Francisco Javier de Ulloa y Remírez de Laredo

Francisco Javier de Ulloa y Remírez de Laredo (Isla de León, avui San Fernando (Cadis), 17 d'agost de 1777Madrid, 1855) va ser un militar i polític espanyol, ministre durant la minoria d'Isabel II d'Espanya.

Infotaula de personaFrancisco Javier de Ulloa y Remírez de Laredo
Nom original(es) Francisco Javier de Ulloa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 agost 1777 Modifica el valor a Wikidata
San Fernando (Província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Mort1855 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Madrid
  Ministre de Marina, Comerç i Ultramar
15 d'octubre de 1832 – 16 de novembre de 1833

1 d'octubre de 1837 – 16 de desembre de 1837
  Ministre de la Governació
26 de novembre de 1837 – 16 de desembre de 1837
Activitat
Ocupacióoficial naval, militar, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
Branca militar Armada Espanyola
Rang militar Capità general
ConflicteBatalla de Trafalgar
Guerra del francès
Guerres d'independència hispanoamericanes
Premis

Biografia modifica

Era fill del marí Antonio de Ulloa i de la dama Francisca Remírez de Laredo y Encalada, filla del I comte de San Javier i Casa Laredo. En 1787 ingressà com a guardiamarina i ingressà a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. El 1790 ascendí a alferes de fragata i el 1793 va participar en el desembarcament de Toló. El 1794 ascendí a alferes de navili el 1797 va prendre part en el combat del cap de São Vicente i en la defensa de Cadis sota les ordres de Mazarredo. En 1802 ascendí a tinent de fragata i en 1805 va combatre en la batalla de Trafalgar a bord del Príncipe de Asturias amb Federico Gravina. Va combatre a la guerra del francès i durant les guerres d'independència hispanoamericanes participà en l'atac a Buenos Aires i Montevideo. El 1811 fou ascendit a capità de fragata, el 1822 a capità de navili i el 1825 a brigadier. En 1827 fou nomenat vocal de la Junta de l'Armada i d'octubre de 1832 a desembre de 1833 fou ministre de Marina, durant la darrera etapa del regnat de Ferran VII d'Espanya.[1]

A la mort del rei fou nomenat comandant del Departament de Cadis i fou elegit diputat per Cadis a les Corts de 1834.[2] En 1837 va acceptar ser ministre de Marina sota el govern d'Eusebio de Bardaxí y de Azara. En 1839 fou ascendit a tinent general i el 1843 fou governador interí de Cuba. En 1848 va ser nomenat director general interí de l'Armada. En 1852 va ser promogut a capità general de l'Armada.[3]

Referències modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Luis María Salazar y Salazar
Evaristo Fernández de San Miguel
Ministre de Marina, Comerç i Ultramar
 

1832-1833
(octubre-desembre) 1837
Succeït per:
José Raúl Tijerina de la Santa Cruz
Manuel de Cañas-Trujillo y Sánchez
Precedit per:
Rafael Pérez
Ministre de la Governació
 

(novembre-desembre) 1837
Succeït per:
Joaquín José de Muro y Vidaurreta