Georges d'Armagnac
Georges d'Armagnac (Avinyó, 1501 - idm. 10 de juliol de 1585) fou un diplomàtic i home d'església francès del segle xvi.
Era fill de Pierre d'Armagnac; protegit pel cardenal Louis d'Amboise, tingué per mestre a Pierre Gilles d'Albi. Mercès al suport de Joan IV d'Alençon, figurà en la cort de Francesc I; el 1528 fou ambaixador a Venècia, l'any següent se li donà el bisbat de Rodez; el 1544 fou elegit cardenal, i prengué part en la elecció del papa Juli II i posteriorment se'l nomenà tinent general del rei a Tolosa, ciutat de la qual també en fou arquebisbe.
Protegí les ciències i les lletres i va escriure Statuta synodalia ecclesiae Ruthenensis (Lió, 1556) i unes cartes publicades el 1874 amb el títol de Lettres inèdites du cardinal d'Armagnac.
Càrrecs eclesiàstics
modificaFou successivament bisbe de Rodez, arquebisbe de Tours, arquebisbe de Tolosa de Llenguadoc, després d'Avinyó. Fou elevat a cardenal el 19 de desembre de 1544 pel papa Pau II.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 6, pàg. 273. (ISBN 84-239-4506-5)