Guillem III d'Urgell
Guillem d'Urgell o Guillem III (o V) de Forcalquer,[1][2] simplement Guillem III d'Urgell i Forcalquer (? — Avinyó, 1129) fou comte de Forcalquer el 1129.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XI |
Mort | 1129 Avinyó (França) |
Altres | |
Títol | Comte de Forcalquer (1110–1129) |
Família | Casal d'Urgell |
Cònjuge | Garsenda d'Albon |
Fills | Guigó d'Urgell, Bertran I d'Urgell |
Pares | Ermengol IV d'Urgell i Adelaida de Forcalquer |
Germans | Ermengol V d'Urgell Adelaida d'Urgell |
Biografia
modificaEl seu pare va morir el 28 de març de 1092, i el seu germanastre Ermengol V (d'un primer matrimoni del pare) va esdevenir comte d'Urgell, i la seva mare es va retirar a Provença amb el fill i es va instal·lar al seu castell de Forcalquer que posseïa com a franc alou. Posseïa també drets en el comtat de Provença en indivisió amb els seus cosins Bertran I de Tolosa i Trípoli i II de Provença (de la branca d'Avinyó) i Bertran II de Provença (de la branca d'Arle).
Bertran II era el darrer representant mascle de la casa comtal de Provença (Arle), i va morir el 1093; en els anys següent hi havia tres famílies posseint Provença en indivisió: la casa de Tolosa de Llenguadoc (amb Alfons Jordà, la de Barcelona (amb Ramon Berenguer III) i la d'Urgell (amb Adelaida i Guillem). Els conflictes d'interessos entre els comtes de Tolosa i de Barcelona van portar el 1125 a un repartiment de Provença entre el comtat de Tolosa (que va rebre l'anomenat "marquesat de Provença", al nord del riu Durance) i el comtat de Barcelona i dependències (que va obtenir el "comtat de Provença", al sud del Durance); en el repartiment fou exclosa la casa d'Urgell. Les tensions van reprendre ràpidament des de 1131 amb un nou participant, la casa dels Baus i van ser les causes de les guerres baussenques (1144- 1162).
Però l'absència del comte de Tolosa de les seves terres provençals (ocupat a la Croada) va permetre a Adelaida estendre's per les regions de Forcalquer i d'Avinyó i titular-se comtessa de Forcalquer. Adelaida va morir poc després, el 1129, i Guillem la va seguir al cap de poc a la tomba. Una vintena d'anys després, un altre repartiment definirà els límits entre el marquesat de Provença i el comtat de Forcalquer.
Es va casar amb Garsenda d'Albon[3] filla de Guigó III el Jove, comte d'Albon i Grenoble i delfí de Viena (1075-1133)[4] D'aquest matrimoni van néixer:
- Guigó d'Urgell i de Forcalquier († 1149), comte de Forcalquer
- Bertran I d'Urgell i de Forcalquier († 1149/51), comte de Forcalquer
Orígens familiars
modificaEra fill d'Ermengol IV d'Urgell, comte d'Urgell, i d'Adelaida de Provença, dita Adelaida de Forcalquer, primera comtessa de Forcalquer.
16. Ermengol I d'Urgell | ||||||||||||||||
8. Ermengol II d'Urgell | ||||||||||||||||
17. Tedberga de Gavaldà | ||||||||||||||||
4. Ermengol III d'Urgell | ||||||||||||||||
9. Constança de Besalú | ||||||||||||||||
2. Ermengol IV d'Urgell | ||||||||||||||||
20. Bernat I de Foix | ||||||||||||||||
10. Bernat II de Bigorra | ||||||||||||||||
21. Garsenda de Bigorra | ||||||||||||||||
5. Clemència de Bigorra | ||||||||||||||||
11. Clemència | ||||||||||||||||
1. Guillem d'Urgell | ||||||||||||||||
24. Guillem II de Provença-Arle | ||||||||||||||||
12. Folc Bertran de Provença | ||||||||||||||||
25. Gerberga de Borgonya | ||||||||||||||||
6. Guillem Bertran de Provença | ||||||||||||||||
13. Hildegarda Eueza | ||||||||||||||||
3. Adelaida de Forcalquer | ||||||||||||||||
7. Adelaida de Cavenez | ||||||||||||||||
Referències
modifica- ↑ No està clar que el III sigui adequat; tant si s'agafa per la branca d'Avinyó (on tenia els dominis) com per la branca d'Arle (de la que era descendent) li correspondria el IV, i fins i tot en el segon cas el V. El propi seria dir Guillem I de Forcalquer però el III li fou atribuït (no contemporàniament) pels historiadors i aquesta és la numeració que es conserva per criteris incerts o desconeguts.
- ↑ «Guillem III d'Urgell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ probablement en els cinc últims anys de la seva vida, ja que els pares de la seva esposa Garsenda s'havien casat entre 1106 i 1110 i per tant la noia no tindria entorn als 15 anys fins vers el 1120/1125. L'aliança potser fou conclosa el 1126, a l'endemà del repartiment de 1125.
- ↑ El comtat d'Albon va esdevenir poc després el Delfinat Vienès. És segur que aquest matrimoni el va ajudar a reivindicar una part de Provença per formar el comtat de Forcalquer
Enllaços externs
modifica- Foundation for Medieval Genealogy: comtes de Forcalquier
- Edouard Baratier, Histoire de la Provence, Editions Privat, Tolosa, 1990, ISBN 2-7089-1649-1