Obre el menú principal

Gran Premi de la muntanya al Giro d'Itàlia

edició recent Giro d'Itàlia de 2019
Mallot blau
Mallot blau
Història
Primera edició 1933
Nombre d'edicions 82 (fins al 2019)
Categoria Classificació de la muntanya
Cursa Giro d'Itàlia
Palmarès
Primer guanyador  Alfredo Binda (ITA)
Més victòries  Gino Bartali (ITA) (7)
Últim Guanyador  Giulio Ciccone (ITA)

El Gran Premi de la muntanya del Giro d'Itàlia és una classificació secundària del Giro d'Itàlia que recompensa el ciclista que obté més punts en passar pels cims dels diferents ports de muntanya de què consta la cursa. El ciclista és recompensat amb un mallot de color verd (Maglia verde) entre 1974 i 2011. Des del 2012 el mallot passa a ser de color blau (Maglia azzurra) per l'arribada d'un patrocinador.[1]

HistòriaModifica

La classificació va iniciar-se l'any 1933, però no serà fins al 1974 quan el líder de la classificació de la muntanya porti la maglia verda. Cada ascensió atribueix uns punts segons la dificultat del port. Des del 2012 el mallot distintiu passà a ser de color blau.

Es coneix com a Cima Coppi al punt més alt de tot el Giro, i va ser establerta l'any 1965 per honorar a l'Airone.

En la història del Giro, la combinació maglia rosa + maglia verda ha estat obtinguda per Alfredo Binda (1933), Gino Bartali (1936, 1937, 1946), Giovanni Valetti (1938), Fausto Coppi (1949), Hugo Koblet (1950), Charly Gaul (1956, 1959), Eddy Merckx (1968, també maglia ciclamino de la classificació per punts) Andrew Hampsten (1988), Marco Pantani (1998) i Chris Froome (2018).

PalmarèsModifica

Palmarès per ciclistaModifica

Any Ciclista Equip Punts Altres mallots
1933   Alfredo Binda Legnano ?   Classificació general
1934   Remo Bertoni Legnano ? -
1935   Gino Bartali Frejus ? -
1936   Gino Bartali Legnano ?   Classificació general
1937   Gino Bartali Legnano ?   Classificació general
1938   Giovanni Valetti Frejus ?   Classificació general
1939   Gino Bartali Legnano ? -
1940   Gino Bartali Legnano ? -
1946   Gino Bartali Legnano ?   Classificació general
1947   Gino Bartali Legnano ? -
1948   Fausto Coppi Bianchi ? -
1949   Fausto Coppi Bianchi ?   Classificació general
1950   Hugo Koblet Guerra ?   Classificació general
1951   Louison Bobet Bottecchia ? -
1952   Raphaël Géminiani Bianchi-Pirelli ? -
1953   Pasquale Fornara Bottecchia ? -
1954   Fausto Coppi Bianchi ? -
1955   Gastone Nencini Leo-Chlorodont 7 -
1956[2]   Federico Bahamontes
  Charly Gaul
Girardengo-ICEP
Faema-Guerra
30
20
  Classificació general
1957   Raphaël Géminiani V.C. Bustese 56 -
1958   Jean Brankart Saint-Raphael-R.Geminiani 45 -
1959   Charly Gaul Emi 560   Classificació general
1960   Rik Van Looy Faema 250 -
1961   Vito Taccone Atala 270 -
1962   Angelino Soler Ghigi 260 -
1963   Vito Taccone Lygie 520 -
1964   Franco Bitossi Spring Oil 200 -
1965   Franco Bitossi Filotex 250 -
1966   Franco Bitossi Filotex 490 -
1967   Aurelio González Puente KAS 630 -
1968   Eddy Merckx Faema 340   Classificació general
  Classificació per punts
1969   Claudio Michelotto Max Meyer 330 -
1970   Martin Vandenbossche Molteni 460 -
1971   José Manuel Fuente KAS -
1972   José Manuel Fuente KAS 490 -
1973   José Manuel Fuente KAS 550 -
1974   José Manuel Fuente KAS 510 -
1975   Andres Oliva[3] KAS 300 -
1976   Andrés Oliva KAS 535 -
1977   Faustino Fernández Ovies KAS-Campagnolo 675 -
1978   Ueli Sutter Zonca-Santini 830 -
1979   Claudio Bortolotto Sanson 495 -
1980   Claudio Bortolotto San Giacomo 670 -
1981   Claudio Bortolotto Santini-Selle Italia 510 -
1982   Lucien Van Impe Metauro Mobili-Pinarello 860 -
1983   Lucien Van Impe Metauro Mobili-Pinarello 70 -
1984   Laurent Fignon Renault-Elf 53 -
1985   José Luis Navarro Zor 54 -
1986   Pedro Muñoz Fagor 54 -
1987   Robert Millar Panasonic 97 -
1988   Andrew Hampsten 7-Eleven 59   Classificació general
1989   Luis Herrera Café de Colombia 70 -
1990   Claudio Chiappucci Carrera Jeans-Vagabond 74 -
1991   Iñaki Gastón CLAS-Cajastur 75 -
1992   Claudio Chiappucci Carrera Jeans-Tassoni 76 -
1993   Claudio Chiappucci Carrera Jeans-Tassoni 42 -
1994   Pascal Richard GB-MG Maglificio 78 -
1995   Mariano Piccoli Brescialat 75 -
1996   Mariano Piccoli Brescialat 69 -
1997   José Jaime González Kelme-Costa Blanca 99 -
1998   Marco Pantani Mercatone Uno 89   Classificació general
1999   José Jaime González Kelme-Costa Blanca 61 -
2000   Francesco Casagrande Vini Caldirola-Sidermec 71 -
2001   Freddy González Colombia-Selle Italia 73 -
2002   Julio Pérez Cuapio Ceramiche Panaria-Margres 69 -
2003   Freddy González Colombia-Selle Italia 100 Combativitat
2004   Fabian Wegmann Team Gerolsteiner 56 -
2005   José Rujano Colombia-Selle Italia 143 Combativitat
2006   Juan Manuel Gárate Quick Step-Innergetic 64 -
2007   Leonardo Piepoli Saunier Duval-Prodir 79 Combativitat
2008   Emanuele Sella CSF Group-Navigare 136 Combativitat
2009   Stefano Garzelli Acqua & Sapone-Caffè Mokambo 61 Combativitat
2010   Matthew Lloyd Omega Pharma-Lotto 56 Combativitat
2011   Stefano Garzelli Acqua & Sapone 67 Combativitat
2012   Matteo Rabottini Farnese Vini-Selle Italia 84 -
2013   Stefano Pirazzi Bardiani Valvole-CSF Inox 82 -
2014   Julián Arredondo (COL) Trek Factory Racing 173 Combativitat
2015   Giovanni Visconti (ITA) Movistar Team 125
2016   Mikel Nieve (ESP) Team Sky 152
2017   Mikel Landa (ESP) Team Sky 224 Combativitat
2018   Christopher Froome (UK) Team Sky 125   Classificació general
2019   Giulio Ciccone (ITA) Trek-Segafredo 267

Palmarès per païsosModifica

# País núm. Darrera victòria
1   Itàlia 39 2019
2   Espanya 16 2017
3   Bèlgica 6 1983
3   Colòmbia 6 2014
5   França 4 1984
6   Suïssa 3 1994
7   Luxemburg 2 1959
  Regne Unit 2 2018

Ciclistes amb més victòriesModifica

n Nom Nacionalitat  
1 Gino Bartali   Itàlia 7
2 Manuel Fuente   Espanya 4
3 Fausto Coppi
Franco Bitossi
Claudio Bortolotto
Claudio Chiappucci
  Itàlia
  Itàlia
  Itàlia
  Itàlia
3
4 Raphael Geminiani
Charly Gaul
Vito Taccone
Andrés Oliva
Lucien van Impe
Mariano Piccoli
Chepe González
Freddy González
Stefano Garzelli
  Itàlia
  Luxemburg
  Itàlia
  Espanya
  Bèlgica
  Itàlia
  Colòmbia
  Colòmbia
  Itàlia
2

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Quelques changements pour les maillots» (en francès). cyclismactu.fr, 17-04-2012. [Consulta: 21 abril 2012].
  2. En l'edició de 1956 del Giro es van establir dos trofeus de la muntanya: el Trofeu Apenins, guanyat per Federico Bahamontes, i el Trofeu Dolomites guanyat per Charly Gaul.
  3. Oliva rei de la muntanya, «Galdós ganó la última etapa, pero no pudo ganar el Giro de Italia» (en espanyol). hemeroteca.abc.es, 08-06-1975.

Enllaços externsModifica