Florinda Chico

actriu espanyola

Florinda Chico Martín-Mora (Don Benito, 24 d'abril de 1926 - Madrid, 19 de febrer de 2011) va ser una actriu espanyola.

Infotaula de personaFlorinda Chico
Biografia
Naixement(es) Florinda Chico Martín-Mora Modifica el valor a Wikidata
24 abril 1926 Modifica el valor a Wikidata
Don Benito (Província de Badajoz) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 2011 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia cardiovascular Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu, vedet Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata –  2002 Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0157242 Allocine: 7302 Allmovie: p12810 TMDB.org: 144764
Discogs: 3601474 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Després de finalitzar els seus estudis va treballar en la seva terra natal com a modista, venedora i mecanògrafa.

Traslladada a Madrid, va emprendre la seva carrera artística sobre les taules en representacions de Revista. Els seus primers grans èxits li arriben amb l'obra El huevo i la revista La blanca doble (1947), al costat del trio còmic Zori, Santos y Codeso, després de cridar l'atenció del seu compositor Jacinto Guerrero. En els anys següents, s'incorpora a la companyia de Celia Gámez i conquesta importants triomfs en el gènere com La Cenicienta del Palace, Las siete llaves, Cinco minutos nada menos, Las cuatro copas i Los cuatro besos. De la revista passa a l'actuació teatral dramàtica quan en 1955, María Fernanda Ladrón de Guevara compta amb ella per a La Papirusa. Seguirien anys de treball sobre els escenaris, amb obres com Los caciques (1962), de Carlos Arniches, El sol en el hormiguero (1966), d'Antonio Gala o La enamorada del rey (1967), de Valle-Inclán.

En 1968 crea la seva pròpia companyia, amb la que estrena ¡Cómo está el servicio! (1968), d'Alfonso Paso,[1] i més endavant s'incorpora a la de Lina Morgan, amb la que actua a Pura, metalúrgica (1975) y Casta ella, casto él (1977). Actuà també a Jaque a la juventud (1965) de Julia Maura, El escaloncito (1970), al Teatro Maravillas;[2] Los malhechores del bien, de Jacinto Benavente; Julieta tiene un desliz (1982) o La rosa de papel i La cabeza del Bautista, de Valle-Inclán.[3] El 1985 triomfa de nou amb Mi tía y sus cosas (1985), interpretant la neboda de Rafaela Aparicio. Va representar la seva última obra en 2004, donant vida a la Reina Isabel II a Que me quiten lo bailao (la reina castiza), de Rafael Mendizábal.

Cinema modifica

Encara que va debutar al cinema en 1953, amb la pel·lícula Pasaporte para un ángel, de Javier Setó, no va ser fins a la segona meitat dels anys seixanta quan va aconseguir una enorme popularitat arribant a convertir-se en una de les més habituals actrius secundàries del cinema espanyol.

No va trigar a adoptar un estereotip, molt determinat pel seu físic de matrona corpulenta, que reflectia la dona castissa i en molts casos xarona i que l'enquadrava en papers de "senyora estupenda" o, sobretot, mestressa de casa o minyona rondinaire al costat de Rafaela Aparicio. Els papers que va representar van reiterar, doncs, un arquetip que va trobar encaix en pel·lícules còmiques molt de l'estil de les quals roda Mariano Ozores, a les ordres de la qual va arribar a treballar en 22 títols.

A vegades, no obstant això, es va apartar del gènere còmic, amb incursions en films de factura dramàtica com Gusanos de seda (1976) de Francisco Rodríguez, Cría cuervos (1976), de Carlos Saura o La casa de Bernarda Alba (1987), de Mario Camus.

Televisió modifica

En la seva filmografia és també habitual trobar-la formant tàndem artístic amb Rafaela Aparicio, que es va encasellar en papers similars, amb la qual va coincidir per primera vegada interpretant a sengles criades en la sèrie de TVE La casa de los Martínez (1967). Habitual també en sèries de televisió, va intervenir a La tía de Ambrosio (1971), Los maniáticos (1974), Este señor de negro (1975-1976), d'Antonio Mercero, Taller mecánico (1991), El sexólogo (1994), Makinavaja (1995-1996) i La casa de los líos (1996-2000).

Ràdio modifica

Entre 1957 i 1960 va treballar en el Quadre d'actors de la Cadena SER, amb obres com La illustre fregona, de Miguel de Cervantes

Defunció modifica

A l'edat de 84 anys, va morir a causa d'una aturada cardíaca derivada d'una pneumònia. La notícia de la seva defunció va ser transmesa als mitjans de comunicació pel seu marit.[4]

Memòria modifica

Al costat d'altres actrius de la seva generació com Gracita Morales i Rafaela Aparicio, Florinda Chico és especialment volguda i recordada en la cultura espanyola per personatges costumistes que reflecteixen les tradicions en les llars i les famílies.

Premis modifica

La seva dilatada trajectòria professional va ser reconeguda amb la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball (1997),[5] la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2002) i la Medalla d'Extremadura (2003).[6]

Filmografia modifica

Pel·lícules modifica

Referències modifica

  1. «Cartel de "¡Cómo está el servicio!"». Diari ABC, 25-01-1968. [Consulta: 3 maig 2011].
  2. «El escaloncito, de Turner y de Bellido en el Maravillas». Diari ABC, 20-12-1970. [Consulta: 25 octubre 2011].
  3. «Florinda Chico, una actriz apta para todos los papeles». El País, 20-02-2011 [Consulta: 20 febrer 2011].
  4. «Muere la actriz Florinda Chico.». elmundo.es, 19-02-2011 [Consulta: 19 febrer 2011].
  5. «Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo BOE», 19-12-1997. [Consulta: 14 agost 2019].
  6. «Medalla de Extremadura», 29-07-2003. Arxivat de l'original el 2019-08-14. [Consulta: 14 agost 2019].