Obre el menú principal

Felip d'Hainaut, conegut com a Felip I el Noble o Felip I de Namur (nascut el 1175, mort el 1212) fou marquès i comte de Namur de 1195 a 1212. Era el segon fill de Balduí V comte d'Hainaut i de Namur, i de Margarida de Flandes o Margarida d'Alsàcia, comtessa de Flandes.

Infotaula de personaFelip I el Noble
Filip namur 1210.jpg
Biografia
Naixement 1174 (Gregorià)
Valenciennes
Mort 15 octubre 1212 (37/38 anys)
Valenciennes
Causa de mort Disenteria
Lloc d'enterrament Namur
Activitat
Ocupació Sobirà
Altres
Títol Comte
Família Casa de Flandes
Cònjuge Maria de França i de Merània (1206–1212 (Gregorià))
Pares Balduí V d'HainautMargarida I de Flandes
Germans Violant de Flandes, Isabel d'Hainault, Balduí I de Constantinoble i Enric I de Flandes
Modifica les dades a Wikidata

El seu pare tenia el comtat de Namur per herència del seu propi oncle Enric el Cec, que, sense fills, l'havia designat com a hereu el 1165. Posteriorment, Enric el Cec va tenir una filla, Ermesinda i va voler anul·lar la donació. Balduí es va aixecar llavors en armes, va vèncer a Enric 1190 i va dominar el comtat de Namur, al qual es van agregar tres comtats: el comtat d'Hainaut, el comtat de la Roche i el comtat de Durbuy, i el territori resultant fou erigit per l'emperador Enric VI en el marquesat o macgraviat dit de Namur (1194), que no va persistir més que fins al 1195 (quan Balduí V va morir) tot i que després els comtes de Namur apareixen sovint esmentat com a marquesos.

En el seu testament va llegar al seu segon fill Felip el comtat de Namur, amb la condició que el comtat/marquesat de Namur seria vassall del comtat d'Hainaut. Felip va alterar les armes de Flandes amb l'addició d'una banda de gules. Però Teobald I de Bar, qui s'havia casat amb Ermesinda no s'havia donat per vençut i va atacar a Felip de Namur. Es van enfrontar en una guerra que va durar tres anys, fins que el tractat de Dinant signat el 26 de juliol de 1199 va reconèixer la possessió de Namur a Felip.

Felip va exercir la regència del comtat de Flandes i del comtat d'Hainaut, en absència del seu germà gran Balduí VI d'Hainaut (1171 † 1205) que havia marxat a la Croada i després durant la minoria de les seves nebodes Joana i Margarida. En la guerra contra França, va ser fet presoner i no va recuperar la llibertat fins a casar-se amb Maria de França, filla de Felip August i d'Inés de Merania, i l'enviament de les seves nebodes, com a ostatges, a la cort de França. Els flamencs i els hennuyers (gent d'Hainaut) indignats es van revoltar i el van obligar a renunciar a la regència dels dos comtats.

Dins del comtat de Namur, es va mostrar pacífic, religiós i promotor del desenvolupament social. També va intervenir com a mediador entre els diferents senyors en guerra. Afectat per disenteria, va morir el 9 d'octubre de 1212 a Valenciennes.

La seva germana Violant d'Hainaut, comtessa d'Auxerre i Tonnerre, esposa de Pere II de Courtenay, va esdevenir comtessa/marquesa de Namur, títol agafat pel seu marit el 1212, però abandonat quan es va convertir en emperador de Constantinoble.

Només es coneix un model de segell i contrasegell de Felip I, que és un segell eqüestre emprat des de 1200 a 1212, el qual porta un escut en el que estan representats els tres galons d'Hainaut. En la cara de contrasegell hi ha un lleó trencat per una franja diagonal: aquest lleó era el de Flandes que va agafar del seu germà Balduí IX afegint la diagonal de cadet, i que es convertirà en les armes del marquesat de Namur.

AscendènciaModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
32. Balduí VI de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
16. Balduí II d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
33. Riquilda d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
8. Balduí III d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Ida de Lovaina.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Balduí IV d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Gerard I de Gueldre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Iolanda de Wassemberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
38. Guillem VII de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
19. Clemència d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
39. Ermesinda
 
 
 
 
 
 
 
2. Balduí V d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Godofreu I de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Alix de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
44. Giselbert de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
22. Conrad I de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Ermesinda de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
46. Guillem VII de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
23. Clemència d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
47. Ermesinda
 
 
 
 
 
 
 
1. Felip I de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
48. Gerard de Bourzonville
 
 
 
 
 
 
 
24. Gerard I de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
49. Gisela
 
 
 
 
 
 
 
12. Teodoric II de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
50. Albert I de Namur
 
 
 
 
 
 
 
25. Hedwiga de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
51. Ermengarda de Baixa Lorena
 
 
 
 
 
 
 
6. Teodoric d'Alsàcia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
52. Balduí V de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
26. Robert I de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
53. Adela de França
 
 
 
 
 
 
 
13. Gertrudis de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
54. Bernat II de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
27. Gertruda de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
55. Eilika de Schweinfurt
 
 
 
 
 
 
 
3. Margarida d'Alsàcia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
56. Jofré II del Gâtinais
 
 
 
 
 
 
 
28. Folc IV d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
57. Ermengarda d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
14. Folc V d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
58. Simó I de Montfort
 
 
 
 
 
 
 
29. Bertrada de Montfort
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
59. Agnes d'Évreux
 
 
 
 
 
 
 
7. Sibil·la d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
60. Joan de Baugency
 
 
 
 
 
 
 
30. Elies I del Maine
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
61. Paula del Maine
 
 
 
 
 
 
 
15. Eremburg del Maine
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
62. Gervais de Château-du-Loir
 
 
 
 
 
 
 
31. Matilde de Château du Loir
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

BibliografiaModifica


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felip I el Noble