Fernet
Fernet és una beguda destil·lada italiana (amaro) aromàtica tipus bíter. S'elabora a partir d'un seguit d'herbes i espècies que varien segons la marca, però que normalment inclou mirra, ruibarbre, camamilla, cardamom, àloe i safrà,[1] amb una base d'aiguardent destil·lat de raïm.
 | |
| Tipus | amaro (en)   |
|---|---|
| Origen | Itàlia |
El fernet se sol servir com a digestiu després d'un àpat i es pot mesclar amb cafè. Normalment conté un 45% de grau alcohòlic i es pot servir a temperatura ambient o amb gel.
Popularitat
modificaEl fernet és força popular a l'Argentina.[2] El país sud-americà consumeix més del 75% de tot el fernet produït a nivell mundial[3] i té l'única destil·leria de Fratelli Branca fora d'Itàlia.[2] Com que tradicionalment es barreja amb Coca-Cola, fernet també ha contribuït a convertir l'Argentina en un dels majors consumidors d'aquest refresc al món.[3] El fernet con coca és tan omnipresent a l'Argentina que s'ha descrit com «la beguda no oficial del país» i també s'anomena fernando o fernandito.[2][4][5]
.jpg)
El fernet va ser introduït a l'Argentina pels ciutadans italians durant la gran onada d'immigració europea al país de finals del segle xix i principis del segle xx.[6] Està particularment associat a la província de Còrdova, que ha estat considerada «la capital mundial del fernet», on s'hi consumeixen gairebé tres milions de litres anuals que representen poc menys del 30% del consum nacional.[7] La producció nacional ronda els 25 milions de litres, amb un 35% venut a la ciutat i província de Buenos Aires. Fernet-Branca és, amb diferència, la marca més popular del país, liderant el mercat i assolint un estatus gairebé mític entre els argentins.[4] Altres marques populars són 1882, Capri, Ramazzotti i Vittone.[7]
La beguda va guanyar popularitat a partir de mitjans de la dècada del 1980 arran dels anuncis de Fratelli Branca als canals de televisió d'abast nacional.[8][9] El consum de fernet va seguir augmentant durant la primera dècada del segle xxi. A principis de la dècada del 2010, la popularitat del fernet relativament barat era tan alta que alguns bars de Buenos Aires el van eliminar dels seus menús per a fomentar el consum de begudes més cares.[6]
Als Estats Units d'Amèrica, la beguda ha estat popular a l'àrea de la badia de San Francisco des d'abans de la Llei seca. El 2008 San Francisco va representar el 25% del consum als EUA.[10] Els bars de San Francisco solen servir un colpet de fernet seguit d'un refresc de ginger ale.[1] A la República Txeca és popular la marca de de fabricació pròpia Fernet Stock, que es pren en forma de didal o com a part de diferents còctels.[11] Fernet es pot barrejar en còctels, tot i que el seu gust intens pot amagar altres ingredients. Pot substituir els bíters, per exemple, al còctel Fanciulli, que és un Manhattan amb fernet en comptes d'amarg d'Angostura.[12][13]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «The Myth of Fernet». , 07-12-2005. Arxivat 2007-02-21 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Compton, Natalie B. «How Fernet Took Over Argentina». Vice Media, 26-11-2018. [Consulta: 12 juny 2019].
- ↑ 3,0 3,1 Lahrichi, Kamilia. «Argentina loves its Fernet, a bitter Italian liquor». CNN Travel, 14-03-2017. [Consulta: 12 juny 2019].
- ↑ 4,0 4,1 «EBranca reconoce que la mezcla de fernet con Coca nació en Córdoba» (en castellà). La Voz del Interior, 03-05-2013. [Consulta: 20 març 2016].
- ↑ Rathbun, A. J.. Dark Spirits: 200 Classy Concoctions Starring Bourbon, Brandy, Scotch, Whiskey, Rum and Morse. Harvard Common Press, 2009, p. 207. ISBN 978-1-55832-427-5.
- ↑ 6,0 6,1 Petovel, Pablo. «Todo lo que hay que saber sobre el fernet» (en castellà). Día a Día. Contenidos Mediterráneos, 01-01-2013. [Consulta: 20 març 2016].
- ↑ 7,0 7,1 Marchetti, Nicolás. «Eligieron el mejor fernet de Argentina y no es el que estás pensando» (en castellà). La Voz del Interior, 15-10-2015. [Consulta: 20 març 2016].
- ↑ «Promos y Publicidades Canal 9 Argentina (1987/88)». Arxivat de l'original el 2024-08-14. [Consulta: 14 agost 2024].
- ↑ Vecino, Diego. «Fernet: una historia de amor argentina». Conexión Brando. La Nación. [Consulta: 11 desembre 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Curtis, Wayne The Atlantic, 11-2008.
- ↑ «O Společnosti - Stock Spirits» (en txec). www.stock.cz. [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ Felten, Eric «Making Bitter Fernet-Branca Much Easier to Swallow». Wall Street Journal, 03-01-2009.
- ↑ Henderson, Fergus. The Whole Beast: Nose to Tail Eating. Ecco, April 2004. ISBN 0-06-058536-6.