Eta de Capricorn (η Capricorni) és un estel binari a la constel·lació de Capricorn.[8][9] És també coneguda pel nom d'Armus, utilitzat només ocasionalment.[10] De magnitud aparent +4,86, s'hi troba a 158 anys llum del sistema solar

Infotaula objecte astronòmicEta de Capricorn
Tipusestrella binària, font astrofísica de rajos X, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A5V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCapricorn Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra60,2377 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi2,6 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,35 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,84 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.110 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi16,6009 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−25,294 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−28,702 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar63 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial23,8 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial8.300 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)21h 4m 24.2969s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-20° 8' 41.6692''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,01[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat24 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

L'estrella principal d'Eta de Capricorn és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus espectral A5V. Semblant a Sheratan A (β Arietis) o a Alya A (θ Serpentis), té una temperatura superficial de 8.081 K. La seva lluminositat és 26 vegades superior a la lluminositat solar i posseeix una massa 2,08 vegades major que la del Sol.[11] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 61 km/s.[12]

De la seva companya estel·lar —visualment a 0,30 segons d'arc— sol se sap que té magnitud +7,39 i que completa una òrbita al voltant de la seva brillant companya cada 28 anys. A més, l'òrbita és considerablement excèntrica (ε = 0,39).[13] L'edat d'aquesta binària s'estima en 500 milions d'anys.[14]

Quant a la composició química del sistema, la relació oxigen/hidrogen és un poc inferior a la solar ([O/H] = -0,10), sent el seu contingut metàl·lic també menor que en el Sol ([Fe/H] = -0,21). A excepció del sodi, l'abundància relativa del qual és comparable a la del nostre estel, altres elements avaluats com a silici, calci o bari mostren nivells per sota dels solars.[15]

Referències modifica

  1. Anne Cowley «A study of the bright A stars. I. A catalogue of spectral classifications» (en anglès). Astronomical Journal, abril 1969, pàg. 375–406. DOI: 10.1086/110819.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  5. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. 7,0 7,1 «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
  8. Eta Capricorni Arxivat 2011-11-16 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  9. «IDS 20587-2015 AB -- Double or multiple star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
  10. Armus (The Fixed Stars)
  11. Zorec, J.; Royer, F. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics, 537, 2012. A120.
  12. Takeda, Yoichi; Kang, Dong-Il; Han, Inwoo; Lee, Byeong-Cheol; Kim, Kang-Min «Can Sodium Abundances of A-Type Stars Be Reliably Determined from Na I 5890/5896 Lines?». Publications of the Astronomical Society of Japan, 61, 5, 2009. pp. 1165-1178.
  13. Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 869-879.
  14. D. E. Trilling, G. Bryden, C. A. Beichman, G. H. Rieke, K. Y. L. Su, J. A. Stansberry, M. Blaylock, K. R. Stapelfeldt, J. W. Beeman & E. E. Haller «Debris Disks around Sun-like Stars». The Astrophysical Journal, 674, 2, 2008. pp. 1086-1105.
  15. Takeda, Yoichi; Kang, Dong-Il; Han, Inwoo; Lee, Byeong-Cheol; Kim, Kang-Min «Can Sodium Abundances of A-Type Stars Be Reliably Determined from Na I 5890/5896 Lines?». Publications of the Astronomical Society of Japan, 61, 5, 2009. pp. 1165-1178.