Warsage

Warsage (en való Warsèdge, neerlandès Weerst) és un antic municipi de Bèlgica a la Província de Lieja que el 1977 es va fusionar amb Dalhem. Té 1617 habitants i té una superfície de 834 ha.

Warsage

Antiga casa de la vila
Localització
50° 44′ 06″ N, 5° 46′ 08″ E
Estat	Bèlgica
Regió	Valònia
Província	província de Lieja
Districte	districte de Lieja
Municipi	Dalhem
Geografia
Superfície	8,34 km²
Identificador descriptiu
Codi postal	4608

Història

Panorama

Masia

El primer esment escrit Werste data del 1213, en un acte de Lotari d'Hochstaden al qual cedeix unes terres a l'església d'Àgata de Catània de Hocht que fa fundar l'abadia de Val-Dieu. La primera església va construir-se damunt les restes d'una vil·la romana abans de l'any 1000 i va conèixer al llarg del temps diverses eixamples i transformacions. Al segle xiii, el poble depenia de la juridicció de 's-Gravenvoeren dins del País de Dalhem, però els monjos de l'Abadia de Val-Dieu van comprar més de dos terços de les terres, dels quals unes masies molt importants: la Moinerie (de Monnikenhof) i les masies Heydt, Moldt i Sart. Només a la fi del segle xvi va esdevenir una senyoria independent.

El 1283 el duc Joan I de Brabant va conquerir la zona. El 1396 passà sota dominació borgonyona i s'integra a les Disset Províncies. Durant tot el segle tota la zona va ser víctima de moltes batalles i saquejos. Als segles xvi i xvii van seguir les batalles entre l'ocupant habsburguès castellà i més tard austríac d'un costat i els calvinistes insurrectes de les Set Províncies Unides. El 1648 tot el poble va ser devastat per les tropes neerlandesos i el 1684 les tropes francesos van incendiar-lo.

L'església i la font Fléchet

El Tractat de partició del 1661 va atorgar el poble a Castella. Al Tractat de Fontainebleau (1785) la república va cedir Warsage a Àustria en bescanvi per a parts del País de Valkenburg. La revolució francesa va suprimir el comtat de Dalhem. El 1815 passà al Regne Unit dels Països Baixos i el 1830 a Bèlgica. El 1906 va inaugurar-se una font a la plaça major, dedicada al centenari de la nissaga dels Fléchet, que de pare a fill van governar el poble durant més d'un segle. Des del 1905 tenia una estació que el connectava amb la línia 24. A l'inici servia pel transport del carbó de la mina de Trembleur, des del 1934 i fins a 1957 hi havia un servei de viatgers. Avui, només l'edifici i el nom de carrer rue de la Gare recorden aquest passat ferroviari. El 6 d'agost de 1914, a l'inici de la Primera Guerra Mundial les tropes prussianes van ocupar el poble, afusellar 14 cívils i incendiar 25 cases, sense cap raó. Aquest exaccions van repetir-se a vàris pobles de la zona i es diuen les atrocitats alemanyes.

Ara com antany, l'activitat principal del poble és l'agricultura amb la cultura típica del País d'Herve: fruita, bestiar, llet i els seus derivats. Molts habitants treballen a Visé i a Lieja. Des d'un cert temps, el poble coneix també una immigració de neerlandesos de Maastricht, atrets pels preus més baixos del sector immobiliari.

• 
  La torre fortficada de l'església de Pere
• 
  Centre públic d'acció social
• 
  Avinguda dels presoners
• 
  Monument pel cinquantenari de l'armistici del 1918

Llengua

Fins al segle xvii es parlava una variant limburguesa del neerlandès, que subsisteix en alguns topònims: Craesborn, Heydt, Moldt i patronímics…. A poc a poc el poble va francesitzar-se fins que al segle xix tothom parlava francès.

Persones

• José de l'Hotellerie de Fallois y Fernández de Heredia (1755-1809), baró de Warsage
• Roger Claessen (1941-1982), futbolista
• Emile Lejeune (1938), futbolista

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Warsage