Barićita
La barićita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la vivianita. Rep el nom en honor del professor Ljudevit Barić (1902-1984), mineralogista croat de la Universitat de Zagreb.
![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fórmula química | (Mg,Fe)₃(PO₄)₂·8H₂O |
Epònim | Ljudevit Barić (en) ![]() ![]() |
Localitat tipus | Rapid creek (en) ![]() ![]() |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.40 ![]() |
Dana | 40.3.6.2 |
Heys | 19.3.20 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 10,075Å; b = 13,416Å; c = 4,760Å; β = 104,87° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | blau clar, blau, incolor |
Exfoliació | perfecta en {010} |
Tenacitat | flexible |
Duresa | 1,5 a 2 |
Lluïssor | subvítria, resinosa, nacrada |
Color de la ratlla | blanc a blau clar |
Diafanitat | transparent |
Densitat | 2,35 a 2,42 g/cm³ (mesurada); 2,448 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,547 a 1,554 nβ = 1,553 a 1,564 nγ = 1,582 a 1,595 |
Birefringència | δ = 0,035 a 0,041 |
Pleocroisme | visible |
Angle 2V | mesurat: 55° a 60°, calculat: 60° a 62° |
Dispersió òptica | r < v feble |
Fluorescència | no fluorescent |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat ![]() |
Codi IMA | IMA1975-027 |
Símbol | Bć ![]() |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa barićita és un fosfat de fórmula química (Mg,Fe)₃(PO₄)₂·8H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2. És un mineral dimorf de la bobierrita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la barićita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
Formació i jaciments
modificaVa ser descrita gràcies a les mostres recollides a Rapid Creek i al riu Big Fish, al districte miner de Dawson, al Yukon (Canadà). Posteriorment també ha estat descrita a Nurmo, a la localitat de Seinäjoki (Ostrobòtnia del Sud, Finlàndia); a la regió de Marlborough (Illa del Sud, Nova Zelanda); i al massís de Kovdor (óblast de Múrmansk, Rússia). Aquests cinc indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
modificaA Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barićita |