Gran Premi de la muntanya al Giro d'Itàlia
 Giro d'Itàlia de 2023
| |
|---|---|
| Mallot blau | |
| |
| Història | |
| Primera edició | 1933 |
| Nombre d'edicions | 86 (fins al 2023) |
| Categoria | Classificació de la muntanya |
| Cursa | Giro d'Itàlia |
| Palmarès | |
| Primer guanyador |  Alfredo Binda (ITA)
|
| Més victòries | Gino Bartali (ITA) (7)
|
| Últim Guanyador |  Thibaut Pinot (FRA)
|
El Gran Premi de la muntanya del Giro d'Itàlia és una classificació secundària del Giro d'Itàlia que recompensa el ciclista que obté més punts en passar pels cims dels diferents ports de muntanya de què consta la cursa. El ciclista és recompensat amb un mallot de color verd (Maglia verde) entre 1974 i 2011. Des del 2012 el mallot passa a ser de color blau (Maglia azzurra) per l'arribada d'un patrocinador.[1]
Història modifica
La classificació va iniciar-se l'any 1933, però no serà fins al 1974 quan el líder de la classificació de la muntanya porti la maglia verda. Cada ascensió atribueix uns punts segons la dificultat del port. Des del 2012 el mallot distintiu passà a ser de color blau.
Es coneix com a Cima Coppi al punt més alt de tot el Giro, i va ser establerta l'any 1965 per honorar a l'Airone.
En la història del Giro, la combinació maglia rosa + maglia verda ha estat obtinguda per Alfredo Binda (1933), Gino Bartali (1936, 1937, 1946), Giovanni Valetti (1938), Fausto Coppi (1949), Hugo Koblet (1950), Charly Gaul (1956, 1959), Eddy Merckx (1968, també maglia ciclamino de la classificació per punts) Andrew Hampsten (1988), Marco Pantani (1998) i Chris Froome (2018).
Palmarès modifica
Palmarès per ciclista modifica
Palmarès per països modifica
| # | País | Victòries totals | Vencedors diferents | Darrera victòria |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Itàlia |
39 | 22 | Giulio Ciccone (2019) |
| 2 |  Espanya |
16 | 13 | Mikel Landa (2017) |
| 3 |  Bèlgica |
6 | 5 | Lucien Van Impe (1983) |
 Colòmbia |
6 | 4 | Julián Arredondo (2014) | |
| França |
6 | 5 | Thibaut Pinot (2023) | |
| 6 |  Suïssa |
3 | 3 | Pascal Richard (1994) |
| 7 |  Regne Unit |
2 | 2 | Christopher Froome (2018) |
 Luxemburg |
2 | 1 | Charly Gaul (1959) | |
| 9 |  Alemanya |
1 | 1 | Fabian Wegmann (2004) |
 Austràlia |
1 | 1 | Matthew Lloyd (2010) | |
 Estats Units |
1 | 1 | Andrew Hampsten (1988) | |
 Mèxic |
1 | 1 | Julio Alberto Pérez Cuapio (2002) | |
 Portugal |
1 | 1 | Ruben Guerreiro (2020) | |
 Veneçuela |
1 | 1 | José Rujano (2005) | |
 Països Baixos |
1 | 1 | Koen Bouwman (2022) |
Ciclistes amb més victòries modifica
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Quelques changements pour les maillots» (en francès). cyclismactu.fr, 17-04-2012. [Consulta: 21 abril 2012].
- ↑ En l'edició de 1956 del Giro es van establir dos trofeus de la muntanya: el Trofeu Apenins, guanyat per Federico Bahamontes, i el Trofeu Dolomites guanyat per Charly Gaul.
- ↑ Oliva rei de la muntanya, «Galdós ganó la última etapa, pero no pudo ganar el Giro de Italia» (en espanyol). hemeroteca.abc.es, 08-06-1975.
- Palmarès fins al 2006 a gbrathletics.com