Estuar. Coast. Shelf Sci. 51(4):429-438.
  • Last, J.M. 1987. The food of immature sprat (Sprattus sprattus (L.)) and herring (Clupea harengus) in coastal waters of the North Sea. J. Cons. Int. Explor. Mer. 44(1):73-79.
  • Last, J.M. 1989. The food of herring, Clupea harengus, in the North Sea, 1983-1986. J. Fish Biol. 34:489-501.
  • Lough, R.C., G.R. Bolz, M. Pennington i M.D. Grosslein 1985. Larval abundance and mortality of Atlantic herring (Clupea harengus L.) spawned in the Georges Bank and Nantucket Shoals areas, 1971-1978 seasons, in relation to spawning stock size. J. Northwest Atl. Fish. Sci. 6:21-35.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000. ISBN 0-13-011282-8.
  • Munroe, Thomas, A. / Collette, Bruce B., i Grace Klein-MacPhee, eds. 2002. Herrings: Family Clupeidae. Bigelow and Schroeder's Fishes of the Gulf of Maine, Tercera edició. Smithsonian Institution Press. Washington D.C., Estats Units. 111-160. ISBN 1-56098-951-3.
  • Murdy, Edward O., Ray S. Birdsong, i John A. Musick 1997. Fishes of Chesapeake Bay Smithsonian Institution Press. Washington D.C., Estats Units. xi + 324. ISBN 1-56098-638-7.
  • Muus, B.J. i P. Dahlström (1974). Collins guide to the sea fishes of Britain and North-Western Europe Collins, Londres, Gran Bretanya. 244 p.
  • Nelson, J.S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p. ISBN 0-471-25031-7.
  • Parmanne, R. 1990. Growth, morphological variation and migration of herring (Clupea harengus L.) in the northern Baltic Sea. Finnish Fish. Res. 10:1-48.
  • Roberts, F.L. 1966. Cell culture of fibroblasts from Clupea harengus gonads. Nature 212:1592-1593.
  • Robins, Richard C., Reeve M. Bailey, Carl E. Bond, James R. Brooker, Ernest A. Lachner, et al. 1991. Common and Scientific Names of Fishes from the United States and Canada, Cinquena edició. American Fisheries Society Special Publication, núm. 20. American Fisheries Society. Bethesda, Maryland, Estats Units. 183. ISBN 0-913235-70-9.
  • Schopka, S.A. i G. Hempel 1973. The spawning potential of populations of herring Clupea harengus L. and cod Gadus morhua L. in relation to the rate of exploitation. Rapp. P.-v. Réun. Const. int. Explor. Mer 164:178-175.
  • Schubert, Ernst: Alltag im Mittelalter: Natürliches Lebensumfeld und menschliches Miteinander. 1. Auflage. Primus Verlag, Darmstadt, 2002, ISBN 3-89678-424-2.
  • Smith, W.G. i W.W. Morse 1993. Larval distribution patterns: early signals for the collapse/recovery of Atlantic herring Clupea harengus in the Georges Bank area. Fish. Bull., U.S. 91:338-347.
  • Turan, C., G.R. Carvalho i J. Mork 1998. Molecular genetic analysis of Atlanto-Scandian herring (Clupea harengus) populations using allozymes and mitochondrial DNA markers. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 78(1):269-283.
  • Vilcinskas, Andreas: Fische: Mitteleuropäische Süßwasserarten und Meeresfische der Nord- und Ostsee, BLV Verlagsgesellschaft, Múnic, 2000, S. 60, ISBN 3-405-15848-6.
  • Weber, W. 1970. Untersuchungen an den Beständen des Herings (Clupea harengus L.) der Westlichen Ostsee. Kiel University. 85 p.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. , ISBN 0-356-10715-9.

Enllaços externs modifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquidites
 Viquidites  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Areng&oldid=32728377»