Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 948 en que es nombrat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix (1209-1231), quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314).[1]
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | dinastia casa noble família  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 992 | ||||
| Fundador | Ermengol I d'Urgell | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1231 , Causat per: mort | ||||
La dinastia del Casal d'Urgell té origen en el Casal de Barcelona essent-ne una branca menor que aviat esdevindrà un casal de ple dret ja que es guanyarà la reputació.[1]
Historia
Sunifred II d'Urgell va morir el 948 sense descendència; aleshores, deixà el comtat al seu nebot Borrell II, comte de Barcelona, Girona i Osona. Ara bé, en el seu testament, Borrell II, mort el 992 va dividir l'herència entre els seus dos fills: Barcelona, Girona i Osona foren per a Ramon Borrell (992-1017), mentre que Urgell fou per a Ermengol I (992-1010) i aquest títol se separà de la línia principal del Casal de Barcelona. Amb Ermengol I, s'originà la primera dinastia d'Urgell, que regí el comtat des de finals del segle X fins a principis del segle XIII. Originalment, el comtat d'Urgell corresponia, més o menys, amb l'actual comarca de l'Alt Urgell. Ara bé, a partir del segle XI, arran del declivi del poder d'al-Àndalus motivat per la disgregació del califat de Còrdova en regnes de taifes, començà l'expansió territorial del comtat d'Urgell per terres fins aleshores dominades pels àrabs: poc després de l'any 1000, fou conquerida la regió de Ponts, la vall d'Artesa de Segreva ser annexionada durant els anys 1024-1026, igual com també van ser-ho les valls de Meià (1018-1020), Àger (1034-1048), de Santa Linya (1036), Cubells i Camarasa (1050), Guissona (1020-1024) i Agramunt (1070). La conquesta de la serra d'Almenara (1078) permeté incorporar al comtat els actuals Urgell Mitjà i Baix Urgell fins a Barbens i Linyola. El 1105, fou conquerida Balaguer, que acabaria esdevenint la capital del comtat. El 1130 van ser conquerits els castells de Castelló de Farfanya i Algerri. El 1149 el comte va participar en la conquesta de Lleida junt amb el comte de Barcelona i els comtes d'Urgell tindran la ciutat en feu fins al 1231 en què Aurembiaix hi va renunciar a favor de Barcelona.
És de destacar també que el 1096 Guillem, fill d'Ermengol IV, va heretar de la seva mare Adelaida el comtat de Forcalquier.[1]
Antecedents, Casa de Barcelona
- Borrell II de Barcelona (948 - 992), comte de Barcelona i comte d'Urgell. Pare d'Ermengol I d'Urgell.
Origen del Casal d'Urgell, Ermengol I d'Urgell
| 16. Sunifred I | ||||||||||||||||
| 8. Guifré el Pilós | ||||||||||||||||
| 17. Ermessenda | ||||||||||||||||
| 4. Sunyer I de Barcelona | ||||||||||||||||
| 9. Guinidilda d'Empúries | ||||||||||||||||
| 2. Borrell II de Barcelona | ||||||||||||||||
| 20. Odó I de Tolosa | ||||||||||||||||
| 10. Ermengol de Roergue | ||||||||||||||||
| 21. Garsenda d'Albí | ||||||||||||||||
| 5. Riquilda de Tolosa | ||||||||||||||||
| 11. Adelaida | ||||||||||||||||
| 1. Ermengol I d'Urgell | ||||||||||||||||
| 24. Odó I de Tolosa (=20) | ||||||||||||||||
| 12. Ramon II de Tolosa | ||||||||||||||||
| 25. Garsenda d'Albí (=21) | ||||||||||||||||
| 6. Ramon III de Tolosa | ||||||||||||||||
| 26. Guifré el Pilós (=8) | ||||||||||||||||
| 13. Guinidilda de Barcelona | ||||||||||||||||
| 27. Guinidilda d'Empúries (=9) | ||||||||||||||||
| 3. Letgarda de Tolosa | ||||||||||||||||
| 7. Garsinda de Roergue | ||||||||||||||||
Comtes del Casal d'Urgell
| Nom | Període | Relació | Mort i Sepultura | Nota | Escut del Casal d'Urgell |
|---|---|---|---|---|---|
| Ermengol I | 992-1011 | Fill de l'anterior | Fill de Borrell II de Barcelona | Escut escacat dels comtes d'Urgell | |
| Ermengol II | 1011-1038 | Fill de l'anterior | Segurament fou enterrat a Jerusalem, però
no hi ha constància de la seva sepultura |
||
| Ermengol III | 1038-1066 | Fill de l'anterior | 
| ||
| Ermengol IV | 1066-1092 | Fill de l'anterior | |||
| Ermengol V | 1092-1102 | Fill de l'anterior | |||
| Ermengol VI | 1102-1154 | Fill de l'anterior | |||
| Ermengol VII | 1154-1184 | Fill de l'anterior | Enterrat a Bellpuig de les Avellanes, traslladat el 1906 al museu The Cloisters de Nova York | ||
| Ermengol VIII | 1184-1209 | Fill de l'anterior | |||
| Aurembiaix | 1209-1231 | Filla de l'anterior | Pacta amb Jaume I que el faria hereu del comtat, però finalment
testa en favor del seu marit de Pere de Portugal. | ||
| Pere I | 1231 | Marit de l'anterior | Morí a les Illes Balears | El dia de la mort d'Aurembiaix bescanvia amb Jaume I el comtat per la senyoria de Mallorca. | |
| Jaume I el | 1231-1236 | Amistançat d'Aurembiaix | De 1835 fins a 1952 el seu sepulcre va estar a la Catedral de Tarragona. Enterrat al Monestir de Poblet |
Al morir sense descendents, Jaume I reconegué la possessió del comtat d'Urgell a Ponç IV de Cabrera. Un segle més tard, Ermengol X d'Urgell nomenà hereva universal la seva neboda Teresa d'Entença, casada amb l'infant Alfons el Benigne, fill de Jaume II el Just. Posteriorment, el primogènit, Jaume, renuncià a la Corona, els drets de la qual passaren al seu germà Alfons el Benigne, esdevingut rei a la mort del seu pare Jaume II (1327). El rei Alfons el Benigne (1327 - 1336) separà el comtat d'Urgell de l'herència del seu primogènit, l'infant Pere el Cerimoniós i el concedí al seu fill segon Jaume I d'Urgell.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Comtat d'Urgell». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 juny 2015].