Felip V de França

Felip V de França
	;
Nom original	(fr) Philippe V de France
Biografia
Naixement	1293 ; Vincennes
Mort	3 gener 1322 (28/29 anys); Abadia de Longchamp
Causa de mort	Causes naturals (Infecció )
Sepultura	basílica de Saint-Denis
Rei de França
	19 novembre 1316 – 3 gener 1322 ; ← Joan I de França – Carles IV de França →
Sobirà de Navarra
	19 novembre 1316 – 3 gener 1322 ; ← Joan I de França – Carles IV de França →
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	governant
Altres
Títol	Rei de França ; Rei de Navarra
Família	Dinastia Capet
Cònjuge	Joana II de Borgonya (1307, 1307 (Gregorià)–1322)
Fills	Joana III de Borgonya, Margarida I de Borgonya, Isabelle de France, Blanche de France
Pares	Felip IV de França i Joana I de Navarra
Germans	Elisabet de França, Carles IV de França i Lluís X de França

Felip V de França i II de Navarra el Llarg (en francés Philippe V de France, Philippe II de Navarre o Philippe V le Long), (1293 - Abadia de Longchamp, 3 de gener de 1322), fou comte de Borgonya (1315-1322); regent de França i Navarra (1316) i rei de França i Navarra (1316-1322).

Orígens familiars modifica

Va néixer el 1293 sent el quart fill del rei Felip IV de França i la reina Joana I de Navarra.^[1]

Era net per línia paterna del rei Felip III de França i la princesa Elisabet d'Hongria, i per línia materna d'Enric I de Navarra i Blanca d'Artois. Fou germà dels reis Lluís X i Carles IV.

Núpcies i descendents modifica

Es casà el gener de 1307 amb la comtessa Joana II de Borgonya, comtessa d'Artois i comtessa de Borgonya, filla d'Otó IV de Borgonya i Matilda d'Artois. D'aquesta unió van néixer:

la princesa Joana III de Borgonya (1308-1347), comtessa de Borgonya, casada el 1318 amb Eudes IV de Borgonya, duc de Borgonya
la princesa Margarida I de Borgonya (1309-1382), comtessa de Borgonya, casada el 1320 amb Lluís I de Flandes
la princesa Isabel de França (1312-1348)
la princesa Blanca de França (1314-1358), religiosa
el príncep Felip de França (1316-1317)

Ascens al tron modifica

El 1316 a la mort del rei Lluís X de França, germà gran de Felip, es van produir greus disputes per la successió al tron. Lluís havia deixat una filla, Joana de Navarra, i un infant que encara no havia nascut. A l'espera de descobrir el sexe de l'infant, Felip V es va convertir en regent del regne durant els 5 mesos d'embaràs de la reina vídua.

Al néixer un infant mascle, Joan I de França, aquest fou proclamant immediatament rei i successor de Lluís X, amb el seu oncle Felip a la regència. Per desgràcia l'infant morí cinc dies després de néixer. Joana de Navarra reclamà els seus drets però la Llei Sàlica li impedia poder regnar a França, però no al Regne de Navarra, però les seves demandes no foren ateses i Felip V fou nomenat rei. Agnès de França i de Provença va considerar l'ascens al tron de Felip com una usurpació i va exigir una assemblea de parells, que Felip V va acceptar. Al febrer es va reunir una assemblea de prelats, senyors, burgesos de París i doctors de la universitat, coneguts com els Estats Generals de 1317. Felip V els va demanar que escrivissin un argument que justifiqués el seu dret al tron de França. Aquestes “declaracions generals” coincidien en declarar que “Les dones no triomfen al regne de França”, formalitzant la usurpació de Felip i la impossibilitat per a una dona de pujar al tron de França, principi vigent fins a la fi de la monarquia.^[2]

Felip V fou un governant enèrgic, decidit i intel·ligent. Així va lluitar per abolir els privilegis de la noblesa, acabant així progressivament amb el sistema feudal de l'època i aconseguint un poder reial centralitzat.

Durant el seu regant va promulgar, redactar i firmar gran quantitat d'ordenances, edictes i dispossicions reials. Va iniciar l'existència de la Cambra de Comptes, que permetria sanejar l'administració pública.

Va continuar la Guerra de Flandes, iniciada pel seu pare, i el 1320 va adquirir diversos territoris flamencs un cop finalitzada aquesta. Continuant la política del seu pare va imposar elevats impostos als jueus.

Va morir el 3 de gener de 1322 a la ciutat de Longchamps i fou enterrat a la Basílica de Saint-Denis. Per la mort dels seus fills mascles la corona passà al seu germà petit.