Obre el menú principal

L'estibarseni és un mineral de la classe dels elements nadius. El nom ve del llatí stibium (antimoni) i arsenic. Es troba sovint barrejat amb arsènic o antimoni pur, i la descripció original de l'espècie, que data de l'any 1941, proposava fer servir el terme "estibarseni" pels minerals amb fórmula AsSb, i el terme "allemontita" per a les mescles. Des de l'any 1982, però, l'Associació Mineralògica Internacional considera "estibarseni" com a nom correcte, i "allemontita" com a sinònim. Si la barreja és rica en antimoni pot ser coneguda també com a "Allemontita I", o "Allemontita III" si és rica en arsènic.[3] Pertany al grup arsènic, juntament amb l'antimoni i el bismut.[4] La localitat tipus d'aquest mineral és Varuträsk, Västerbotten (Suècia).

Infotaula de mineralEstibarseni
Stibarsen-202015.jpg
Fórmula química AsSb
Epònim antimoni, arsènic i composició química
Localitat tipus Varuträsk Tradueix
Classificació
Categoria elements natius > metal·loides
Nickel-Strunz 10a ed. 1.CA.05
Nickel-Strunz 9a ed. 1.CA.05
Nickel-Strunz 8a ed. I/B.01
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Hàbit cristal·lí reniforme
Estructura cristal·lina a = 0.4025 nm, c = 1.084 nm, Z = 6
Simetria hexagonal
Grup espacial space group 166 Tradueix
Color blanc, gris, blanc grisenc, blanc vermellós
Exfoliació perfecte
Duresa 3 a 4
Lluïssor metàl·lic
Color de la ratlla negre grisenc
Diafanitat opaca
Gravetat específica 5,8 – 6,2 (mesurada); 6,37 (calculada)
Altres característiques No fluorescent, no magnètic
Varietats més comunes
Bismutestibarseni Varietat amb contingut de bismut.[1]
Més informació
Estatus IMA aprovat i aprovat, nom preferit
Referències [2]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

 
Estructura cristal·lina comuna de: As, Sb i AsSb

L'estibarseni és una forma natural d'antimonur d'arsènic o d'arsenur d'antimoni. Cristal·litza en el sistema trigonal. Té una duresa a l'escala de Mohs que eoscil·la entre 3 i 4. L'estibarseni té la mateixa estructura cristal·lina que l'arsènic i l'antimoni, amb els valors intermedis dels paràmetres de xarxa. Aquesta estructura (grup espacial R3m No. 166) és descrita com hexagonal, trigonal i rombohedral a causa de la superposició entre aquests termes (vegeu sistema trigonal).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estibarseni pertany a "01.CA: Metal·loides i no metalls, elements del grup de l'arsènic" juntament amb els següents minerals: antimoni, arsènic, bismut, arsenolamprita, pararsenolamprita i paradocrasita.

FormacióModifica

L'estibaseni es troba en filons hidrotermals i en pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: arsènic, arsenolita, antimoni, kermesita, estibina, estibiconita, cervantita, esfalerita, siderita, calcita i quars.[5]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estibarseni  
  1. «Bismuthian Stibarsen» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2014].
  2. «Stibarsen» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2014].
  3. «Allemontite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2014].
  4. «Arsenic Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2014].
  5. «Stibarsen» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 23 gener 2014].