Obre el menú principal

Eugenio de Gaminde y Lafont

militar i polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Eugenio Gaminde)

Eugenio Gaminde y Lafont (La Corunya, 30 d'abril de 1812Madrid, 29 d'octubre de 1878) va ser un militar i polític espanyol, ministre de Guerra i capità general de Catalunya durant el sexenni democràtic.

Infotaula de personaEugenio de Gaminde y Lafont
Paris-eugenio gaminde.png
Nom original (es) Eugenio Gaminde
Biografia
Naixement 30 d'abril de 1812
La Corunya
Mort 29 d'octubre de 1878(1878-10-29) (als 66 anys)
Madrid
Coat of Arms of the Former 4th Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità General de Catalunya
1869 – 1872

1872 – 1873
Coat of Arms of Spain (1871-1873) Pillars of Hercules Variant.svg  Ministre de Guerra
21 de desembre de 1871[1] – 8 d'abril de 1872
President Práxedes Mateo Sagasta
Activitat
Ocupació Tinent general
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nasqué a la Corunya, fill del bilbaí Manuel Ramón Gaminde Olea i de Zoa Lucía Lafont Larrauri. Es casà amb Delfina Mier Chaves (morta el 1887).[2] La seva carrera militar començà en la Primera Guerra Carlista i -després- en 1859 en la guerra d'Àfrica al Marroc.

Va donar suport la revolució de 1868, i de 1869 a 1872 fou nomenat Capità General de Catalunya. Durant el seu mandat va combatre la insurrecció federalista a La Bisbal de 1869 i reprimí durament la revolta de les Quintes (1870).[3][4] Entre desembre de 1871 i febrer de 1872 va ser ministre de la Guerra en el primer govern de Práxedes Mateo Sagasta.[1] Entre 1872 i 1873 fou novament Capità General de Catalunya. Fou escollit senador per Saragossa en 1872-1873 i per Biscaia en 1877-1878, durant la restauració borbònica.[5]

Cultura popularModifica

Sembla que la seva actuació en la revolta de les Quintes va inspirar al músic i poeta Joan Llongueras i Badia la cançó infantil El general Bum-Bum, versionada en 1971 per La Trinca al disc L'orgue de gats.[6] També apareix al llibre Set dies de Gràcia (Rosa dels Vents, 2014), de Carla Gràcia Mercadé, narració novel·lada de la setmana de revolta de les quintes a la vila de Gràcia.[7]

ReferènciesModifica