Groombridge 1830 (CF Ursae Majoris / GJ 451) és un estel subnan groc-taronja[1] en la constel·lació de l'Óssa Major, situada al nord-est d'Alula Borealis (ν Ursae Majoris) i Alula Australis (ξ Ursae Majoris). Es troba a 29,7 anys llum de distància del sistema solar. Va ser catalogada per Stephen Groombridge en la dècada de 1830 i el seu alt moviment propi va ser assenyalat per Friedrich Wilhelm Argelander en 1842.[2]

Infotaula d'estrellaGroombridge 1830
Nomenclatura
EpònimFriedrich Wilhelm Argelander i Stephen Groombridge
Dades d'observació
Constel·lacióÓssa Major
Ascensió recta (α)178,24486825065 °
Declinació (δ)37,718677800796 °
Magnitud aparent (V)6,45, 7,38, 7,2, 5,8, 5,35, 6,182, 4,937, 4,5 i 4,373
Variabilitatestrella fulgurant i estrella variable per rotació
Moviment propi3,1 km/s, 0,5 km/s, 3,26 km/s i 9,28 km/s
Característiques astromètriques
Velocitat radial-97,69 km/s, -98,24 km/s, -97,49 km/s, -98 km/s, -98,3 km/s, -98,27 km/s, -96,79 km/s, -98,3 km/s, -99 km/s, -98,35 km/s, -98,38 km/s, -98,8 km/s, -99,7 km/s, -95,1 km/s, -98,6 km/s, -103,1 km/s, -99,6 km/s, -97 km/s, -95 km/s, -9,5 km/s i -97,49 km/s
Distància a la Terra9,1781 parsecs
Magnitud absoluta6,614
Paral·laxi108,9551 mas, 112,2 mas, 109,99 mas i 109,21 mas
Característiques físiques
Tipus espectralK1V Fe-1.5, K1V_Fe-1.5, G8Vp, G8V:p, G9V, G5V, sdG8, G7 V COMP, G8V i G5
Velocitat de rotació3,1 km/s, 0,5 km/s, 3,26 km/s i 9,28 km/s
Metal·licitat-1,27, -1,33, -1,36, -1,5, -1, -1,3, -1,29, -1,44, -1,1, -1,37, -1,4, -1,59, -1,22, -1,31, -1,35, -1,48, -1,46, -1,17, -1,12, -1,21, -1,45, -1,51, -1,53, -1,26, -1,42, -1,32, -1,34, -1,41, -1,19, -1,39, -1,25, -1,56, -1,35 i 6,22
Més informació
id. SIMBADHD 103095
Codi de catàleg
Modifica les dades a Wikidata

Com correspon a un estel subnan, Groombridge 1830 és especialment tènue per al seu tipus espectral (G8). Amb una massa 0,6 de masses solars i un radi de 0,64 radis solars, la seva lluminositat suposa poc més del 19 % de la del Sol. Igual que l'Estel de Kapteyn és un estel de l'halo galàctic; aquestes amb prou feines suposen entre el 0,1 i el 0,2 % dels estels més propers al Sol. Després de l'Estel de Barnard i del citat Estel de Kapteyn, Groombridge 1830 és l'estel que té un moviment propi més alt. En estar considerablement més lluny que ambdues significa que la seva velocitat transversal és major. De fet, és el Sol el que segueix el moviment de rotació de la galàxia al voltant del centre de la Via Làctia; els estels d'halo, com Goombridge 1830, no participen d'aquest moviment, romanent «quietes» i semblant que es mouen en direcció retrògrada a gran velocitat. Igual que altres estels d'halo, presenta una metal·licitat baixa, entre el 3 i el 10 % de la del Sol. Solen ser estels molt antics, i l'edat de Groombridge 1830 pot superar els 10 000 milions d'anys.

D'altra banda, s'han observat flamarades en Groombridge 1830, inicialment atribuïdes a un estel fulgurant acompanyant. Actualment s'atribueixen al propi estel, que sembla estar sola: correspondrien a un tipus d'erupcions observades en estels del tipus espectral F8 a G8, anomenades «superflamerades», per ser molt més intenses que les erupcions solars. Aquest tipus de flamarades s'han observat en estels anàlegs com κ1 Ceti i π1 Ursae Majoris.

ReferènciesModifica