Guillem III d'Urgell

comte de Forcalquer

Guillem d'Urgell o Guillem III de Forcalquier,[1] simplement Guillem III d'Urgell i Forcalquier (? — Avinyó, 1129) fou comte de Forcalquier el 1129.

Infotaula de personaGuillem III d'Urgell
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mort1129 Modifica el valor a Wikidata
Avinyó Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Forcalquier (1110–1129) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGarsenda d'Albon Modifica el valor a Wikidata
FillsGuigó d'UrgellBertran I d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
ParesErmengol IV d'Urgell Modifica el valor a Wikidata  i Adelaida de Forcalquier Modifica el valor a Wikidata
GermansErmengol V d'Urgell i Adelaida d'Urgell Modifica el valor a Wikidata

Blason famille fr Forcalquier.svg Modifica el valor a Wikidata
el comtat de Forcalquier, entre el comtat i el marquesat de Provença

BiografiaModifica

El seu pare va morir el 28 de març de 1092, i el seu germanastre Ermengol V (d'un primer matrimoni del pare) va esdevenir comte d'Urgell, i la seva mare es va retirar a Provença amb el fill i es va instal·lar al seu castell de Forcalquier que posseïa com a franc alou. Posseïa també drets en el comtat de Provença en indivisió amb els seus cosins Bertran I de Tolosa i Trípoli i II de Provença (de la branca d'Avinyó) i Bertran II de Provença (de la branca d'Arle).

Bertran II era el darrer representant mascle de la casa comtal de Provença (Arle), i va morir el 1093; en els anys següent hi havia tres famílies posseint Provença en indivisió: la casa de Tolosa de Llenguadoc (amb Alfons Jordà, la de Barcelona (amb Ramon Berenguer III i la d'Urgell (amb Adelaida i Guillem). Els conflictes d'interessos entre els comtes de Tolosa i de Barcelona van portar el 1125 a un repartiment de Provença entre el comtat de Tolosa (que va rebre l'anomenat "marquesat de Provença", al nord del riu Durance) i el comtat de Barcelona i dependències (que va obtenir el "comtat de Provença", al sud del Durance); en el repartiment fou exclosa la casa d'Urgell. Les tensions van reprendre ràpidament des de 1131 amb un nou participant, la casa dels Baus i van ser les causes de les guerres baussenques ( 1144- 1162).

Però l'absència del comte de Tolosa de les seves terres provençals (ocupat a la Croada) va permetre a Adelaida estendre's per les regions de Forcalquier i d'Avinyó i titular-se comtessa de Forcalquier. Adelaide va morir poc després, el 1129, i Guillem la va seguir al cap de poc a la tomba. Una vintena d'anys després, un altre repartiment definirà els límits entre el marquesat de Provença i el comtat de Forcalquer.

Es va casar amb Garsenda d'Albon[2] filla de Guigó III el Jove, comte d'Albon i Grenoble i delfí de Viena (1075-1133)[3] D'aquest matrimoni van néixer:

Orígens familiarsModifica

Era fill d'Ermengol IV d'Urgell, comte d'Urgell, i d'Adelaida de Provença, dita Adelaida de Forcalquier, primera comtessa de Forcalquer.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Borrell II de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
8. Ermengol I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Letgarda de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
4. Ermengol II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Tedberga de Gavaldà
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Ermengol III d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Constança de Besalú
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Guillem d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Roger I de Carcassona
 
 
 
 
 
 
 
12. Bernat I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Adelaida de Melguèlh
 
 
 
 
 
 
 
6. Bernat II de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Garcia Arnau I de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
13. Garsenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Ricarda d'Astarac
 
 
 
 
 
 
 
3. Clemència de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Clemència
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

ReferènciesModifica

  1. No està clar que el III sigui adequat; tant si s'agafa per la branca d'Avinyó (on tenia els dominis) com per la branca d'Arle (de la que era descendent) li correspondria el IV, i fins i tot en el segon cas el V. El propi seria dir Guillem I de Forcalquer però el III li fou atribuït (no contemporàniament) pels historiadors i aquesta és la numeració que es conserva per criteris incerts o desconeguts.
  2. probablement en els cinc últims anys de la seva vida, ja que els pares de la seva esposa Garsenda s'havien casat entre 1106 i 1110 i per tant la noia no tindria entorn als 15 anys fins vers el 1120/1125. L'aliança potser fou conclosa el 1126, a l'endemà del repartiment de 1125.
  3. El comtat d'Albon va esdevenir poc després el Delfinat Vienès. És segur que aquest matrimoni el va ajudar a reivindicar una part de Provença per formar el comtat de Forcalquier

Enllaços externsModifica