Cap de l'oposició a Catalunya
El Cap de l'oposició a Catalunya és una figura institucional reconeguda per l'ordenament jurídic català que ve regulada per l'article 67 bis Reglament del Parlament de Catalunya de 22 de desembre de 2005.[1] Fou una proposta electoral materialitzada pel president Pasqual Maragall amb el Decret 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició,[2] actualment derogada i regulada per l'anteriorment citat article del Reglament, que atorga al líder del partit que encapçala l'oposició una sèrie de privilegis materials i honorífics.[3]
| Titular | Salvador Illa i Roca  des del 2021 |
|---|---|
| Tractament | Honorable |
| Nomenat per | president de la Generalitat de Catalunya |
| Jurisdicció | Catalunya |
| Estat | Espanya |
| Mandat | 4 anys |
| Creació | 13 abril 2004 |
Representació modifica
La figura del Cap de l'oposició l'exerceix el membre del Parlament de Catalunya que ocupa la presidència del grup parlamentari de l'oposició amb més escons al Parlament. L'empat a escons, si n'hi ha, es resol a favor del grup que hagi obtingut més vots a les eleccions. La presidència del Parlament declara la condició de cap de l'oposició per mitjà de resolució.[4]
Funcions modifica
- Ésser consultat, a iniciativa del president o presidenta de la Generalitat de Catalunya sobre els assumptes de més importància per a Catalunya.
- Proposar millores a l'acció de govern.
Drets modifica
- Rebre el tractament d'honorable senyor o honorable senyora.
- Ésser ordenat protocol·làriament al lloc immediatament posterior als ex-presidents de la Generalitat.
- Percebre les retribucions que determini el Parlament amb càrrec al seu pressupost.
- Disposar de mitjans humans i materials necessaris per a exercir les seves atribucions, dels quals l'ha de proveir el Parlament.
Llista dels Caps de l'oposició modifica
L'any 2004, el president Pasqual Maragall va regular la figura del Cap de l'oposició, essent el primer a exercir-la Artur Mas.[5] Els anteriors caps de l'oposició es consideren de facto.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Línia temporal modifica
Notes modifica
- ↑ Tot i que Arrimadas fou nomenada Cap de l'oposició formalment per Carme Forcadell el gener de 2016, va renunciar a rebre el tractament d'"honorable", a ser ordenada protocol·lària ment en el lloc posterior als expresidents de la Generalitat i també a percebre les retribucions específiques que es determinessin per la seva condició i a disposar dels mitjans personals i materials que se li atribueixen.[6]
Referències modifica
- ↑ Catalunya. Parlament. «Reglament del Parlament de Catalunya de 22 de desembre de 2005», 18-01-2006. [Consulta: 22 setembre 2015].
- ↑ «DECRET 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició. | Col·legi de Notaris de Catalunya» (en castellà). CNC. Arxivat de l'original el 2021-05-08. [Consulta: 22 setembre 2019].
- ↑ «Els privilegis del cap de l'oposició». elMón, 08-09-2015. Arxivat de l'original el 2019-09-22. [Consulta: 22 setembre 2019].
- ↑ «DECRETO 296/2004, de 25 de mayo, por el que se nombra al Honorable Señor Artur Mas i Gavarró jefe de la oposición». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 19 abril 2010].
- ↑ «La Generalitat regula per primer cop la figura del cap de l'oposició». 324, 13-04-2004 [Consulta: 16 maig 2018].
- ↑ «Forcadell declara Arrimadas cap de l'oposició al Parlament». 324.cat. [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ «El president declara Carlos Carrizosa (Cs) cap de l'oposició». Parlament de Catalunya. [Consulta: 5 gener 2020].